Cercador
Idees
Un relat de: Ginebreda- Compartir:
se m'escapen les idees
com anguiles llefiscoses
que ja no puc subjectar.
Amb enèrgic cop de cua
i de tan brillants com eren
se'n van nedant riu avall.
I em capbusso
en l'aigua gelada i tèrbola.
on una carpa molt vella
em mira d'aconsellar:
Si el corrent vas seguint
i no preguntes massa coses
un dia les trobaràs.
I en un revolt
es queda l'aigua estancada
i sobre els còdols, fan foc
pescadors vestits de negre
que cuinen un all-i-pebre.
M'apropen una cadira
i m'atipo, sanglotant.
Comentaris
-
Anguiles[Ofensiu]SrGarcia | 01-03-2024
Una manera d'escriure molt original i personal, m'agrada molt.
Tot i que parles d'idees, no me'n puc estar de pensar en un galatxo tèrbol i fangós. La imatge és molt potent, les anguiles s'escapen de les mans, resulta difícil agafar-les, jo ho he fet molt poques vegades, també és difícil controlar els pensaments, són llefiscosos i sembla que tinguin vida pròpia. Tot això ho expresses molt bé.
Però un cop agafada la idea, el millor és rostir-la i menjar-se-la. La trobo una poesia molt bona. Les imatges de les anguiles, de les coses tèrboles i llefiscoses, molt ben trobades; també això dels pescadors i l'all i pebre. -
Idees de pescadors. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-02-2024 | Valoració: 10
Un poema que delecta seguint el ritme i el seu contingut, sobre les idees que et venen al cap.
No et pregunto com l'has compost, però m'admire com descrius totes les idees.
Molt bon poema, Ginebreda.
Cordialment.
Perla de vellut
l´Autor
35 Relats
160 Comentaris
7307 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL