QUI DIU...?

Un relat de: Rosa Gubau


QUI DIU...?


Qui diu que el silenci no parla
i la terra no sospira?
Qui diu que els arbres no dansen
i les flors no somriuen?
Qui diu que la mar no dibuixa
i els rius no escriuen?
Qui diu que els núvols no enyoren
i les muntanyes no estimen?
Qui diu que els estels no festegen
i la lluna no canta melodies?
Qui diu que els somnis,
no són omnipotents i no encisen la vida?

Qui ho diu?





Rosa Gubau.





Comentaris

  • Qui diu?[Ofensiu]
    Ness | 19-05-2024

    Deixem que diguin! M'ha agradat moltíssim aquest poema, breu i clar. Amb poc ho diu tot. I un final preciós: "Qui diu que els somnis, no són omnipotents i no encisen la vida?"

    Felicitats i gràcies per compartir poemes com aquest!

  • Els somnis encisen la vida[Ofensiu]
    llpages | 07-05-2024 | Valoració: 10

    Aquest és el missatge: els somnis ens fan la vida més suportable perquè a l'imaginari tot és possible. Un poema bellíssim que fa vibrar l'ànima del lector, una inspiració que fa de la poesia una potentíssima eina contra la grisor de l'existència. Gràcies per fer-nos adonar que la realitat no és tan sols allò que veiem.

  • Hola Rosa![Ofensiu]
    Íl·lia | 06-05-2024 | Valoració: 10

    Bonic poema Rosa!
    Gràcies pel teu consell. És cert que no comento massa res, i que potser estaria bé però ara per ara no em neix fer gaires comentaris. Tot i així t'ho agraeixo i ho tindré en compte per més endavant!
    Que vagi molt bé!!

  • Només ho pots dir tu[Ofensiu]
    kefas | 06-05-2024


    Només ho pots dir tu
    quan ets

    silenci, terra, arbre, flor,
    mar, riu, núvol, muntanya,
    estel, lluna, somni

    i mai t’he sentit dir-ho.

  • molt bonic i m' encantat llegir-lo![Ofensiu]
    Noia Targarina | 04-05-2024 | Valoració: 10

    Bona vesprada Rosa,

    Un relat molt bonic,
    i m' encantat llegir-lo!
    m' agradarà llegir el teu pròxim relat,
    que segur que serà tan bonic i amb tanta música,
    gràcies pels teus comentaris al meu últim relat.

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • molt bonic i m' enca[Ofensiu]
    Noia Targarina | 04-05-2024 | Valoració: 10

    Bona vesprada Rosa,

    Un relat molt bonic,
    i m' encantat llegir-lo!
    m' agradarà llegir el teu pròxim relat,
    que segur que serà tan bonic i amb tanta música,
    gràcies pels teus comentaris al meu últim relat.

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Escoltar [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-05-2024 | Valoració: 10

    Escoltar el silenci. Ben cert. El silenci parla.
    Enhorabona, Rosa.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials i feliç cap de setmana. .

  • Qui és qui diu...?[Ofensiu]
    Joan Colom | 01-05-2024

    No sé si hauria de donar-me per al·ludit, jo i els qui com jo no sabem copsar el sentit de les metàfores i que, interpretant literalment aquest poema, només sabríem veure-hi una professió de fe animista.

    Suposo que la interpel·lació reiterativa és un recurs retòric que et serveix per imprimir-li un to discursiu reptador, i un ritme i una mètrica marcats que impulsen a seguir. Ara recordo que el més semblant que he fet jo a un poema és el relat "Per què" (07-09-2021), que també era reiteratiu, tot i que l'escurçament progressiu negava tota possibilitat de ritme.

    Em pregunto què passaria si, en comptes de "Qui diu...", hi posessis "Qui és qui diu...".

  • Rosa Gubau | 01-05-2024

    .

  • Tot son preguntes[Ofensiu]
    Nua Dedins | 01-05-2024 | Valoració: 10

    i no calen respostes. Contemplar, simplement. Una bona manera de viure plenament i de sentir. Un regal meravellós la vida.

    Moltes gràcies Rosa Gubau pels teus comentaris al meu nou relat 'La nuesa dels intramurs', del tot agraïda! Seguim vivint, sentit i sobretot, escrivint!

  • Somriure [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-04-2024 | Valoració: 10

    M'agrada molt, aquesta frase del teu Relat sobre el somriure de les flors.
    Es molt suggerent. Felicitats., Rosa.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • L'art de personificar[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 29-04-2024 | Valoració: 10

    Bon dia, Rosa Gubau:

    Com més llegeixo aquests versos, més m'agraden. Tant, que no dubto d'afegir-los a preferits.
    Amb aquest poema reiteratiu ens demostres l'art de personificar i creure amb els somnis en gran. Ens deixarem encissar per ells.

    Moltes gràcies pels teus comentaris als meus escrits, qui diu que les lletres no ens provoquen i ens atrapen?

    Una abraçada,

    Helena

  • Una alenada d'optimisme [Ofensiu]
    llpages | 28-04-2024 | Valoració: 10

    Uns versos que animen a tirar endavant en condicions d'adversitat, que aposten per fer realitat somnis impossibles. Hem d'estar-te agraïts, Rosa, per aquesta empenta que transmets!

  • Molt musical[Ofensiu]
    Ginebreda | 27-04-2024

    Un poema preciós i musical.Trobo que és un cant optimista i bell que m'encanta

  • Preguntes a la naturalesa.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-04-2024 | Valoració: 10

    Tot ho dius tu, poèticament, amb uns versos, que són preciosos i tenen una melodia que ressalten en la ment, amb una perfecció que manifesta profunda.
    Ho dius tu, embruixant. I qui ho ha de dir. Jo mateix llegint-los.
    M'ha agradat.
    Enhorabona, Rosa.

    Una abraçada.

    Perla de vellut

  • personificacions[Ofensiu]
    Atlantis | 27-04-2024

    Has personificat tots els element de la natura per fer-los sentir i viure. amb una mirada amb tots els sentits oberts que et fan apreciar la bellesa.
    Un poema molt bonic, i totes les preguntes que li donen molt ritme.

    Un bon poema, Rosa. Continua així.

  • Bellíssim[Ofensiu]
    Cesca | 26-04-2024 | Valoració: 10

    Jo no ho diré pas. La natura ens parla, i tant que sí, sobretot si deixem de mirar-nos el melic.
    Siguem agraïts i exaltem aquesta terra que, tot i el maltractament a què la sotmetem, ens omple de regals de vida.
    Els teus versos són una lloança bellíssima.
    Un plaer, Rosa.

  • Bellesa[Ofensiu]
    Marina i punt | 26-04-2024

    Per poder apreciar això que tan bé expliques, només cal estar atents i voler-ho veure.

    Cada cop més bonics els teus poemes, Rosa.

    Salutacions

  • Poesia i ciència[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-04-2024

    N'hi ha que diuen que la terra és plana, que la gravetat no existeix, que els moixons són drons que envia el govern per a espiar-nos... Els que diuen això volen fer passar ruc per bèstia grossa, és a dir, presentar com a ciència el que no ho és.

    Però la poesia és una altra cosa, no pretén fer la competència a la ciència; té el seu propi llenguatge i la seva lògica. Aquest sentiment d'unitat, d'identificació amb la naturalesa, té un sentit molt profund que escapa a la pura raó i el coneixement científic.
    Especialment m'agrada el vers sobre l'escriptura dels rius: una sola línia, el camí dels rius és com el camí de la nostra vida, com han dit ja tants poetes i ningú podrà dir que no tenien raó.

  • Oi tant![Ofensiu]

    S'ha d'estar en estat d'Alfa per a dir sí a tot! és cert!. Amb l'estat de consciència actual de la gent i amb els auriculars del mòbil a sobre, difícilment hom pot apercebre totes aquestes sensacions de Uque suara acabes esmentes. Oi i tant!, que els arbres dances i les flors somriuen. Un poema amb molt de ritme i ua bella musicaliuta

  • Qui diu[Ofensiu]
    Prou bé | 26-04-2024

    Qui ho digui és un neci. Un poema amb molt de contingut expressat amb belles imatges i un bon ritme. Gràcies
    Amb total cordialitat

  • Possitiu[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-04-2024 | Valoració: 10

    Bon recull possitiu, per reflexionar.
    Enhorabona Rosa. Molt bo.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Bon cap de setmana.
    Salutacions molt cordials,

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

79 Relats

1223 Comentaris

48106 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Soc nascuda a Mataró l'any 1.957. Sempre he estat una persona amb moltes inquietuds, en l'àmbit laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys, tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n una mica, si més no, aprendré de tots vosaltres.