COM EL BLAT

Un relat de: brins


l’estiu esmorteeix la verdor del blat, li crema la pell, a poc a poc el fa esdevenir espiga daurada a punt de ser garbellada per alliberar-li la pell i moldre-la fins que esdevé pols…

Sé que cap estiu em pot predir a mi la data en què hauré d’estar a punt per al sacrifici, l'instant en què se m'escapçaran els somnis i els projectes, perquè cap calendari m’ho pot assenyalar, però sí que sé que, quan m’arribi el moment, l’acceptaré igual que l’accepta el blat, sense protestar, perquè estic segura que el meu record, malgrat la sega, continuarà reverdint dins de tots els cors que m'han estimat.

Comentaris

  • Identitat Inedita | 02-08-2021

    Després de l'hivern ve la primavera i després l'estiu precedint la la tardor que anuncia un nou hivern. Així és la vida. Un vincle vital inacabable. Sabrem reconèixer el nostre moment quan aquest arribi i l'entomarem com el blat.


    Algú té un bri d'herba per fer-me pessigolletes al nas?
    El blat creix i ofega l'herba menuda.
    L'herba era primera al sòl.
    El blat l'ha ofegat.
    El blat serà segat i amb ell l'herba menuda.
    El portaran al molí a moldre
    i en faran farina
    i de la farina un pa.
    I entremig de pa i farina
    En sortirà una herba menuda
    per fer-me pessigolles al nas

    Abraçades

  • sentiment de l'estiu[Ofensiu]
    Atlantis | 02-08-2021

    Hola brins. quan pensava en alguna possible proposta d'alguns dels reptes, vaig pensar en l'estiu i pensava que el paisatge de tardor porta melancolia, el d'hivern solitud, el de la primavera vida, i l'estiu?

    Tu has respost a la meva pregunta en aquest relat tan bonic, sobretot en el primer paràgraf on parles del blat i la seva transformació.

    Potser, d’acord amb en kefas, s’hauria de viure amb més optimisme. ( jo no en soc d’optimista) M’agrada el què diu en Kefas: “és l’esdevenir natural del univers,... la vida està feta de sensacions i en el format de polseguera cap n’hi ha, ...donarà vida als altres. I pensar-ho, ara també et dona vida.”

    He gaudit del lirisme del teu relat i de la reflexió que t’ha portat l’estiu.

    Abraçada.

  • En l'estiu és el blat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-08-2021 | Valoració: 10


    Si penses que ets blat és perquè t'agrada la naturalesa i el bon sacrifici de ser-ho. Un relat molt original. Kefas, diu que "som blat" i ho pensa ben bé. Un plaer de lectura.
    Enhorabona, per ser una bona relataire.
    Fins a l'altra.

  • Som blat[Ofensiu]
    kefas | 02-08-2021

    L’analogia m’agrada molt.
    Si, brins, la teva percepció també és la meva. Som blat i acabarem essent pols per alimentar a la resta de l’univers, de la mateixa manera que nosaltres, fins ara, ens hem alimentat d’ell. Però no t’ho prenguis com si fos un sacrifici, és l’esdevenir natural del univers, que no podem modificar. Del que si pots estar segura és que el teu record no et farà viure a tu, perquè la vida està feta de sensacions i en el format de polseguera cap n’hi ha, però si que donarà vida als altres. I pensar-ho, ara també et dona vida.

  • Com el blat[Ofensiu]
    Prou bé | 02-08-2021

    Enmig de l'alegria de l'estiu, l'emoció d'una reflexió personal, intimista, i tan real com la mateixa vida: la incertesa pel futur amb l'esperança de reviure en els records.
    Molt bonic i ,com sempre , tan ben explicat! Amb total cordialitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: