La mare

Un relat de: Ginebreda
Amb l'ajut del caminador, perquè feia anys que les cames balbes no la servaven, l'Elena va anar a apagar el gas; el pastís de poma ja devia estar cuit perquè l'olor de vainilla i caramel envaïa la casa.

Les nenes jugaven tranquil·les i, per postres, tindrien el seu pastís preferit.
Estava enamorada de la bellesa de les seves filles, amb cabells daurats i enormes ulls blaus de mirada innocent.
La més gran, Rosaura, asseguda sobre la catifa, servia cafè als habitants de la caseta de nines. La mitjana, Cristina, pentinava un cavallet de crinera lila. La petita Cèlia dormia com un àngel al cabàs. Aviat li hauria de canviar els bolquers i donar-li el biberó, però ara tocava jugar.
S'assegué al costat de les nenes i es posà a netejar la caseta de nines amb un plomall que havia estat un adorn de la mona. També jugaren amb una piloteta que els tirava a la falda. Després, tocava fer de perruqueres; fent girar la rodeta que la Cristina tenia a la panxa, sota el vestidet, li van anar creixent els cabells. Amb molta cura, els hi retallà una mica amb unes tisoretes de punta rodona.
La Rosaura continuava amb la dèria de servir cafè, per això la va canviar de lloc. Introduí un petit disc, a l'obertura de l'esquena i, tot seguit, va començar a cantar:

Tengo una muñeca vestida de azul
Con su camisita y su canesú


La nena no feia cas dels sermons i sempre cantava les mateixes moixigangues en castellà. La Cristina, però, era muda i la Cèlia encara no tenia edat de parlar i aviat deixaria el biberó màgic i menjaria farinetes.

Més tard, amb mans tremoloses, les va banyar, les posà al llit i els llegí un conte.

Quan ja dormien, L'Elena, esgotada per tanta feinada, reposava al silló. Va fer una llambregada al marc de plata de la tauleta, amb el retrat en blanc i negre d'ella, molt jove, amb un nadó als braços i dues nenes rosses al costat. El record d’aquelles nines de la fotografia la va fer somriure i s’endormiscà.

Comentaris

  • Temps d'innocència.[Ofensiu]

    Llegir-lo m'ha fet tombar a una época passada que avui dia fóra irrepetible per com està muntada la vida. Un relat nostàlgic, ple de pinzellades que porten una càrrega de romanticisme, innocència i sobretot bondat. La seva lectura ha estat com veure seqüències d'un film en blanc i negre. Et recomano, per a quan tinguis temps un poema autobiogràfic meu de la mateixa temàtica, LES TRES GRÀCIES, que vaig escriure en data de 25/1/2020. A poc a poc aniré comentant els teus darrers escrits, porto ple de mesos no publicant res...., he estat molt ocupat i capficat en la remodelació integral de casa meva i ja saps que per a escriure s'ha de estar tranquil i inspirat. Bon dia tinguis, Nil.

  • La vellesa i el temps[Ofensiu]
    Cesca | 04-03-2024 | Valoració: 10

    Representant un temps passat que enyora, l’Elena m’ha posat la pell de gallina.
    Un relat preciós.
    Un plaer. Ens llegim.

  • Una acció entranyable de l'Elena.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-03-2024 | Valoració: 10


    M'ha semblat un relat únic i a la vegada adorable, senzill i amb molts sentiments per a les seues filles. Tens un art molt bo i especial per a redactar aquesta història, en dos minuts.
    Gràcies per compartir els teus escrits.
    Cordialment i una abraçada.
    Perla de vellut

  • Ara sí[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-02-2024

    Acabo de llegir el comentari i l'explicació que has fet al llpagès i m'ha anat molt bé.. Jo tampoc sabia si havia interpretat el que volies transmetre.

  • Tendre...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-02-2024

    i sensible aquest relat de la família. Potser recordava la seva joventut pel comentari de la fotografia en blanc i negre. Sigui com sigui, m'ha tocat el cor.

    Fantàstic Ginebreda.

    Rosa.

  • Entranyable[Ofensiu]
    llpages | 28-02-2024 | Valoració: 10

    Encara sorprès per la diferència d'edat entre mare i filles (o se m'ha escapat algun detall), el relat arriba molt endins, ple de referències a una infantesa molt tendra i a una mare que treu forces d'allà on quasi no en queden. Un quadre de família descrit amb encert i molt, molt sentiment. Enhorabona, Ginebreda!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

33 Relats

142 Comentaris

6325 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL