JO SOC

He llegit el teu poema "Jo soc", m'ha semblat, molt maco!

Salutacions!

M'agrada molt aquest teu "Jo soc". Es ben bé com ets tu i com som i no som tots, Som totes aquestes definicions que plasmes tan encertadament.
Gràcies pel teu comentari al meu darrer poema.

Marta.

En poques paraules ens defineixes la teva essència: la d'un ésser arrelat a la terra, a l'univers. I ho fas amb uns mots plens de convicció, de veritat, la qual cosa es respira en el conjunt de la teva autoafirmació.
Bona feina!
Salutacions

Jo diria que la poesia ha d’evocar, que segons el diccionari col dir portar a la imaginació. De vegades la mètrica i la rima hi ajuden.
Moltes gràcies pel comentari.
Ara m’estava llegint a Urkc-Eduard, algú d’aquí, que pel que es veu ldeu haver llegit el poema de Virgili, La Eneïda (en català) i aprofito per recomanar-lo.

Bon dia, Rosa,

un poema curt, però punyent, sobre el que som dins d'una multitud d'identitats i de natura (i no natura) que ens envolta.

Molt bo!

PD: gràcies per l'amable comentari a "Un dia de partit"!

Tot el que hi dius s'adiu amb amb els meus estudis autodidactes de la filosofia de l'esperit i ho dius amb un entusiasme encomanadís que brilla per la seva sinceritat i bellesa en llur composició artística. Ets una ànima transparent i sincera que s'estima i això és digne de compartir. Nil

Ja sé que el que jo escric no és poesia, però, la veritat és que no sé on classificar-ho, si algú m'ho pot dir ho faré gustosament.

Tornat a llegir el Relat.... I anima a sentir, compartir la PLENITUD.. Relat engrescador. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials,

Un cant i un crit a la vida, on sempre és bo reivindicar-se amb una paraula unànime, SOC.

Bona composició, no poeta!
(Si no et veus poeta, no en direm poesia, oi?)


Gràcies pels teus comentaris, sempre a punt!

Ferran

Tu ets tu i tot això que dius fan el tu total. Un poema molt intens, molt tu!
Amb total cordialitat

D'un tot ple de vida. Preciós!

L'espurna de la teua vida l'has plasmat amb un poema que es desborda amb la llibertat i l'amor. Té molta rítmica com fi fora una cançó. M'ha agradat molt, Rosa.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

"Jo soc", una afirmació que ha estat molt significant al llarg de la història humana i de la nostra història, i que tu ens apropes en aquest poema. Em convides a recordar que som moltes coses i cap, tot alhora, i per tant, no hem d'encasellar-se en cap definició concreta.

"Una espurna que brilla a l'infinit univers" Ni més ni menys, tan insignificant i tan important alhora.
Bonica inspiració i bonic poema.

Salutacions

Enhorabona pel missatge total d'aquest Relat.
Felicitats.
Salutacions,

Bon dia, Rosa Gubau:

Un poema que diu molt emprant els mots justos.
Hi ha la necessitat d'expressar tot el que s'és.
Existim i som part d'un tot més complex.
De moment, brillem com a espurnes dintre d'aquest infinit univers.
M'ha encantat llegir-te de nou.

Una forta abraçada plena de llibertat i amor,

Helena

Un seguit d'afirmacions i negacions al voltant de qui escriu el poema. Algunes certes, d'altres dubtoses, el que compta és el conjunt, i és aquesta globalitat la que m'ha agradat perquè m'ha semblat que podria atribuir-se a qualsevol persona. A destacar que, efectivament, sóm part d'un tot, per petit que sigui. Enhorabona, Rosa!

Ets tot això.
El que més m’ha agradat és

Jo soc pols i terra, força i bellesa,
...
Jo soc part d’un tot.