MÉS ENLLÀ DE LA RAÓ.

Pobre dona, no l'han compresa i ni de gran pot fer la seva. Tu i jo hem coincidit en un relat amb el mateix tema i diferent enfocament "solament un adéu".
MariaM

Un relat boníssim, encara que molt trist. És com la vida mateixa, les incomprensions de molts, fan desgraciades les felicitats dels altres. Seria bo que persones com la teva protagonista podessin gaudir d'un robot que els fes la vida més fácil, com una mascota, però sense cap feina ni obligació. Sort

Sempre imaginem, és veritat, un futur gris, i fins i tot apocalíptic, i trobar sentiments en un robot es entendridor. En tot cas, però, és terrible, trist, espantós i no sé quantes coses més, que sigui el robot qui sap estimar i pateix per l'absència, i no els brétols dels fills. Un relat genial. Petons

Molt original i ben pensat, tot i que també té un punt de tristesa i melancolia: la soledat de la vellesa i l'abandonament per part dels fills als qui (segurament) ella ha dedicat molt de temps i esforços.

Ens llegim, una abraçada!

Sense paraules, és preciós, elegant, sensible, en definitiva m'ha agradat moltíssim, sobretot el joc de les metàfores, per expressar el que sent.
Enhorabona,
Fins aviat,
Neus

M'ha agradat moltíssim el teu relat, brins! Un relat ben diferent del que solem esperar de la ciència ficció.
Com sempre encantador: un lèxic molt acurat i precís, ben travat i un tema ben viu: la soledat, tot traslladat a la ciència ficció.
Una abraçada i molta sort.

Materile

Realment un relat impressionant, Brins. M'ha agradat moltsíssim. Té un sentit molt bo i optimista, per l'acció que un robot, pot fer totes les coses que es necessiten en la casa.
Quanta imaginació has tingut.
Enhorabona, Brins.
Un cordial salut.
PERLA DE VELLUT

No voldria portar la contrària als fills de la protagonista, però, crec que —potser no els ho dirà— no es pot permetre una altra nit sentint el plor de qui és capaç d'escoltar-la amb tota confiança.
M'atrapen, m’atrapen els teus escrits!
—Joan—

No sé si ho saps, però aquest relat és de ciència-ficció nua i crua (pura y dura, que dirien en castellà), ara com ara, i et diré més, es pot encabir en el corrent "Solar-Punk", que és un corrent poc conegut i positivista que predica un futur no tan negre com ens el pinten molts escriptors de distopies negatives com serien els del corrent "Ciber-Punk".

Així que, personalment, et desitjo molta sort a la tria d'aquest mes, però si per mi fos, ja series finalista, per temàtica i per estil literari. Sols tinc un dubte, la paraula "begúnies", segurament una flor que desconec, però que no he trobat tampoc.

Bé, malgrat els meus desitjos, la teva pena és que jo no tinc la clau, sols vigilo el correcte funcionament de tot allò que envolta al concurs, però com aficionat a la cifi, el teu entra de ple dret en el gènere del mes. Altres relats, que pretenen ser cifi, d'aquest mes, malgrat que han entrat a concurs, no passaran el tall final, ja t'ho dic ara. El teu sí, però sols falta que el jurat estigui d'acord amb mi, ja saps com funciona això, oi?

M'ha agradat molt, toca la fibra amb delicadesa, sense empelegar al lector de sensibleria dolça, un relat humanista i malgrat que ens parla d'un rebuig social, en els fons, ens obra una certa llum d'esperança. Jo ho he llegit així. Sort!


Ferran

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Sovint fa l'efecte que les persones ens comportem com a robots i, encara que no ho conec, crec que també passa al revés. Estem tan programats que ens costa utlitzar l'empatia i el sentit comú. Les màquines són cada cop més protagonistes i ningú pot preveure com serà aquesta relació d'aquí a dos-cents anys, per exemple. En fi, ja hem filosofat una estona. Una forta abraçada, Pilar!

Aleix