MISTERIS ÒRFICS

Un relat de: Flavi Belisari
En la nit silenciosa, l'esperit es desvetlla
mandrós, amb lira de llums ancestrals:
el seu cant és la clau que obre la porta estel·lar,
un camí que els déus i els homes iguala.

Dins l’ombra, els cors s'acceleren,
a l’àmbit sagrat dels boscos i els rius,
cada nota és un secret que condueix al port,
de l’eternitat que desxifrem amb sons d'èter.

Els arbres escolten, els ocells responen
a les estàtues que xiuxiuegen
amb veus del caos desfent harmonia;
la natura sencera en càntics es fon,
amb el diví, en eterna simfonia.

Orfeu descendeix a l’infern més profund,
amb la seva música, els morts tornen,
i Eurídice segueix, com un somni fecund,
cap a la llum, on reneix l'esperança.

En el silenci final, queda la melodia,
del viatge que no té fi ni principi,
els misteris són eterna guia
per la vida brollant en espiral
cap a un absolut insabastable.

Comentaris

  • La vida. Un misteri[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2024

    Un bon poema que duu missatge.
    M'agrada el renaixement de l'esperança en la figura d'Eurídice, esperança que neix de la música d'Orfeu.

    Ben vingut a RC.
    Amb total cordialitat

  • No estàs sol[Ofensiu]
    Niomede | 04-07-2024 | Valoració: 10

    La vida és un misteri, que tots hem de resoldre sols. Sento com crides el meu nom en la nit dins del gran esperit, oh nit. Gràcies!

l´Autor

Foto de perfil de Flavi Belisari

Flavi Belisari

3 Relats

5 Comentaris

243 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00