El meu Pere IV

Un relat de: Aleix de Ferrater

Sempre t’he vist com un carrer del Far West,
amb tornavís, clau anglesa i olor de vernís.
Dibuixo un entrepà sota el xerric
del tramvia imaginari. On és
el verd de la persiana al balcó?
Una botiga ven ratlles de guardapols,
granotes blaves i bates immaculades.
Obriré bé els ulls, no fos cas que un arquitecte
em construís un parc al mig del carrer.
L’obsequi són les portes de la vella Escocesa
i les pessigolles de les formigues amigues,
que coneixen perfectament el caminet
de la masia de romaní, que diu que sí.
El cinema tancat
és l’indret perfecte pel regne dels gats.

Comentaris

  • Olor a mascle.[Ofensiu]
    Nil | 03-12-2023

    En llegir el títol pensava que faries un elogi d'algun dels nostres reis que hi ha enterrats a Poblet!, i no és pas així. Fas un retrat en color sèpia del que ha estat aquest carrer menestral de tallers, fabriquetes, negocis per compte pròpia fins que Barcelona ja no tenia on expandir la seva urpa immobiliària. Jo travesso aquest barri diàriament per anar a la feina i si!, el barri s'està ordenant molt, amb edificis alts de cristall i gent "guapa de trets marcadament nòrdics que parlen en llengua universal:l' anglès". Però tristemente ja no s'hi veu la gent pròpiament catalans amb roba de feinejar, o les iaies i mames aturades parlant amb llurs veïnes a peu de carrer...
    La teva descripció, per a mí!, fa olor a mascle, amb imatges homoertiques descrites amb un refinament exquisit. És un excel·lent poema que deixa constància d'una Barcelona bastida a cops d'esforç i treball. Aleix!, disculpa la tardança a comentar-te, porto mesos ocupadísim amb permisos i finalment de posada en marxa d'importants obres de casa meva. Bon diumenge!, Nil.

  • Poblenou i Sants?[Ofensiu]
    Joan Colom | 24-11-2023

    És ben curiós. A la meva dificultat per penetrar la poesia s'hi suma el desconeixement que tinc del districte de Sant Martí i, en concret del carrer PereIV (serà per la malastrugança de començar a prop de Sancho de Ávila?) i, tanmateix, el teu poema m'evoca moltes coses. Potser és que Pobleu i Sants (que conec bé) s'assemblen.

  • Gràcies [Ofensiu]
    joandemataro | 20-11-2023

    de nou, per compartir, llegir i comentar. Venint de tu és un orgull. Ets un mestre de les paraules jugant amb elles per expressar bells sentiments.
    Abraçada gran des de Mataró
    Joan

  • estimat Poblenou...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 17-11-2023 | Valoració: 10

    Aleix,

    La fotografia que fas del carrer Pere IV és una meravella del pressent i del passat, que cap futur podrà distorsionar.

    Un petó

  • Tot canvia[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-11-2023

    El pas del temps (i la ma de l'home) no perdonen. Carrers de "toda la vida" són transformats, i encara sort, perquè de vegades desapareixen del tot. El teu poema transmet aquest sentiment de pèrdua.

    Sobre el meu relat "El fred".
    Agafo força el tren. M'ha passat de tot. Haver de canviar de tren a mig trajecte per una avaria, que no funcionin ni les pantalles ni la megafonia i la gent hagi de mirar per les finestres, mig tapades amb grafits, una persona que es desmaia i hem d'esperar una ambulància... El pitjor són els suïcidis.
    Quan a l'estació anuncien per megafonia que el tren vindrà amb retard degut a un atropellament, en la majoria dels casos es tracta d'una persona que s'ha tret la vida. Aquest any, només a Catalunya, ja portem més de cinquanta persones que s'han tret la vida d'aquesta manera. Vaig llegir que hi ha maquinistes que acumulen fins a tretze atropellaments.
    Ara fa un any, vaig agafar el tren al meu poble, en direcció Barcelona, no portàvem ni dos minuts quan vaig sentir un cop molt fort sota els peus. Primer vaig pensar que era una branca, o una pedra, fins que el tren es va aturar del tot i el maquinista va informar d'un atropellament. Aquell cop sec el recordaré sempre. Mentre esperàvem que vinguessin els bombers per evacuar-nos, no podia deixar de pensar qui devia ser el mort o la morta, per què ho havia fet? Era una persona gran o jove? Tenia problemes de diners, de salut, d'amor? Potser era una persona com el Constantí...

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-10-2023

    Bona vesprada, Aleix: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Im. memòria de Rosalia de Castro". On em dius que és "La consciència de l'ésser".
    No passa res, que em poses Rafael, però fa molt de temps, em vas posar com a pseudònim "PERLA DE VELLUT". Així que quan et comentes de nou, em pots posar el meu pseudònim. Gràcies.
    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Aclariment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-10-2023

    Aquest poema és una visualització del carrer Pere IV, a Barcelona, al Poblenou. Era un carrer molt industrial, ple de tallers, naus industrials, botigues obreres, persianes verdes per sobre el balcó, tramvia, etcètera. Ara l’han convertit en un carrer “pijo“, que no té res a veure amb el Seu passat. no és un carrer imaginari, sinó un carrer tan real com les formigues passejant-se per la fusta vella de les portes de la fàbrica l’Escocesa, del 1845. salutacions!

  • El carrer.[Ofensiu]
    SrGarcia | 29-10-2023

    Suposo que et refereixes a l'escriptor, no al rei.
    No sóc tan erudit com per copsar tots els detalls que descrius, sí que puc veure la descripció d'un carrer, d'un carrer imaginari, potser d'un carrer somniat.

  • El teu carrer[Ofensiu]
    Prou bé | 28-10-2023

    Es talment així? És com el voldries? És com el veus?. Tant se val!. És una descripció que fa somiar, m'he sentit acaronada mentre llegia...

    Amb total cordialitat

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-10-2023 | Valoració: 10

    Curiós i interessant. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • Història de la masia de romaní. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-10-2023 | Valoració: 10


    Uns versos que ballen amb molta sensibilitat, on descrius el carrer del Far West. Bona història en una brevetat d'un minut.
    Enhorabona, Aleix de Ferrater.
    Si és bé de gust, ja en tinc un nou poema. Gràcies.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Mlolt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-10-2023 | Valoració: 10

    M'encanta com escrius , jo ho voldria fer com tu, però no me'n surto prou. De totes maneres continuo escrivint i no penso pas deixar-ho.

  • Dubto de si el carrer Pere IV és...[Ofensiu]
    llpages | 23-10-2023 | Valoració: 10

    tal com el descrius, jo diria que la teva imaginació el transforma amb hipèrboles que fan somriure (Far West, els gats, etc...). En qualsevol cas, una descripció que surt de qualsevol concepte clàssic de com definir el teu carrer, i cada detall que anomenes el trobo tan original com encertat per al lector que cerca alguna cosa més que la mera enumeració dels elements que hom pot trobar en qualsevol carrer. Enhorabona, Aleix!

  • Creativitat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 23-10-2023 | Valoració: 10

    La descripció d'un carrer ple d'històries i fantasies, que amb un subtil sentit d'humor i sensibilitat, ha acabat sent un relat fantàstic, i d'una certa llibertat d'interpretació.

    Una abraçada Aleix.

    Rosa.

  • des de la imaginació[Ofensiu]
    Atlantis | 23-10-2023

    Parlar d’un carrer, el teu? Des el què és real i el què és imaginari, és interessant.
    Al tanto!!! Obriré bé els ulls, no fos cas que un arquitecte
    em construís un parc al mig del carrer, millor que un arquitecte construís un bloc de pisos al mig d’un parc!!!


    M’agrada sobretot el final: el regne dels gats.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

136 Relats

2624 Comentaris

186162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).