Begin to begin

Va despertar en un lloc que coneixia prou bé. Amb l’ull esquerre veia l’entrada del galliner, una malla de filferros bruta de plomissall i femtes i, amb l’ull dret, un altre assalador, amb munió de gallines ajocades. La fam la va fer allargar el coll per cridar la seva impotència. En lloc d’un xiscle, li va sorgir de la gola un cloqueig escanyat. En un vol curt, saltà a terra fins a les menjadores per esmorzar. Va voler agafar un grapat de pinso que li semblà prou abellidor, però només tenia unes ales maldestres i es va posar a espicassar-lo.
Les botes de goma del seu home s’aproparen i va obrir la portella cridant “tites, tites”. Potser s’adonaria que ella era diferent de les altres, que tenia coneixement. Estava en un cos que no li corresponia, però això també els passa als humans alguns cops. De sobte ho va entendre tot; començament i final. No havia res que fos primer ni últim, ni ou ni gallina. Tot estava barrejat en una voràgine d’àtoms que es movien a l’atzar sense ordre ni continuïtat. No va tenir temps de pensar-hi perquè totes les companyes sortien fora, escatainant i fent un soroll eixordador.
El sol escalfava i els peus se li havien escatat. Només li quedaven quatre dits amb urpes brutes que ajudaven a gratar la terra. Un parell de gallines se li van apropar i li picaren fort al cap. De l’ensurt, se li va moure el ventre i sentí un dolor terrible. Fent grans esforços aconseguí parir l’ou que li sortia de dins i admirà la perfecció de la forma que havia fabricat. El tocà suaument amb el bec sense gosar picar-lo, però l’home li arrabassà i el posà en un cistell amb molts d’altres.
Llavors va recordar els seus últims moments humans. Era vigília de Nadal i havia de bullir l’escudella. El marit li portava una gallina lligada de peus que escatainava com si plorés. S’arremangà, la va ajeure sobre el piló d’alzina i d’un sol cop de tallant la va decapitar. En el mateix moment va sentir aquella punxada forta al pit i es deixà anar.