ANNA X

Un relat de: Ginebreda
L'Anna de quinze anys, princesa encantada,
es mira al mirall i aparta la cara.
S'hi torna a acostar, apropant els llavis,
hi tira l'alè i a punta de dit,
sobre el baf del vidre pinta un cor petit.
Dues passes enrere i s'examina bé,
es mira les cames, li semblen tan grasses
que no veu els ossos dels canells com canyes,
ni el rostre famèlic de pòmuls xuclats,
ni els ulls esverats d'ulleres morades.

Cos de papallona,
cos pols impalpable,
cos d'aire de mar,
cos de matinada.
No té sang, ni sexe,
ni fam, ni desig.

El crit de sa mare li trenca l'encant,
amb el tema tòpic què vols per dinar,
fins que no t'ho acabis no t'aixecaràs.
El mite caigut, vaca fastigosa,
que quan es descuida regira la bossa
buscant el que sigui que pensi trobar.
Però és massa ruca, mai se n'ha adonat.
de les arts precises per dissimular.
Dins les sabatilles hi caben dues llesques
i a les butxaques s'hi amaga la carn.

Cos d'aigua de pluja,
cos nit estelada,
cos de brisa freda,
cos d'espuma clara.
No té sang, ni sexe,
ni fam, ni desig.

L'angoixa és tenalla quan pensa en menjar,
el nus de la gola es fa insuportable,
l'olor de la cuina la fa vomitar.
Mirant la finestra voldria tirar-se
per no sentir més preguntar al seu pare
quin déu arbitrari l'ha fet canviar així
amb els ulls de nacre que miren cap dins,
al cervell cordills per lligar la gana.
S'ha acabat la sang, només queden llàgrimes,
plany, plora i suplica tan sols per tenir:

Cos de raig de lluna,
cos d'etèria albada,
cos d'ala de mosca,
cos de ploma blanca.
No té sang, ni sexe,
ni fam, ni desig.

Tant temps morta i viva, ja no té ni amics.
quin final l'espera a la matinada?
L'Anna de quinze anys, princesa embruixada,
es tanca a la cambra i s'ajeu al llit,
esperant que un príncep li canvii el destí.
Però ningú no arriba i s’apaga sola.
Com a pòstum rastre de sa curta vida,
al mirall hi queda l'empremta del dit
que fa poca estona, amb infantil traça,
sobre el baf del vidre pintà un cor petit.


Comentaris

  • Princesa embruixada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-03-2024 | Valoració: 10


    Un poema molt sentit, on l'Anna està obsessionada pel seu cos. Se sent "aigua", "nit estelada, d'espuma clara, no té sexe.
    Increïble poema que m'ha fet pensar i que resulta molt esgotador, per a l'Anna.
    M'ha agradat com el planteges.
    Gràcies per compartir les teues pomes que són molt originals.

    Cordialment.

    Perla de vellut

  • malaltia[Ofensiu]
    Atlantis | 28-03-2024

    l'anorèxia és una trista malaltia. Ho reflexes molt bé en el poema. M'agrada la tornada que es repeteix. I et corprèn.

  • Corprenedor[Ofensiu]
    llpages | 27-03-2024 | Valoració: 10

    La xacra de l'anorèxia expressada amb tota la cruesa de la malaltia. Brutal!

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

33 Relats

142 Comentaris

6327 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL