Cercador
Les coses, com són!
Un relat de: Ramon Grau- Compartir:
No va en Massaguer, l'altre dia, i em planta que soc un cabró! Les coses com són, un cabró és el que és ell, i un arrogant i un narcisista, les tres coses alhora, perquè he conegut cabrons que no eren arrogants, i tampoc eren narcisistes, només eren uns cabrons. A veure, centrem-nos, que estic una mica alterat. Un cabró, segons el DIEC, és un boc, però aquesta accepció no ens interessa. Llavors, segons vaig aprendre de petit, hem d'anar a la segona accepció i ens diu que és el marit que consent l’adulteri de la muller. No, tampoc ens interessa, collons DIEC, posa't les piles, home! Per fi, a la tercera..., persona que fa males jugades, en essència, i soc conscient que ara amplio informació, un cabró és aquell que fa cabronades, per exemple que et perjudica intencionalment per treure'n algun profit o et carrega premeditadament amb una culpa que no et correspon perquè té un interès.
És important això de la intenció, o bé perjudiques a algú intencionadament, a propòsit, vaja el que es diu amb mala llet, o bé simplement aquest algú surt perjudicat de les teves accions, però no és la teva intenció principal. En el primer cas, ets un cabró, però en el segon, quan no tens propòsit de fer-ho, però ho fas, ets un fill de puta, que no penso buscar ara què en diu el DIEC, perquè segur que ens complicaria la vida i, ara mateix, no tinc massa temps. No, el Massaguer no és un fill de puta, és un cabró perquè vol perjudicar, que no és que se'n vagi sense pagar el tallat, o ert demani deu euros per la tintoreria, que, mira, és poc el perjudici, no, és que et fot verdura de primer sabent que l'avorreixes i et mira expectant mentre gaudeix per dins. Val que a vegades li dius a algú que és un fill de puta, amb caràcter general, i resulta que paio és també un aprofitat que te l'ha volgut fotre, d'acord, ho dius sensu lato, però no estem aplicant la llengua rigorosament, al menys al meu entendre.
A veure, quan li fas el salt a la dona, o te'l fa ella, això és de fill de puta, a no ser que siguis també un cabró i direu, quin embolic, i teniu una mica de raó. Aviam si m'explico, tot i no ser una autoritat en la matèria, tinc poca experiència en el tema i ja se sap que la inducció a partir de pocs casos és una mala companya per fer generalitzacions, quan t'emboliques amb algú, és per gaudir o per satisfer una necessitat, un impuls que no vols o no ets capaç de reprimir, però la teva intenció no és fer mal a ningú. Per tant ..., sí, fill de puta. Si ho analitzes una mica més a fons, potser sí que causes un perjudici a un tercer, en el meu cas seria a la parenta, però sense intenció de fer-ho, tornem-hi, la intenció és molt important. M'ho deien els padres al col·legi, la intenció conscient es manifesta en els nostres desitjos i els transforma en les nostres accions. I llavors ja venia allò de la intenció ha de ser la d'acostar-se a Déu i, en conseqüència, els nostres desitjos i els nostres actes i jo me'ls mirava i feia cops de cap fent veure que entenia el que em deien..., crec que he sortit amb el ciri trencat, disculpeu, però era per allò de lligar intenció amb desig, desig de perjudicar, cabró.
Per tant, si tu no tens intenció de fotre a la parella i aquesta no se n'assabenta, no pateix cap perjudici, llavors ets un fill de puta, sí, però en cursiva, perquè em direu que segurament hi ha efectes col·laterals, perquè si vas ben servit, no voldràs postres i penso que teniu raó, o sigui que perjudici sempre n'hi haurà, les coses com són. Ara bé, tirem del fil, algú podria dir, i si a la teva parenta aquella fruita ja no la complaïa o i si respira de poder descansar o la satisfà la tranquil·litat sobrevinguda al llit, vols dir, la Meritxell? que casos com aquest, diuen, n'hi ha per omplir una bona colla de cabassos, llavors el suposat perjudici resulta un alliberament, ves a saber tu, ja veieu que el tema se'ns ha complicat. Però, centrem-nos, el que vull dir és que si a més de fer-li el salt, vols fer-li conscientment un mal, llavors el que ets és un cabró, com el Massaguer.
Però jo no vull escriure una monografia sobre la naturalesa humana, que els savis, des d'Aristòtil que li donen voltes i en saben molt més que jo, per tant deixem-ho aquí, el Massaguer és un cabró. Aquesta breu reflexió m'ha fet parar que jo també he estat cabró alguna vegada. A veure ..., ho vaig ser a l'institut quan li vaig fotre el bocata al Subirats, només per tocar-li la pera que ja, en si mateix, declara una intenció, però és que ja estava cansat de tan lluïment intel·lectual, que d'acord, sí, el Subirats era un coco, però calia que ens ho refregués tot el dia? Que et fotin, llumenera, avui no esmorzes, i escolta que l'en trepà era de llonganissa i deu n'hi do la llonganissa. Llavors, si li dones voltes al tema, vaig ser doblement cabró, o cabró en negreta, perquè el vaig fotre, ben fotut que feia una cara de famèlic el nano preguntant per l'entrepà, i a sobre em vaig delir amb aquell esmorzar cinc estrelles, que no era la meva intenció inicial.
O quan li vaig clavar la pilotada a la cara a aquell altre cabró, sensu estricto, que cardava hòsties a tot sant i feia mal de veritat. Perquè no us ho he dit, però jo era jugador d'handbol i si us expliqués les coses que he vist en alguns camps, us esgarrifaríeu, la veritat sigui dita, jo no m'esgarrifava, jo m'acollonia directament i feia veure que m'havia fet mal i mirava a l'entrenador amb cara de dolor, que jo crec que s'ho olorava, perquè em traguessin del camp i així no rebre. Però no us penseu que la banqueta et salvava, sempre hi havia energúmens que intentaven intimidar-te, es posaven al darrere i bramaven i gesticulaven i tu impàvid, eh, ni moure un pel, saps? Com dir-los que no calia, que jo ja venia acoquinat de fàbrica. Clar, vosaltres d'això de l'handbol sabeu poques coses, la champions i coses així, tampoc és cosa ara d'esplaiar-nos. No, només era per donar un exemple de que vaig ser un cabró quan el vaig deixar estès a terra, a aquell que fotia hòsties, després que deixés anar la ma i em pentinés l'orella, doncs sí, li vaig fotre tal pilotada que no va poder tornar a sortir a jugar, el fill de puta, sensu lato. Perquè jo, no sé ben bé què volia jo, que ho vaig fer sense pensar, va ser cosa del subconscient, però ja em va estar bé el que va passar, perquè la pilotada li vaig fotre amb tal determinació que es va haver de quedar tot el partit a la banqueta, o sigui que el vaig perjudicar amb una intenció, encara que no tingués clarament definida l'essència del perjudici. I així, vist des de la distància, m'adono que mai m'he penedit d'allò que vaig fer, de deixar-lo estès, perquè sí, a ell el vaig perjudicar, però vaig salvar alguns del meu equip de sortir malparats d'aquell partit. I penso que tot i que els padres ho van intentar, mai vaig acabar d'assimilar allò del pecat i el sentiment de culpa, potser si m'haguessin portat als jesuïtes em sentiria culpable i no seria un cabró. En fi, potser el Massaguer té raó.
És important això de la intenció, o bé perjudiques a algú intencionadament, a propòsit, vaja el que es diu amb mala llet, o bé simplement aquest algú surt perjudicat de les teves accions, però no és la teva intenció principal. En el primer cas, ets un cabró, però en el segon, quan no tens propòsit de fer-ho, però ho fas, ets un fill de puta, que no penso buscar ara què en diu el DIEC, perquè segur que ens complicaria la vida i, ara mateix, no tinc massa temps. No, el Massaguer no és un fill de puta, és un cabró perquè vol perjudicar, que no és que se'n vagi sense pagar el tallat, o ert demani deu euros per la tintoreria, que, mira, és poc el perjudici, no, és que et fot verdura de primer sabent que l'avorreixes i et mira expectant mentre gaudeix per dins. Val que a vegades li dius a algú que és un fill de puta, amb caràcter general, i resulta que paio és també un aprofitat que te l'ha volgut fotre, d'acord, ho dius sensu lato, però no estem aplicant la llengua rigorosament, al menys al meu entendre.
A veure, quan li fas el salt a la dona, o te'l fa ella, això és de fill de puta, a no ser que siguis també un cabró i direu, quin embolic, i teniu una mica de raó. Aviam si m'explico, tot i no ser una autoritat en la matèria, tinc poca experiència en el tema i ja se sap que la inducció a partir de pocs casos és una mala companya per fer generalitzacions, quan t'emboliques amb algú, és per gaudir o per satisfer una necessitat, un impuls que no vols o no ets capaç de reprimir, però la teva intenció no és fer mal a ningú. Per tant ..., sí, fill de puta. Si ho analitzes una mica més a fons, potser sí que causes un perjudici a un tercer, en el meu cas seria a la parenta, però sense intenció de fer-ho, tornem-hi, la intenció és molt important. M'ho deien els padres al col·legi, la intenció conscient es manifesta en els nostres desitjos i els transforma en les nostres accions. I llavors ja venia allò de la intenció ha de ser la d'acostar-se a Déu i, en conseqüència, els nostres desitjos i els nostres actes i jo me'ls mirava i feia cops de cap fent veure que entenia el que em deien..., crec que he sortit amb el ciri trencat, disculpeu, però era per allò de lligar intenció amb desig, desig de perjudicar, cabró.
Per tant, si tu no tens intenció de fotre a la parella i aquesta no se n'assabenta, no pateix cap perjudici, llavors ets un fill de puta, sí, però en cursiva, perquè em direu que segurament hi ha efectes col·laterals, perquè si vas ben servit, no voldràs postres i penso que teniu raó, o sigui que perjudici sempre n'hi haurà, les coses com són. Ara bé, tirem del fil, algú podria dir, i si a la teva parenta aquella fruita ja no la complaïa o i si respira de poder descansar o la satisfà la tranquil·litat sobrevinguda al llit, vols dir, la Meritxell? que casos com aquest, diuen, n'hi ha per omplir una bona colla de cabassos, llavors el suposat perjudici resulta un alliberament, ves a saber tu, ja veieu que el tema se'ns ha complicat. Però, centrem-nos, el que vull dir és que si a més de fer-li el salt, vols fer-li conscientment un mal, llavors el que ets és un cabró, com el Massaguer.
Però jo no vull escriure una monografia sobre la naturalesa humana, que els savis, des d'Aristòtil que li donen voltes i en saben molt més que jo, per tant deixem-ho aquí, el Massaguer és un cabró. Aquesta breu reflexió m'ha fet parar que jo també he estat cabró alguna vegada. A veure ..., ho vaig ser a l'institut quan li vaig fotre el bocata al Subirats, només per tocar-li la pera que ja, en si mateix, declara una intenció, però és que ja estava cansat de tan lluïment intel·lectual, que d'acord, sí, el Subirats era un coco, però calia que ens ho refregués tot el dia? Que et fotin, llumenera, avui no esmorzes, i escolta que l'en trepà era de llonganissa i deu n'hi do la llonganissa. Llavors, si li dones voltes al tema, vaig ser doblement cabró, o cabró en negreta, perquè el vaig fotre, ben fotut que feia una cara de famèlic el nano preguntant per l'entrepà, i a sobre em vaig delir amb aquell esmorzar cinc estrelles, que no era la meva intenció inicial.
O quan li vaig clavar la pilotada a la cara a aquell altre cabró, sensu estricto, que cardava hòsties a tot sant i feia mal de veritat. Perquè no us ho he dit, però jo era jugador d'handbol i si us expliqués les coses que he vist en alguns camps, us esgarrifaríeu, la veritat sigui dita, jo no m'esgarrifava, jo m'acollonia directament i feia veure que m'havia fet mal i mirava a l'entrenador amb cara de dolor, que jo crec que s'ho olorava, perquè em traguessin del camp i així no rebre. Però no us penseu que la banqueta et salvava, sempre hi havia energúmens que intentaven intimidar-te, es posaven al darrere i bramaven i gesticulaven i tu impàvid, eh, ni moure un pel, saps? Com dir-los que no calia, que jo ja venia acoquinat de fàbrica. Clar, vosaltres d'això de l'handbol sabeu poques coses, la champions i coses així, tampoc és cosa ara d'esplaiar-nos. No, només era per donar un exemple de que vaig ser un cabró quan el vaig deixar estès a terra, a aquell que fotia hòsties, després que deixés anar la ma i em pentinés l'orella, doncs sí, li vaig fotre tal pilotada que no va poder tornar a sortir a jugar, el fill de puta, sensu lato. Perquè jo, no sé ben bé què volia jo, que ho vaig fer sense pensar, va ser cosa del subconscient, però ja em va estar bé el que va passar, perquè la pilotada li vaig fotre amb tal determinació que es va haver de quedar tot el partit a la banqueta, o sigui que el vaig perjudicar amb una intenció, encara que no tingués clarament definida l'essència del perjudici. I així, vist des de la distància, m'adono que mai m'he penedit d'allò que vaig fer, de deixar-lo estès, perquè sí, a ell el vaig perjudicar, però vaig salvar alguns del meu equip de sortir malparats d'aquell partit. I penso que tot i que els padres ho van intentar, mai vaig acabar d'assimilar allò del pecat i el sentiment de culpa, potser si m'haguessin portat als jesuïtes em sentiria culpable i no seria un cabró. En fi, potser el Massaguer té raó.