LLIGAMS ETERNS - (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Gener - Adolescència)

Anima't a penjar més relats en aquesta pàgina, els lectors ho agrairan.

brins

Va haver-hi un temps en què l’adolescència era la porta veritable d’accés al futur. Tot i la seva aparent barbàrie, la iniciació marcava el camí a seguir al llarg i ample de la vida d’un home obligat a viure en un entorn hostil. Val a dir que no eren abandonats a la seva sort, ans al contrari. Des d’infants els adults de la tribu els ensinistraven a fi i efecte de reeixir vencedors de la prova. Només els despreocupats, els ganduls i els deixats de la mà dels seus progenitors tenien realment difícil sortir-ne indemnes. Entre les virtuts d’aquells temps destacaríem la noblesa, l’esforç i la companyonia, l’amistat entre iguals i la supervisió constant dels superiors.
Les jungles actuals ja no compten ni amb aquestes virtuts ni amb la transcendència dels valors que atorguen sentit a la vida. Generalment, cadascú campa a la seva pròpia voluntat i caprici. Tot i que viuen en un entorn obert i còmode, sigui per desídia o per abandonament, el converteixen en rude i cruel. La major part de les actituds violentes són fruit de la incapacitat d’assolir l’excel·lència. Cal adquirir notorietat al preu que sigui. Aleshores, els perills es creen i multipliquen indefinidament i, sense guia ni consell, hom cau fàcilment en la violència gratuïta i injustificada.

La teva ha estat una observació fidedigna de la realitat adolescent actual que ha convertit, dissortadament, la companyonia en lligams eterns de violència sense sentit. Observació que ens has presentat mitjançant un paral·lelisme de realitats antitètiques. La primera respon a lligams naturals i autèntics, en la segona els motius són ficticis i banals.

Jo ho veig així.

que l'essència d'aquest relat està en la frase: "Quins salvatges més curts de gambals".En una altra època ,ell fa el mateix o encara pitjor. Un pobre reconeixement si és a força de garrotades.
Molt bon relat, Ferran. Com sempre.
Una abraçada a tu i a l?·Empar,

M'ha agradat molt el relat i molt ben tramat. L'explicació que dóna el professor sobre l'adolescència i el que en pensa en Guillem és el que sovint passa: tots podem veure els fets i criticar-los, però no som capaços de veure que nosaltres fem el mateix, però adaptat a les circumstàncies: "–Quins salvatges més curts de gambals, –pensava el Guillem tot escoltant amb indiferència les paraules del mestre en la seva visita al museu etnològic". Parla de salvatges curts i ells també feien salvatjades, però amb estudis.
Una abraçada,
Materile

Els paral·lelismes de la vida, aquí o allà, ens apropen les distàncies. El teu relat n'és un gran exemple, concís, imaginatiu, realista i reflexiu. La concisió és una virtut màxima d'un bon relat. Aquest, m'ha encantat. Una forta abraçada Ferran.

Aleix

Interpreto que el missatge és que els temps canvien i ho poden fer els matisos, però la idiosincràsia de l’adolescent és manté en el decurs de la història de la humanitat.
Observo l’estructura que has utilitzat: en el primer paràgraf transcrius el comentari del mestre; el narrador extern apareix en l’acotació del diàleg que constitueix el segon i serveix d’enllaç amb el tercer, on s’exposa el paral•lelisme històric. Una lliçó d’essencialitat, sí senyor!

... dels nostres avantpassats i dels nostres descendents, en una època de transició, com ho és l'adolescència.
Per a mi no hi ha cap dubte en que les coses s'han degradat... Com tot! Espere que també trobaran el seu camí, com sempre...
Una forta abraçada, Ferran!

FRANCESC

encara que vulguem creure el contrari.

Una bona exposició, homefosc.

...els temps canvien, però el ser humà segueix igual buscant el reconeixement de la societat i la vinculació amb altres que segueixin el mateix camí. Aspectes exteriors com els vestits, els pentinats, els llocs a on vas, fan que estiguis dintre d'un cercle que en principi t'acull com els seus. Potser si fossim cecs tot això canviaria.
Una abraçada Ferran.

Hola de nou Home Fosc!
Aquest mes hem coincidit força en l'enfocament dels nostres relats, tant a tu com a mi ens ha sortit la vena antropològica.
Fins al proper relat!

Interessant el ritual que planteges al principi del relat i com traspues aquest ritual a l'actualitat. Al principi m'ha desorientat aquestes frases tan llargues que utilitzes en l'últim paràgraf, però és qüestió de tornar-les a llegir i les pots copsar perfectament. I és que els adolescents som una mica hipòcrites, és veritat hehehe ;) Molt bon relat Ferran! Molt bona sort! Ens anem llegint!
Edgar

M'agrada petque reflexa els camvis de la joventut