MÉS ENLLÀ DE LA RAÓ.

Un relat de: brins
Fa molt temps que viu sola, quan quedà vídua els fills li digueren que les seves cases no disposaven d’espai suficient per poder acollir-la, i ella callà, es conformà a viure, després d’una vida plena de somnis, un hivern sense foc.

Des de fa uns mesos, però, té un nou afany de viure, amb uns quants estalvis ha pogut comprar un robot humanoide que, encara que no pot parlar, és molt endreçat i simula molt bé els moviments de l’ésser humà; l’adquirí amb el propòsit que li netegés el pis, però no és tan sols això el que li fa, també la despulla a l’hora de ficar-se al llit, la vesteix quan es lleva, i li prepara el menjar; fins i tot li rega cada dos dies les begúnies vermelles del balcó. Tot i que sap que només és una màquina, cada vespre li explica retalls de la seva vida per poder sentir com neixen roses en el seu jardí eixut.

Avui l’han visitada els fills i els ha explicat com se li esponja l’ànima quan pot explicar els seus records, però els fills, en escoltar-la, no han sabut entendre el seu delit, li han dit que estava com un llum i que ja començava a fer catúfols, perquè era impossible que una màquina l’entengués. Li han aconsellat que l’abandoni com flor gentil que no pot ser acollida, i que contracti una dona de confiança que li pugui fer companyia. Ella, a contracor, els ha fet cas i ha guardat el robot en un racó de la mansarda on emmagatzema les andròmines.

Aquesta nit , li ha costat molt adormir-se… la son no li podia arribar a les parpelles, perquè un plor esfereïdor d’enyor sortia de les golfes i s’escampava per tota la casa…

Comentaris

  • Coincidència[Ofensiu]
    MariaM | 24-04-2021 | Valoració: 10

    Pobre dona, no l'han compresa i ni de gran pot fer la seva. Tu i jo hem coincidit en un relat amb el mateix tema i diferent enfocament "solament un adéu".
    MariaM

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 18-04-2021 | Valoració: 10

    Un relat boníssim, encara que molt trist. És com la vida mateixa, les incomprensions de molts, fan desgraciades les felicitats dels altres. Seria bo que persones com la teva protagonista podessin gaudir d'un robot que els fes la vida més fácil, com una mascota, però sense cap feina ni obligació. Sort

  • DECIDIM?[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 17-04-2021 | Valoració: 9

    Pena peneta. Per què quan ens fem grans no prenem la decisió de fer el que ens doni la realíssima gana? Els fills sovint volen resoldre les seves cabòries intentant no afegir-ne de noves.
    No cal explicar-ho tot... no tenen prou enteniment per entendre segons què.
    Evidenment el relat m'ha agradat molttíssim i m'ha conectat amb moltes realitats, que no la meva, que tinc pels encontors.
    Brins, estàs segura que no es diu "begònia"? no hauràs confós la flor amb les " petúnies"?
    Et vaig llegint

  • Ciència ficció tendre[Ofensiu]
    Magdala | 14-04-2021 | Valoració: 10

    Sempre imaginem, és veritat, un futur gris, i fins i tot apocalíptic, i trobar sentiments en un robot es entendridor. En tot cas, però, és terrible, trist, espantós i no sé quantes coses més, que sigui el robot qui sap estimar i pateix per l'absència, i no els brétols dels fills. Un relat genial. Petons

  • Genial[Ofensiu]
    Sol_ixent | 14-04-2021 | Valoració: 10

    Molt original i ben pensat, tot i que també té un punt de tristesa i melancolia: la soledat de la vellesa i l'abandonament per part dels fills als qui (segurament) ella ha dedicat molt de temps i esforços.

    Ens llegim, una abraçada!

  • Felicitats![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-04-2021 | Valoració: 10

    Sense paraules, és preciós, elegant, sensible, en definitiva m'ha agradat moltíssim, sobretot el joc de les metàfores, per expressar el que sent.
    Enhorabona,
    Fins aviat,
    Neus

  • Diferent[Ofensiu]
    Materile | 13-04-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim el teu relat, brins! Un relat ben diferent del que solem esperar de la ciència ficció.
    Com sempre encantador: un lèxic molt acurat i precís, ben travat i un tema ben viu: la soledat, tot traslladat a la ciència ficció.
    Una abraçada i molta sort.

    Materile

  • Un robot que ho fa tot.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-04-2021 | Valoració: 10


    Realment un relat impressionant, Brins. M'ha agradat moltsíssim. Té un sentit molt bo i optimista, per l'acció que un robot, pot fer totes les coses que es necessiten en la casa.
    Quanta imaginació has tingut.
    Enhorabona, Brins.
    Un cordial salut.
    PERLA DE VELLUT

  • No voldria portar la contrària...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 11-04-2021 | Valoració: 10

    No voldria portar la contrària als fills de la protagonista, però, crec que —potser no els ho dirà— no es pot permetre una altra nit sentint el plor de qui és capaç d'escoltar-la amb tota confiança.
    M'atrapen, m’atrapen els teus escrits!
    —Joan—

  • Et felicito[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-04-2021

    No sé si ho saps, però aquest relat és de ciència-ficció nua i crua (pura y dura, que dirien en castellà), ara com ara, i et diré més, es pot encabir en el corrent "Solar-Punk", que és un corrent poc conegut i positivista que predica un futur no tan negre com ens el pinten molts escriptors de distopies negatives com serien els del corrent "Ciber-Punk".

    Així que, personalment, et desitjo molta sort a la tria d'aquest mes, però si per mi fos, ja series finalista, per temàtica i per estil literari. Sols tinc un dubte, la paraula "begúnies", segurament una flor que desconec, però que no he trobat tampoc.

    Bé, malgrat els meus desitjos, la teva pena és que jo no tinc la clau, sols vigilo el correcte funcionament de tot allò que envolta al concurs, però com aficionat a la cifi, el teu entra de ple dret en el gènere del mes. Altres relats, que pretenen ser cifi, d'aquest mes, malgrat que han entrat a concurs, no passaran el tall final, ja t'ho dic ara. El teu sí, però sols falta que el jurat estigui d'acord amb mi, ja saps com funciona això, oi?

    M'ha agradat molt, toca la fibra amb delicadesa, sense empelegar al lector de sensibleria dolça, un relat humanista i malgrat que ens parla d'un rebuig social, en els fons, ens obra una certa llum d'esperança. Jo ho he llegit així. Sort!


    Ferran

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

  • Persones robotitzades[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-04-2021 | Valoració: 10

    Sovint fa l'efecte que les persones ens comportem com a robots i, encara que no ho conec, crec que també passa al revés. Estem tan programats que ens costa utlitzar l'empatia i el sentit comú. Les màquines són cada cop més protagonistes i ningú pot preveure com serà aquesta relació d'aquí a dos-cents anys, per exemple. En fi, ja hem filosofat una estona. Una forta abraçada, Pilar!

    Aleix

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: