Baptisme de lletres

Un relat de: Ginebreda
A l'oncle avi li agradaven molt les lletres. És a dir, era un enamorat de les paraules; de l'etimologia, la toponímia, la patronímica, dels embarbussaments i de les dites populars. No cal dir que el seu entreteniment preferit era resoldre els mots encreuats de tots els diaris que podia comprar amb la minsa pensió de mestre d'escola jubilat. Tenia el menjador ocupat per una immensa i corcada llibreria carregada d'enciclopèdies i, sobretot, de diccionaris de tota mena, d'antònims i de sinònims, publicats en tots els idiomes que l'oncle podia entendre, que eren uns quants, sense comptar el llatí i el grec clàssic. Tenia també llibres de gramàtica, d'ortografia, de morfologia i sintaxi, de semàntica i pragmàtica.
Tanta era la seva afició per la lletra impresa que gairebé havia deixat de parlar. Les poques paraules que pronunciava eren en esperanto, llengua que dominava a la perfecció.
Fins i tot, es comunicava amb la dona fent servir unes targetes amb breus frases de l'estil de: "manĝi?" o "ni eliris?" que volen dir "dinem?" i "sortim?"

Per Nadal, anàvem sempre a veure els oncles avis. Un cop, la tieta, per entretenir-me, m'havia donat uns fulls de diari i unes tisoretes per retallar. La meva imperícia de sis anys va fer que em fes un tall al dit i em posés a plorar com una magdalena. Llavors, l'oncle avi, rient, va pronunciar una frase, que vaig entendre, de les poques que li havia sentit dir:

- Aquesta nena ja és una lletraferida com jo.

Comentaris

  • Totes les masses piquen[Ofensiu]
    llpages | 14-04-2024 | Valoració: 10

    Els excessos, del tipus que siguin, no són aconsellables, però aquest oncle-avi té una personalitat que donaria per a una novel·la. He passat una bona estona llegint el relat, agraït, Ginebreda!

  • Un oncle lletraferit. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-04-2024 | Valoració: 10

    Molt interessant aquest relat, que m'ha agradat molt, on descrius tota una història d'aquest oncle, molt dedicat a les lletres. És qüestió de diners o sortir? Vet aquí el dilema.
    Enhorabona, Ginebreda.
    Que tingues una bona nit i una abraçada.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Passió...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-04-2024

    o obsessió? Caram quin home, o el segueixes, o muts i a la gàbia. Hahaha. No m'agradaria gens conviure amb aquest personatge. Més que lletraferit, li diria, ferit per les lletres.

    Francament, m'ho he passat bé amb aquesta lectura.

    Bon cap de setmana Ginebreda.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

37 Relats

172 Comentaris

8049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL