Un dia de tots colors

Un relat de: Prou bé

Encara era negra nit però un airet fi assenyalava que aviat clarejaria. A les cases, a alguna finestra, ja lluïa una llum groguenca. El poble començava a despertar.
El cel va tombar a un blau límpid, cap núvol blanc a l'horitzó. El dia seria bo per a la festa que tots esperaven amb deler.
Cap a quarts d'onze la plaça de l'església es va anar omplint de familiars i convidats. També s'hi van aplegar els veïns que no es volien perdre res.
A les onze en punt, baixant pel carrer gran, van aparèixer el Lluís i la Mercè, agafats de la mà, tranquils i somrients, com si anessin festejant tot fent una passejada. Eren els nuvis.
Anaven ben abillats. Ella duia un vestit estampat en tons malva i ell duia pantaló i niqui gris marengo. Ambdós coberts amb barrets de palla fina. Feien molt de goig.
En arribar al cap del carrer tothom els va rebre amb un calorós aplaudiment.
El Lluís va passar el braç per sobre les espatlles de la Mercè. Estaven sorpresos i es van emocionar.
Arribats aquí, la gent va obrir un pas per a una munió de fills i néts de la parella que, amorosament, la van acompanyar fins a la porta de l'església on els esperava el mossèn que, donant a tots la benvinguda, els va convidar a entrar per dur a terme la cerimònia.
En acabar, ja marit i muller, van enfilar el passadís de sortida. Les galtes enrojolades i els ulls brillants.
Una pluja de pètals de flors grogues, rosades i blanques els va caure al damunt deixant l'aire impregnat de perfum de primavera.
Van fer un dinar i una bona festa fins tard.
Al vespre, l'horitzó, va pintar un cel de tots colors com a regal de noces.

Comentaris

  • El secret de Juliette Chartron[Ofensiu]
    Magda Garcia | 20-10-2021 | Valoració: 10

    Benvolguda Prou bé, Us escric en resposta als vostres amables comentaris per dir-vos que efectivament El secret de Juliette Chartron és una novel·la breu, la primera i única que he escrit fins ara i no sabeu com m'alegra que us resulti interessant. Per a la vostra informació dir-vos que conté un total de 14 capítols que si tot va bé aniré publicant en el meu espai. Moltíssimes, moltissimes gràcies pel vostre interès, i pel vostre temps dedicat a la lectura dels meus relats. Molt cordialment.

  • sincerament[Ofensiu]
    maremar | 15-10-2021 | Valoració: 10

    Prou bé

  • tots els colors[Ofensiu]
    Atlantis | 15-10-2021

    han descrit en aquesta història de noces. Molt ben ambientat i molt bonic.

  • aquarel·la o oli?[Ofensiu]
    capficada | 12-10-2021

    Amb les teves paraules has dibuixat un quadre preciós! Pels seus colors, les seves emocions i la seva història. Gràcies!

  • aquarel·la o oli?[Ofensiu]
    capficada | 12-10-2021

    Amb les teves paraules has dibuixat un quadre preciós! Pels seus colors, les seves emocions i la seva història. Gràcies!

  • aquarel·la o oli?[Ofensiu]
    capficada | 12-10-2021

    Amb les teves paraules has dibuixat un quadre preciós! Pels seus colors, les seves emocions i la seva història. Gràcies!

  • Carlota Biel | 11-10-2021 | Valoració: 9

    El relat comença descrivint un matí de primavera per explicar que les condicions climàtiques d'aquell dia sí que són importants perquè dos veïns del poble es casen. M'ha agradat molt, de veritat.
    Ens llegim! :)

  • Deliciós[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 11-10-2021

    Un relat deliciós en el fons i la forma... Senzill i auster, però intens, pel que dius i com ho dius. M'ha agradat molt.

    Ah, i gràcies per llegir-me!

  • Deliciós[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 11-10-2021

    Un relat deliciós en el fons i la forma... Senzill i auster, però intens, pel que dius i com ho dius. M'ha agradat molt.

    Ah, i gràcies per llegir-me!

  • Un mirall camí[Ofensiu]
    llpages | 10-10-2021 | Valoració: 10

    Un deliciós relat amb "sorpresa" inclosa. Bé, això de "sorpresa" és ridícul, que fer pasqua abans de rams fa riure! Enhorabona pel teu gran "savoir faire"!!

  • Un mirall camí[Ofensiu]
    llpages | 10-10-2021 | Valoració: 10

    Un deliciós relat amb "sorpresa" inclosa. Bé, això de "sorpresa" és ridícul, que fer pasqua abans de rams fa riure! Enhorabona pel teu gran "savoir faire"!!

  • Volia dir ...[Ofensiu]
    brins | 10-10-2021

    ...m'he emocionat :D

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    brins | 10-10-2021 | Valoració: 10

    Ha estat un gran plaer deixar-me conduir per les teves explicacions tan planeres, tan boniques...
    Per un moment, he pensat que els protagonistes celebraven els seus cinquanta anys de casats, i m'he mocionat molt perquè jo, lamentablement, no els vaig poder celebrar...la malaltia del meu marit m'ho va impedir...








  • Naturalitat[Ofensiu]
    Magda Garcia | 10-10-2021

    M'ha agradat molt la naturalitat dels esdeveniments, tal i com els descrius, no podia ser d'altra manera. Havien de casar-se així, amb aquest entorn veïnal, procliu a "formalitzar" aquesta parella tan consolidada. Amb tota la família, amics i veïns. L'he trobat molt bonic. I moltes gràcies per fer-me sempre comentaris als meus relats. Us ho agraeixo molt. Cordialment

  • coi de fills i néts![Ofensiu]
    Joan Colom | 09-10-2021

    La lectura del teu relat fluïa tranquil·lament fins que la frase inesperada "... la gent va obrir un pas per a una munió de fills i néts de la parella que, amorosament, la van acompanyar fins a la porta de l'església ..." m'ha descol·locat. Celebraran les noces d'or, he pensat, però no: el "ja marit i muller, van enfilar el passadís de sortida" invalida aquesta hipòtesi.

    Explicació racionalista: com que tots dos tenen ja una edat avançada, han decidit congraciar-se amb el déu dels catòlics, per si de cas.

    Explicació literària: entremaliat, l'autor ha volgut mostrar-nos com unes poques paraules poden trastocar el sentit d'un relat aparentment convencional.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

32 Relats

190 Comentaris

5799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com