Cercador


Llista categories

Aquell que caminava

Un relat de: rnbonet
Vinc. Fa dies que el caminar em sembla insuportable. A la fi, després del batibull d'arbres, l'escenari canvia. Una plana immensa, amb un llac enorme, tranquil, que convida al bany. Cansat i sudorós com estic, l'aigua, m'atrau. Em despulle i hi entre.
Tèbia, agradable, reconfortant. M'hi estaria tota la vida. De cop i volta, un cruixit a la cama, un dolor penetrant. Em succionen. No puc respirar sota l'aigua, que va tenyint-se de roig.
El caminant no havia llegit el ròtul, enorme i groc, ben visible: "Atenció! Cocodrils."

Comentaris

Afegir comentari
  • No era previsible[Ofensiu]
    Ginebreda | 19-04-2024

    Com ens transportes d'una escena tranquilitzadora al terror! Això és un microrelat ben reiixit. El protagonista, deu ser un lletraferit que va encaparrat amb alguna història i no veu el cartell.
    En una vida relataire pre-pandèmia, época que comentes al Forum, jo era la Bloodymaruja. Potser em recordes?
    Jo a tu, sí.

  • Tranquils[Ofensiu]
    aleshores | 26-01-2024

    No podem ser pendents tothora de tots i cadascun del perills potencials. I al final sempre n’hi ha un que és insalvable.
    Una salutació, Ramon, relataire de primera hora.
    Salut i rebolica.

  • Un final...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 23-01-2024

    engoixant. Un relat que impacta pel seu contingut, però no tot són flors i violes. Quan arriba el moment, la realitat et mira de cara.
    Molt bo mbonet.
    Salutacions.
    Rosa.

  • NO val no fixar-se bé [Ofensiu]
    Prou bé | 23-01-2024

    Quin greu que un plaer tan gran acabi amb un dolor encara més gran!
    Bon relat.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

273 Relats

1590 Comentaris

363154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >