COM EL BLAT

Hola brins. quan pensava en alguna possible proposta d'alguns dels reptes, vaig pensar en l'estiu i pensava que el paisatge de tardor porta melancolia, el d'hivern solitud, el de la primavera vida, i l'estiu?

Tu has respost a la meva pregunta en aquest relat tan bonic, sobretot en el primer paràgraf on parles del blat i la seva transformació.

Potser, d’acord amb en kefas, s’hauria de viure amb més optimisme. ( jo no en soc d’optimista) M’agrada el què diu en Kefas: “és l’esdevenir natural del univers,... la vida està feta de sensacions i en el format de polseguera cap n’hi ha, ...donarà vida als altres. I pensar-ho, ara també et dona vida.”

He gaudit del lirisme del teu relat i de la reflexió que t’ha portat l’estiu.

Abraçada.

Si penses que ets blat és perquè t'agrada la naturalesa i el bon sacrifici de ser-ho. Un relat molt original. Kefas, diu que "som blat" i ho pensa ben bé. Un plaer de lectura.
Enhorabona, per ser una bona relataire.
Fins a l'altra.

L’analogia m’agrada molt.
Si, brins, la teva percepció també és la meva. Som blat i acabarem essent pols per alimentar a la resta de l’univers, de la mateixa manera que nosaltres, fins ara, ens hem alimentat d’ell. Però no t’ho prenguis com si fos un sacrifici, és l’esdevenir natural del univers, que no podem modificar. Del que si pots estar segura és que el teu record no et farà viure a tu, perquè la vida està feta de sensacions i en el format de polseguera cap n’hi ha, però si que donarà vida als altres. I pensar-ho, ara també et dona vida.

Enmig de l'alegria de l'estiu, l'emoció d'una reflexió personal, intimista, i tan real com la mateixa vida: la incertesa pel futur amb l'esperança de reviure en els records.
Molt bonic i ,com sempre , tan ben explicat! Amb total cordialitat.