Comiat

Et veurem segur cada vegada
que el sol s'amagui a l'horitzó
i pinti el cel amb els tints que t'agraden
i mogui l'aire per donar un petó
Veurem en els ocells que s'enlairen
el batec dels teus versos de cotó
en un fons vermell dels versos que sagnen
perquè els ha esgarrinxat l'emoció
pel sofriment les penes i l'ànsia
estavellada en el mur de la por.
Al fons dibuixaran la saviesa
que ens has deixat tres núvols de colors
el groc amb la llum de la calidesa
el vermell de cor ple de passió
i el blau de l'harmonia fugissera.
Mentre sobre els cims del bell l'horitzó
amb la música de les teves lletres
ballarem el vals de l'emperador.

Un bellíssim poema que m'ha tocat el cor de ple. Uns versos preciosos, paraules encertadíssimes, rima impecable. En fi, no tinc més paraules per descriure aquest poema, sé que em quedaria curta. Quin nivell.

Enhorabona Ginebreda.


Rosa.

un bell poema de comiat, amb molta rima, que li dona un tot especial.

Unes paraules encertadíssimes en voler transmetre un sentiment de comiat molt profund i sentit. Em costa molt reflectir en dues línies el que m'ha arribat a agradar el poema, per tant ho deixo aquí, esmentant només que em trec el barret davant de tant d'encert literari. Enhorabona, Ginebreda!

El comiat que planteges, al ser biogràfic, em fa pensar que estàs pensant que algun dia, no estaràs, perquè em faràs un bon comiat. Això entenc sobre aquest poema.

Molt ben plantejat, Ginebreda.

Bona vesprada.

Perla de vellut