Violència verbal

- Marc Puig, quaranta-tres anys, de Manresa, casat, sense fills, filòleg.
- Hora de la mort?
- Per la temperatura del fetge, entre les dotze i les dues del migdia.
- Possible causa?
- Fins que no li realitzi l’autòpsia és quasi impossible d’assegurar, però per les laceracions que presenta el cos, els blaus a la zona cranial i el sagnat de les orelles, sospito que estem davant d’un nou cas de violència verbal.
- Violència verbal?
- Sens dubte! Veus aquestes marques? Són d’uns quants “pues” i “buenos”.
- Mmm! I les taques al contorn dels llavis?
- Això és de mossegar-se a si mateix després de sentir “ficar” en comptes de “posar” repetides vegades.
- Déu meu! Però això no l’ha pogut matar...
- No voldria equivocar-me, però segurament el cop de gràcia va ser un “tenir que”.
- Quin horror!
- Els adolescents poden ser terriblement cruels. És el tercer mestre de català mort en aquest institut en menys d'un any.
- Que Pompeu Fabra ens agafi confessats!



Febrer de 2020. Aquest relat apareix publicat al recull del IXè Microconcurs de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.