Comiat

Un relat de: Ginebreda
Recordeu-vos de mi quan cau la tarda
que és l'hora que m'agrada més.
El temps en que els pardals han fet tres passes
i el cel rogenc indica pluja o vent,
les palmeres ballen hula-hula
i una bassa d’oli bressola els mariners.
Recordeu-vos de mi quan s’allunyi una barca
i trenqui el silenci la remor dels rems.
M’enduré la saviesa a la maleta
i un bon munt de picardia si més no,
aquell anhel d’entendre i la certesa
de saber que no he après res i ensenyat molt.
Deixaré a casa les ofenses
que ocupen massa lloc i fan soroll,
els somnis ja fa temps que fan vacances
però venen de visita bastants cops.
I si de mi no queda ni un poema
ni el rastre ni memòria d’un petó
recordeu un cel vermell en horabaixa
que és el moment que prefereixo jo.

Comentaris

  • A Ginebreda[Ofensiu]
    kefas | 29-03-2024


    Et veurem segur cada vegada
    que el sol s'amagui a l'horitzó
    i pinti el cel amb els tints que t'agraden
    i mogui l'aire per donar un petó
    Veurem en els ocells que s'enlairen
    el batec dels teus versos de cotó
    en un fons vermell dels versos que sagnen
    perquè els ha esgarrinxat l'emoció
    pel sofriment les penes i l'ànsia
    estavellada en el mur de la por.
    Al fons dibuixaran la saviesa
    que ens has deixat tres núvols de colors
    el groc amb la llum de la calidesa
    el vermell de cor ple de passió
    i el blau de l'harmonia fugissera.
    Mentre sobre els cims del bell l'horitzó
    amb la música de les teves lletres
    ballarem el vals de l'emperador.

  • Excel.lent[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-03-2024 | Valoració: 10

    Un bellíssim poema que m'ha tocat el cor de ple. Uns versos preciosos, paraules encertadíssimes, rima impecable. En fi, no tinc més paraules per descriure aquest poema, sé que em quedaria curta. Quin nivell.

    Enhorabona Ginebreda.


    Rosa.

  • comiat[Ofensiu]
    Atlantis | 28-03-2024

    un bell poema de comiat, amb molta rima, que li dona un tot especial.

  • Bellíssim![Ofensiu]
    llpages | 27-03-2024 | Valoració: 10

    Unes paraules encertadíssimes en voler transmetre un sentiment de comiat molt profund i sentit. Em costa molt reflectir en dues línies el que m'ha arribat a agradar el poema, per tant ho deixo aquí, esmentant només que em trec el barret davant de tant d'encert literari. Enhorabona, Ginebreda!

  • Quan no estigues em recordaré de tu.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-03-2024 | Valoració: 10

    El comiat que planteges, al ser biogràfic, em fa pensar que estàs pensant que algun dia, no estaràs, perquè em faràs un bon comiat. Això entenc sobre aquest poema.

    Molt ben plantejat, Ginebreda.

    Bona vesprada.

    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

33 Relats

139 Comentaris

6138 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL