El món de les coses insòlites: El misteri de les claus i la bossa de mà (I)

Un relat de: Neus Marín Cupull
Deixem que em presenti, soc el detectiu Puig, si com la colònia, però sense tanta intensitat. Soc aquí per servir-li amb el que calgui... Bé, com anava dient, fa dos anys que vam obrir el nostre negoci. Dic "nostre" perquè el meu amic, el Sr. López i jo vam decidir ser investigadors privats, però no investigàvem qualsevol cosa. No!, no s'equivoquin, som: Investigadors de coses insòlites.
Ja sé el que pensen, i potser tenen raó. Ser investigador no és mai la primera opció, però que hi farem!, després de suspendre diverses vegades les oposicions, em vaig haver de replantejar quin futur volia. I en aquest camí turbulent, vaig topar amb el Sr. López que anava a ser jutge, però a qui també la plaça se li resistia. Fos com fos, sense saber-ho estàvem destinats. Mai oblidaré el dia que ens vam conèixer.
Tots dos enfilats a la barana del pont més alt de la ciutat, mentre admiràvem el riu més cabalós de la comarca. No, no es pensin que ens volíem suïcidar, tot i que havíem ingerit litres d'alcohol amb el propòsit de mitigar l'ofensa d'haver suspès les oposicions per dècima vegada. Bé, això ara, no treu cap a res... El més important va passar després.
El Sr. López i jo, després de presentar-nos i explicar-nos les nostres penes, ens vam alegrar al saber que no érem els únics rucs de la ciutat, així que per celebrar-ho i passar l’estona vam començar a fer-nos preguntes insòlites, com per exemple, quina distància hi havia entre el pont i el riu? Insisteixo, només era per curiositat. Bé, tal com deia, mentre intentàvem mesura el recorregut, vam sentir un petit xiscle. Si, si un petitíssim xiscle. Encuriosits ens vam abocar cap al riu, boca baix. Soc conscient que vist des de lluny, aquella postura podia semblar una altra cosa, però reitero, no volíem posar fi a les nostres vides. Recordo que l'aigua m'acariciava el serrell. Renoi!, que freda que estava l’aigua!, bé com anava dient, tots dos ens vam quedar bocabadats en descobrir d'on venia aquell xiscle. Qui cridava amb desesper eren unes claus que nedaven el més de pressa que podien, darrere a tot velocitat una bossa de mà. De sobte, van desaparèixer, sense més, totes dues es van ofegar. Aquell cas no va ser l'únic, setmanes més tard va haver-hi més denúncies. Pel que es veu les claus i les bosses de mà saltaven al riu quan l'usuari passava pel pont, sense cap nena d'estrebada, ni cap explicació, ni cap comiat, només saltaven i punt.
Insòlit, veritat? Però l’extraordinari del cas, va ser que tant jo com el Sr. López havíem sigut els escollits, podíem sentir les seves veus i podíem comunicar-nos. Així va ser com ens vam veure obligats a obrir l'oficina d'investigadors de coses insòlites, pel bé de la humanitat.
Bé, si volen saber més sobre la investigació, hauran de ser més pacients, la causa encara es troba sota secret de sumari.

Comentaris

  • Bona vesprada, Neus Marín: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-10-2021

    Hola, Neus, gràcies per la teva visita i la teva opinió sobre el meu poema "El fruit Net".
    Una vegada més, que m'has impressionat amb les teves paraules.
    Salut i una abraçada.

  • intriga[Ofensiu]
    Atlantis | 02-10-2021

    Hi haurà continuació? m'has deixat intrigada.

    Gràcies per comentar-me

  • Genial ![Ofensiu]
    brins | 01-10-2021 | Valoració: 10

    Que bé que ho he passat llegint aquest relat tan original
    Gràcies!

    brins

  • Insòlit[Ofensiu]
    Prou bé | 01-10-2021

    Neus, no sé què he fet i he premut l"ofensiu" que hi ha al comentari sense voler tampoc sé si això implica res. Uff!
    Ahir quan et vaig comentar el relat de les coses insòlites, vaig donar més importància, a les cosetes que m'havia semblat que no eren del tot correctes, que al mateix relat. (Ho dic perquè m'hi vaig allargar massa). Després el volia retirar i, O no es pot O no en sé. Un altre uff!
    M'agrada molt el que escrius, és original, variat i imaginatiu.
    Gràcies per la teva valoració del meu relat.
    Amb total cordialitat

  • Gràcies per les coses insòlites [Ofensiu]
    Marnusa | 30-09-2021

    He gaudit molt amb aquesta primera part del relat. És divertit i intrigant aquest món de coses insòlites. No m'ha costat gens submergir-me de ple!
    Gràcies per compartir i agraïda pel teu comentari.
    Marnusa

  • Puig i Lopez[Ofensiu]
    Prou bé | 30-09-2021

    Bon relat i ben distret i que demana més capítols.
    Però, amb total cordialitat, et recomano que revisis els escrits abans que es publiquin. Costa escriure sense faltes del tecleig i a vegades se'ns escapen algunes paraules no ben bé correctes en català.
    Darrerament ACR ens incentiva a fixar-nos-hi molt i mirar de corregir. A vegades fins i tot ho demana per a poder publicar un relat.
    De segur que tots els esforços que fem són ben emprats.

  • Un bon començament[Ofensiu]
    Solsona Bot | 30-09-2021

    Un relat ben divertit, tant pel to del narrador com del què passa, Ens quedem amb les ganes de saber si la història continua, què en pensa l'altra protagonista, si l'alcohol serà un element indispensable en la relació ...

  • Entre el jutge i el detectiu: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-09-2021 | Valoració: 10


    Amb els superpoders que tenien, m'ha fet passar una bona estona, somrient i rient.
    Fantàstica entre la realitat i el surrealisme. Una història molt curiosa.
    Ja has tingut prou fantasia, ha ha ha...
    Abraçada.

  • Rucs amb superpoders[Ofensiu]
    SrGarcia | 29-09-2021

    Caram, quin parell de genis el Puig i el López. És un relat que fa gràcia, sempre negant allò que sembla evident. Encara sort que tenien un superpoder. La història és realista per part del parell de rucs i surrealista per part de les claus i les bosses que s'escapen.
    Sembla que això tindrà continuació, l'esperarem a veure, promet molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: