La mare de Déu

Un relat de: Ginebreda
Tothom deia que l’Elvis no semblava el mateix; cada tarda es cordava la caçadora fins dalt, es clenxinava amb força brillantina, es ruixava amb colònia Varon Dandy i feia espetegar la moto fins a la plaça de Sant Jaume.
Com més s’apropava Nadal, més cua hi havia per veure el pessebre vivent. L’Antonio, de malnom Elvis o Reidelrock, com li deien al barri, esperava torn amb paciència malgrat les ganes de foragitar les criatures emprenyadores que volien tocar les ovelles, tant sí com no.
Les mares, amb el sisè sentit que les caracteritza, feien apartar els nens. Això que no havien vist la navalla de papallona que el noi portava a la butxaca.
Quan arribava davant l’establia es quedava palplantat com un ninot fins que la Mari, la seva cosina segona, vestida com una mare de Déu i amb un nino a la falda, somreia i li feia una tímida salutació amb la mà.
El tercer dia, encoratjar pel gest, es decidí: assenyalant-se el rellotge i fent anar l’índex com un tirabuixó li demanà a quina hora plegava. Ella, exagerant el moviment dels llavis, respongué que a les vuit.
Li quedava poc temps per trobar un regal. Va córrer a engegar la moto i donà gas a fons perquè, en un aparador del carrer Pelai, havia vist un ós de peluix gros i maco. La persiana ja estava mig abaixada, però, dins la botiga, la dependenta, amb cara d’avorriment, provava de fer anar una joguina espatllada. Quan l’Elvis s’apropà al taulell, la dona va fer que no amb el cap i amb un taxatiu moviment de la mà, li va fer saber que estava tancat.
La churí llambrejà a la llum dels fluorescents. La botiguera va aixecar el mico dels platerets que arreglava com si la pogués defensar i va fer un esgarip agut quan la fulla de pam li va obrir el ventre. Al cap de pocs segons, una Guzzi, muntada per un calé amb un ós gegantí ben abraçat, volava cap al barri gòtic.

Comentaris

  • Makinavaja[Ofensiu]
    Solsona Bot | 19-04-2024

    Un relat divertit que sembla haver escapat d'un còmic com el llegia fa molts anys amb el protagonista Makinavaja, "l'últim xoriço". Pot ser amable i seductor i també cruel. No suporta les injustícies. Molt ben ambientat! Felicitacions i sort!

  • I no hauria estat més fàcil...[Ofensiu]
    llpages | 14-04-2024

    endur-se l'ós sense haver de pelar la dependenta? El Reideirock duu molta empenta, però si es pensa que res no l'aturarà, està ben equivocat. Molt bé, Ginebreda, ara ja pots posar fil a l'agulla i escriure una segona part d'aquest relat, que volem saber el destí de l'Elvis que tan encertadament has retratat.

  • Tothom és honest a la seva manera[Ofensiu]
    kefas | 11-04-2024


    I Déu és tot, el motor de la moto, l'amor de la Meri i la família. Hi ha res més? Fora dels límits de Déu només criatures que no saben acatar els seus designis sense prendre el seu nom en va, que no tenen festes per santificar ni honren els seus pares. La vida és combat per mantenir els límits i de vegades, algú mor per accident en defensar el que no necessita. Ell ho necessita per fer feliç la dona, la seva, la que no cobejarà ningú més. Sense mentides. Perquè mai voldrá res que sigui, honestament, d'algú altre.

  • Qüestió d’oportunitats[Ofensiu]
    aleshores | 11-04-2024

    Un, aquest Elvis, que no hauria tingut la oportunitat de ser dolent fent-se passar per bó: hauria viscut sempre sobre el tall de la navalla.
    M’ha recordat vagament el Vaquilla, que després es va reivindicar, en part, fugint.
    O al Loquillo, quant, desconegut i alt com iun Sant Pau, es passejava desconegut i desafiant entre la tropa roja.

  • Incest i papallona[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-04-2024

    Un relat sense concessions. Un Elvis partidari de l'incest, que no se'n vol estar d'enlluernar la cosina i una dependenta distreta. De tot això se'n desprèn una lliçó: la persiana del comerç pujada del tot o baixada del tot, les mitges tintes només porten al caos i la demència.

  • torna el personatge[Ofensiu]
    Atlantis | 11-04-2024

    Tornes amb el personatge de l'Elvis, aquesta vegada encegat per una noia.

    M'ha agradat molt el relat i saber ficar-te en aquest mon, que sospito lluny teu....o per circumstàncies el coneixes bé?

    Sort.

  • Un relat molt interessant. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-04-2024 | Valoració: 10

    La manera com el descrius, és que la Mare de Déu, va ser assassinada, encara que fora així, la mateixa mare. Molt completa l'acció en el barri gòtic.
    La meua enhorabona, Ginebreda.
    Que passes un bon dia.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • A qualsevol preu[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-04-2024

    Caram, això que se'n diu anar per totes. Ja ho pots ben dir. La mare de Déu per la mare de Déu. Quin personatge aquest Elvis. Costi el que costi, i a costa de qui calgui, ell qui aconseguirà el que vol a qualsevol preu.

    Bon relat i sort Ginebreda.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

37 Relats

173 Comentaris

8054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL