La pell del cos de casa meva

El teu viatge íntim i intimista pels colors tardorals s’ha convertit en un joc policrom de sentiments i metàfores. Ja ens ho avances acuradament en el títol. No t’has deixat cap matís i els has col·locat de forma adient en tots els elements del teu entorn. Ocre, roig fosc, daurat, color terrós, rosa pàl·lid i el taronja que no podia faltar a la teua paleta.
Després ens has confessat que la tardor t’ha envaït recordant-te el temps passat. I clous la teua descripció amb dos versos definitius: No faré cap tatuatge a la paret./ Les cicatrius són dins. Bona tardor, Atlantis. No deixis d’escriure.

Fa pensar i et fa veure coses senzilles d'una manera diferent. Tot ajuda a créixer.

Fidel

Paraules que es converteixen en colors i imatges de tardor. M'ha agradat molt.
Gràcies pel teu comentari.
Et llegeixo :)

Hi ha qui descriu aquest poema de magnètic. Totalment d'acord! Atrau des dels primers versos arrodonits per un final immillorable: "No faré cap tatuatge a la paret.
Les cicatrius són dins.".
Acabo de llegir els tres últims textos que has publicat i realment el magnetisme és l'adjectiu que els resumeix.
Feliç de gaudir d'aquests escrits que ens regales.

Passo per aquí per gaudir d'aquest poema teu tan ple de nostàlgia. Una preciosa composició que evoca la tardor, tant real com metafòrica.
I t'agraeixo les paraules sobre la meva simfonia - faig un paral.lelisme entre l'efecte que té la pluja a l'asfalt i la música en la pell.

En llegir el títol d'aquest poema, ja vaig saber que m'agradaria...I no em vaig equivocar, m'ha encantat! Conté versos molt bells i un important missatge

brins

Un gran i bell poema, ben mesurat i que em fa sentir còmplice, pel pas de les estacions i el seu gaudi vital.

Un plaer llegir-te.

Ferran

Trobo molt bonica i magnètica aquesta descripció de la pell de casa teva. No em canso de llegir-la!

La pell de la teva casa està pintada amb colors cromàtics que estan esperant la tardor.
Les cicatrius estan per dins, com si estigués patint.
Una personificació de la casa teva.
Molt bon poema.
Salutacions.

M'has transmès un profund equilibri entre els colors exteriors i el fons, intens, del temps viscut dins la llar i dins teu. Felicitats! Cordialment

Com diu en Joan Colom, parles alhora d'un paisatge exterior i d'un estat d'ànim interior. Molt comú a les teves poesies, i m'agrada molt.
Els colors de tardor, les cicatrius, sembla que parlin de la casa com una cosa somiada

Tota una paleta de colors tardorencs que reflecteixen tan bé el paisatge exterior com l'estat d'ànim que aquest provoca. Felicitats!

Vaig haver d'esborrar el relat perquè em vaig equivocar.. Amb el relat també´van esborrar-se els comentaris que hi havien. Demano disculpes als comentaristes i us en dono les gràcies.

És un plaer llegir-te. Amb aquest poema has aconseguit, com sempre, transmetre el que vols dir. I en aquest cas ens dones la benvinguda a la tardor, les dues cares de l'estació, d'una banda, els seus colors, màgics. D'altra banda, la nostàlgia i la tristor.
Molt ben fet! M'ha agradat.
Neus Marín

Unes imatges de la tardor molt sentides i viscudes en plenitud. Escrius tan bé els poemes que res a dir; a no ser que tots "m'arriben" i aquest d'una manera especial!
Amb total cordialitat