Entre el cel i l'infern

Un relat de: Galzeran (homefosc)
Entre el cel i l'infern

«No et tornaré a fallar, t’ho juro».
Començo com vaig acabar la meva carta anterior, on et demanava perdó pels esdeveniments d’aquella revetlla. La teva resposta escadussera feia entendre que no em serà fàcil aconseguir-ho, però ho vull. Estic en el convenciment que la nostra relació pot tirar endavant. Vull ser part de la teva vida, i compartir la meva espatlla amb tu, quan busquis suport, o quan vulguis sufocar les teves rialles.

En vam parlar aquell vespre, ni que fos mig de broma, bevent-nos unes cerveses al bar de la penya. Va ser abans del ball de nit a l’envelat, te’n recordes? Entre birres vaig entendre que alguna cosa molt forta ens unia. I més tard t’ho vaig llegir en els ulls, abans d’aquell fatídic final de festa.

Estàvem a un pas de consolidar la nostra relació. A un pas del cel, per primera vegada a la meva vida. No era cap joc, com reien els de la colla. Sé que ho volíem ambdós, i podríem haver-ho segellat, sols ens faltava un petó que ja s’aproximava i creixia en la vehemència. Creus que hagués escrit aquesta nova carta, a correcuita i irregular, si cregués que el teu cor no batega com el meu?, al mateix ritme enamorat?

Si en aquell últim ball no s’hagués ficat en mig la teva cosina Cris —per enviar-nos a l’infern—, ara tot seria diferent. Ens va separar amb paraules obscenes i fora de lloc. Pura enveja de la nostra felicitat, tan evident.

El nostre futur en comú no es pot deixar perdre per una actitud inesperada en la qual no vaig saber reaccionar. Sols més tard vaig comprendre que el meu astorament havia sigut imperdonable. Em vaig sentir avergonyit per no haver lluitat amb força i seny per la nostra incipient relació, mentre veia com se t’enduien lluny de mi. Ja et perdia de vista, quan vaig copsar el teu astorament, en els mateixos ulls que poc abans em demanaven una major intimitat, no tan sols ballar, quan teníem els nostres cossos enganxats.

T’estic demanant perdó, un altre cop, però és que més arrambats no podíem ballar, entre les ombres de l’envelat, a poc a poc i suats. Just quan t’estava dient que l’última paraula seria teva, que el meu cor ja et pertanyia, sols faltava un últim pas; que em badessis el teu cor. Podia percebre la resposta, però no vaig sentir-la eixir dels teus llavis, aquells que ara desitjo com aigua que anhela l’assedegat. Maleïda Cris, i els seus acompanyants! Però hem de cremar aquell record, i res millor per aconseguir-ho que reprendre la conversa on ens la van fer deixar els maleïts puristes del tres al quatre.

Ignorarem aquelles absurdes convencions socials defensades per qui ens van separar, i després ens riurem de les mirades que no mereixen la nostra consideració. Entenc que tinguis por, ara tot fa molta por! I em dol quan dius, a la teva carta, que no saps si confiar en mi. Potser m’ho he guanyat.

Per això ja no et suplico cap perdó, et demano una nova oportunitat, cara a cara. El diumenge vinent al migdia estaré en aquell bar de la plaça on em vas dir que solies anar. T’espero amb una cervesa molt freda per a tu.

Soc tot teu, no facis tard, Gabriel, àngel meu, amor meu.

T’estima el teu petit diable; Damià.




Ferran d'Armengol - setembre 2021

També el podeu llegir en el meu bloc Entre el cel i l'infern

Comentaris

  • M'HAS OBERT UNA FERIDA[Ofensiu]
    Eula Ferma | 15-10-2021

    El teu relat se m'ha enganxat per dins, m'ha girat com un mitjó perquè m'ha fet recordar una situació viscuda ja fa uns quants anys. Després de set anys esperant Godot, aquest estiu el Cosmos – vull pensar – ens va fer coincidir en un lloc molt llunyà de les nostres vides quotidianes. No vaig saber què dir, excepte retreure-li no haver respost a les meves dues cartes.

    Moltes gràcies pel teu escrit

  • ELL ho sap?[Ofensiu]
    kefas | 08-10-2021


    Perquè jo, en Kefas, el que fa nusos a la terra que després es fan al cel i el mateix en sentit contrari, estic in albis del tema. I m’amoïna perquè fins ara les forces de signe contrari es repel·lien. Si ara es comencen a atreure, puc quedar fora de joc, i m’hi va la feina. Temps enrere vaig trobar la Lilith, la primera dona de l’Adam, i em va sorprendre el fet que no em causés la repulsió d’altres milenis, fins i tot la vaig trobar agradable. Potser és veritat que els temps estan canviant. Li escriuré perquè tal com estan les coses, el pitjor és quedar fora de la foto.

  • Heh.heje...[Ofensiu]
    rnbonet | 04-10-2021

    I coneixen-te quin goig poder divertir-me amb una prosa irònica i 'perversa'. D'escriptor 'malgré lui'; de relataire conscient, d'home de pau.

    Com sempre: Salut i rebolica!

  • es pot anar al cel[Ofensiu]
    Atlantis | 04-10-2021

    Una carta d’amor i de penediment. Ben descrits els sentiments , l’ambient, i la situació i amb la dosis necessària d’intriga per saber què passa i el perquè . El comiat desvela el misteri i et fa pensar com les circumstàncies de ments tancades i obtuses porten en orris una relació d’amor.
    Per sort, jo veig moltes parelles homes i dones juntes pel carrer agafats de les mans, com una cosa natural. Hi ha però també un moviment homòfob que està ressorgint i que, déu no ho vulgui, (sobretot déu) ens faci retrocedir.

    M’ha agradat llegir-te, Galzeran. I això dels premis dels concursos depèn de molts factors.

    Si hagués estat al jurat te l’hagués premiat.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 04-10-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt! M'ha agradat sentir com el personatge es despulla dels seus sentiments, la seva sensibilitat, un fet, tan pur com és estimar. Però de vegades es complica... Una llàstima que l'ésser humà no entengui que estimar és part de l'essència de la vida, i l'amor no veu, no entén de gènere, si no només sent i quan ho fa té la necessitat de compartir-ho amb qui ho ha sentit. No només, això, ser correspost, tan senzill per a alguns i tan complicat per als altres.
    Gràcies per aquest relat,
    Neus Marín Cupull

  • La pròpia realitat[Ofensiu]
    Prou bé | 03-10-2021

    Un relat on algú defensa allò que vol i desitja amb claretat i força! Molt ben explicat!
    No m'esperava el final!
    Amb total cordialitat

  • Gràcies![Ofensiu]
    Iona | 03-10-2021

    Gràcies per compartir la carta.
    M'ha agradat.

  • Un relat molt aconseguit...[Ofensiu]
    brins | 03-10-2021

    ...de poc treballat, res de res.
    M'ha agradat comprovar com desgranes , a poc a poc, el pensament d'un protagonista, els seus sentiments, i el seu penediment. Je se sap que no sempre podem ser els guanyadors d'un concurs, no depèn tan sols de la nostra habilitat, també depèn del gust de les persones que formen el jurat. El que no podem fer mai és desanimar-nos.

    Com que ja saps que soc una mica obsessiva amb la gramàtica, et comento dues cosetes: On diu "hagués escrit", hauria de dir "hauria escrit" i on diu "ficat en mig", hauria de dir "ficat enmig".

    Espero que continuïs penjant molts més relats en aquesta pàgina.

    Cordialment,

    brins

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

97 Relats

865 Comentaris

250430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A