Begin to begin

Un relat de: Ginebreda
Va despertar en un lloc que coneixia prou bé. Amb l’ull esquerre veia l’entrada del galliner, una malla de filferros bruta de plomissall i femtes i, amb l’ull dret, un altre assalador, amb munió de gallines ajocades. La fam la va fer allargar el coll per cridar la seva impotència. En lloc d’un xiscle, li va sorgir de la gola un cloqueig escanyat. En un vol curt, saltà a terra fins a les menjadores per esmorzar. Va voler agafar un grapat de pinso que li semblà prou abellidor, però només tenia unes ales maldestres i es va posar a espicassar-lo.
Les botes de goma del seu home s’aproparen i va obrir la portella cridant “tites, tites”. Potser s’adonaria que ella era diferent de les altres, que tenia coneixement. Estava en un cos que no li corresponia, però això també els passa als humans alguns cops. De sobte ho va entendre tot; començament i final. No havia res que fos primer ni últim, ni ou ni gallina. Tot estava barrejat en una voràgine d’àtoms que es movien a l’atzar sense ordre ni continuïtat. No va tenir temps de pensar-hi perquè totes les companyes sortien fora, escatainant i fent un soroll eixordador.
El sol escalfava i els peus se li havien escatat. Només li quedaven quatre dits amb urpes brutes que ajudaven a gratar la terra. Un parell de gallines se li van apropar i li picaren fort al cap. De l’ensurt, se li va moure el ventre i sentí un dolor terrible. Fent grans esforços aconseguí parir l’ou que li sortia de dins i admirà la perfecció de la forma que havia fabricat. El tocà suaument amb el bec sense gosar picar-lo, però l’home li arrabassà i el posà en un cistell amb molts d’altres.
Llavors va recordar els seus últims moments humans. Era vigília de Nadal i havia de bullir l’escudella. El marit li portava una gallina lligada de peus que escatainava com si plorés. S’arremangà, la va ajeure sobre el piló d’alzina i d’un sol cop de tallant la va decapitar. En el mateix moment va sentir aquella punxada forta al pit i es deixà anar.

Comentaris

  • Per a valorar la nostra vida[Ofensiu]
    Solsona Bot | 01-04-2024

    Un relat de fantasia que narra un fet que no podem afirmar científicament que no hagi passat o que pugui passar. Em fa pensar en la sort que tenim d'haver nascut en una societat com la nostra i en l'actualitat. No sabem valorar el que tenim fins que el perdem. Bon relat!

  • Tot barrejat en el Begin to Begin. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-03-2024

    Un relat molt fantàstic, que m'ha tret l'atenció tot el seu contingut.
    Molt ben plantejat de principi a la fi, on descrius els teus pensaments sobre el "Begin".
    Si no me'l dius, no sé què vol dir.

    Cordialment.

    Perla de vellut.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

33 Relats

142 Comentaris

6327 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL