ELS MINAIRONS

Un relat de: brins



Fa pocs mesos que uns éssers molt diminuts, anomenats “minairons”, arribaren a la ciutat amb el propòsit de trobar-hi una feina que els permetés subsistir; els seus avantpassats fins i tot haurien estat capaços de matar la persona que no els la proporcionés, però ells s’havien proposat ser més pacients perquè comprenien el desgavell que havia portat una terrible epidèmia. Sabien que els restaurants tenien poca clientela a causa de les restriccions horàries, que els hotels havien de reduir el seu personal perquè la supressió de la Imserso els havia perjudicat moltíssim i que els petits comerços estaven abaixant persianes per no poder pagar impostos. Entenien perfectament que ningú no els volgués contractar , malgrat tenir la possibilitat d'un "ERE". i fer-se autònoms, i comprar una llicència de taxi, tampoc no era cap solució, s'havien adonat que els taxistes vivien amb el dogal al coll... els calia organitzar contínues vagues per culpa de la competència desllleial de plataformes com Uber o Cabify.

Després de comprovar que a la ciutat no hi tenien res a fer, el minairó més saberut va aconsellar a tots els seus amics que enfilessin camí cap algun altre lloc on la pandèmia no hagués arribat i, saltant-se cautelosament les restriccions, es traslladaren a la zona pirenaica de la Catalunya Nord-Occidental, al Vallespir, i al nord de la Cerdanya. Fou en aquestes contrades on pogueren trobar feina, les fades del bosc els contractaren perquè necessitaven que algú els escombrés les fulles seques de la tardor, els busquessin sota la pinassa rovellons, ceps i rossinyols, i els tallessin les branquetes seques que molestaven. Emocionats, els minairons de seguida es van construir petits habitatges sota l’herba menaironera, anomenada de “Sant Joan”, una herba que creix en coves de gran fondària, guardades per gegants i dracs, i que grana i floreix durant la nit del solstici d’estiu.

De moment, els minairons han pogut acomplir el seu somni sense l’ajuda de cap estel fugaç, tenen feina en boscos fascinants de verds encesos, i recers que els protegeixen, però, tot i això, no viuen del tot tranquils…temen que quan els finalitzi el contracte, les fades no els el puguin renovar…

Comentaris

  • Fantasia?[Ofensiu]
    Prou bé | 31-05-2021 | Valoració: 10

    Fantàstic relat però no fantasiós. Realitat punyent molt ben reflectida en forma de conte. Que bé escrius!. Amb total cordialitat

  • Entre la crisi...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-05-2021 | Valoració: 10

    Entre la crisi, que no s'acaba, i la pandèmia les feines van de capa caiguda. Què hi farem!
    —Joan—

  • Comentari de Galzeran (home fosc)[Ofensiu]
    brins | 02-05-2021



    M’he rigut molt amb la teva girada de mitjó de la faula dels minairons, que han decidit no matar a qui no els dona feina, a patir per si la perden i no se’ls renova el contracte en acabar-la. Una clara crítica social que, imagino, deus haver contat als menuts de casa teva en alguna ocasió, de ben segur.

  • Els minairons buscant feina. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-05-2021 | Valoració: 10

    Al.lucinant, la fantasia que li has posat a aquest relat de "Els minairons". Com fugien de la pandèmia, se'n van anar a trobar faena. Això està molt bé.
    Enhorabona, Brins.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: