La primera implantació

Un relat de: Ginebreda
No és per dir-ho, sap?, però la nena anava molt bufona. Les altres, totes en colors metal·litzats, maquíssimes. Tot i que trobo que, a dotze anys, tants lluentons encara no escauen. La nostra, de blanc rigorós, sabates i tot. Menys el maneguet, brodat en blau, regal de l'àvia. Sort que li havien sortit bé les proves i tenia el tall cicatritzat. Així no vam haver d'esperar un altre any i quedar-nos sense la subvenció. Un sofriment!
A l'Ernest li va caure la llagrimeta quan el director va explicar que, amb el sistema, no hauria de fer cap esforç a l’escola, tindríem el control de la paga setmanal i la podríem localitzar en tot moment. A més del servei de vigilància de la salut que, ja se sap, amb aquestes pandèmies, és un patir. És clar, en ser una escola de pagament fins i tot va venir la consellera de tecnologia per allò que fan de prémer l’interruptor.
Un acte molt maco, i quin discurs! Miri, aquest és el comandament que ens van donar, gravat amb l'escut de la Conselleria.
Ara ens toca estalviar per a l'actualització dels divuit anys, que cada cop és més cara. Que no ens passi com als del sisè, que no s'ho han pogut permetre i ara el noi ha de fer de soldat. Diuen que rebrà l' AGM, que és la gratuïta militar. Veu, si hagués estat nena podria haver demanat la de ventre de lloguer i, amb una mica de sort, es quedaria amb ells. La mare, pobreta, està desfeta, plora que plora. Haver-ho pensat abans, que tiren molt de veta; cada diumenge mengen verdura. Sento l'olor del bròquil des de casa.
Ja les veurà, les fotos. La més maca és quan, en acabar, tots llencen els maneguets enlaire i ensenyen els canells amb l'implant. A la nostra, a més, se li veu la medalleta de la primera implantació penjada al coll. Un regal del padrí, sempre tan esplèndid.
Jo també vaig plorar com una magdalena, no cal dir-ho.

Comentaris

  • Pensament interior[Ofensiu]
    Fidel Català | 25-03-2024 | Valoració: 10

    Quina ductilitat de lectura, navegues per les línies del teu relat, tan fantasiós, i tan ben explicat. M'ha agradat aquesta manera d'explicar aquesta societat tan semblant a la nostra i tan diferent a l'hora. Et desitjo sort!

  • Una vella i bella coneguda olor[Ofensiu]

    Un relat futurista amb reminicències d'antany. Amb expressions literàries que em remeten a una vella i bella coneguda olor ( la de fer bullir el bròquil). "Anar a fer el soldat", així ho deien els de la generació dels meus avís nats a les darreries del segle XIX. T'agraim moltissim que ens facis obrir la imaginació, em sento estel voleiant per la mà del teu talent literari.

  • La primera... comunió?[Ofensiu]
    Cesca | 20-03-2024 | Valoració: 10

    Monòleg futurista en clau d’humor. Bon ritme. Atrapa al lector. Excel·lent.
    Un plaer. Sort!

  • molt bo[Ofensiu]
    Atlantis | 13-03-2024

    M'ha agradat molt tan pel paral·lelisme que fas amb les celebracions religioses com pel llenguatge que has emprat. Tocs d'ironia amb temes com els del ventre de lloguer , els de menjar verdura el diumenge i la medalla que li regala el padrí.

    Un molt bon relat.

  • Plores com una magdalena. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-03-2024 | Valoració: 10

    Un relat molt enginyós i amb molta fantasia, que és meravellós de principi a la fi. Cal dir que tota la tecnologia va al cent per cent i amb més sistemes.
    M'ha agradat llegir-te de nou.
    Que tingues sort.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Apocalísi.[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-03-2024

    Com una primera comunió, però amb to d'apocalipsi tecnològica
    No te'n manca d'ironia, no, Està bé això de tirar de veta en menjar verdura cada diumenge.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

30 Relats

134 Comentaris

5952 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL