El silenci de la mare

Un relat de: Carolina
Escric el silenci de la mare; aquell que ni ella mateixa coneix i s'expandeix per dins seu, trencant-li els límits.

La mare mig dorm al llit blanc de matalàs amb textura d'esponja de làtex. Una infermera em dona una til·la i xerra una mica amb mi mentre jo no puc parar de plorar perquè la mare es consumeix i sento culpa alimentada per l'absurda idea que hagués pogut curar jo sola el seu càncer

Feia temps que la meva poesia parlava del silenci de la mare, però no sabia que part d'aquest silenci era una malaltia amagada a un òrgan massa tímid per parlar, durant anys, fins apropar-se a un altre que ha cridat. Ara el silenci s'ha trencat i, per primer cop, veiem el seu cos inert a terra.

La mare dorm, però no està sola. El vigilant de l'entrada ens mira malament perquè som moltes visites. S'escolten veus de tota mena, plors i algun riure: com pot concentrar-se tanta vida allà on es manifesta l'acte de la mort?

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Sol_ixent | 11-05-2022 | Valoració: 10

    Has fet poesia i has relatat molt bé aquest fet tan i tan trist. Veig que és un relat biogràfic... sort de l'escriptura, que ens salva en els moments més foscos, que no deixen de ser part de la vida.

    Continuaré llegint-te :)

  • Excel.lent reflexió sobre la mort imminent i el càncer.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 14-10-2021 | Valoració: 10

    No sé si aquest relat és real o imaginari. De totes maneres, importa ben poc.

    D'alguna manera, saps el que se sent quan se t'està morint un ésser estimat, la mare en aquest cas, i la sensació de soledat i tristesa que l'envolta.

    Almenys, la mare del conte deu tenir molts amics, com ma mare, doncs per això el vigilant de seguretat està fart de tantes visites cap a ella.

    Insisteixo que m'ha agradat molt el teu relat. Espero tornar-te a veure't per Relats.

    Bona nit.

  • pensaments bonics per ella[Ofensiu]
    Atlantis | 14-10-2021

    Molt ben explicat aquest moment tan dur de veure la mare morta. Sento el teu dolor. Pensa amb ella i només amb les coses boniques.

  • Quin dolor....[Ofensiu]
    brins | 11-10-2021

    Quin dolor tan intens hem de sentir quan una persona estimada ens deixa... és superior a les nostres forces, però l'hem de suportar.
    Si la teva mare va poder morir acompanyada, és perquè ho mereixia,Carolina, i estic segura que li va aportar una mica de consol.

  • Morir acompanyat[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2021

    Per la meva responsabilitat professional (quan encara era també laboral), sempre havia pensat a respectar el descans dels malalts. Quan vaig "viure" una habitació plena a vessar d'amics i parents acomiadant-se del meu cunyat, vaig entendre el valor de l'acompanyament per sobre el del descans. Ho vaig llegir a la seva mirada....
    Amb molta cordialitat....

  • El relat és biogràfic[Ofensiu]
    Carolina | 08-10-2021

    Ma mare va morir ahir de càncer de pàncrees amb metàstasi al fetge. Però la sensació sí és d'irrealitat.

  • Està bastant bé, l'article.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 08-10-2021 | Valoració: 9

    M'agrada aquest article, en certa manera.

    Tinc una pregunta: ¿Són fets reals o ficticis?

    En tot cas, reflecteix el dolor que en alguns casos té la mare, pobra dona. No deu ser gaire divertit a vegades. Parlo amb tota la seriositat.

    En tot cas, valor i al toro, tot sigui pel futur fill.

    Bé, ens llegirem per Relats, espero. Salut!!

  • Em fa pena[Ofensiu]
    kefas | 08-10-2021

    Mira, voldria consolarte, patir amb tu, però no sé com.

Valoració mitja: 9.67