El món de les coses insòlites: La resolució del cas de les claus i la bossa de mà (II)

Un relat de: Neus Marín Cupull
Abans de res, vull agrair la paciència que han tingut. Com vostès ja saben la resolució d’aquest cas no ha sigut gens fàcil. Per tant, tant el Sr. Lopez com un servidor hem cregut convenient fer aquesta roda de premsa, per poder exposar els fets i resoldre els dubtes.

Tal com deia aquesta matinada la policia ha detingut els presumptes culpables d’aquesta massacre. Entre els detinguts hi són: la bola d’acer, més coneguda com l’imant, el resistible, així com els amos de les fàbriques del voral del riu, en total crec que, són si no vaig mal fixat, quatre detinguts. És correcte, Sr. Lopez? Exacte, tal com diu el meu company, són quatre.

Per tant, tots els fets apunten que són ells, els responsables d’aquestes tragèdies. Quines proves tenim? Quines pistes hem seguit? Per què ha sigut important el color Turquesa?... Si us plau, si us plau. D’un a un... Respondrem totes les preguntes, no es preocupin, amén pam a pam.

Bé, l’única pista que teníem era el riu. No és cap secret que el riu Romandre és un dels rius més cabalosos de la ciutat, de forts corrents, i de colors admirables. Les seves aigües són una barreja de blaus i verds... Turquesa?... Si, segons, el Sr. Lopez el nom és correcte. On s’ha vist un riu d’un color Turquesa, enmig de la ciutat? Ah! Ja sé, el què pensen. Són meravelles de la natura... Doncs no.
Tampoc és cap secret que el riu és de difícil accés, ni tan sols l’exercit ha sigut capaç de submergir-se. Però nosaltres sabíem que la resposta hi era sota l’aigua. Així que, després de rumiar-ho molt, vaig decidir provar la tècnica que havia après quan volia ser mosso.

Sí, camino sota l’aigua? És un altre do que tinc? Si us plau, si us plau. D’un a un. Ni camino, ni nedo, només és una tècnica que vaig aprendre a l’orient, però ara això no ve al cas. En fi, vaig submergir-me i vaig descobrir la veritat. Imagino que els interessarà la resolució i no pas el procés, per tant, aniré al gra:
Jo, el Sr. Puig, sota l’aigua resistint els corrents interns del riu, vaig topar amb una bola gegantesca d’acer coberta de totes les víctimes, a les quals suplicaven per les seves vides. Febles i sense esma, el Sr. Imant, l’irresistible, els hi sostreia tota la seva essència, per tal de sobreviure a la “Fotosíntesis submarina”.

Què és això de la fotosíntesis submarina? Ara els hi explico. Un cop detingut el Sr. Imant i després d’un intens interrogatori. Ens va confessar que havia sigut contractat pels amos de les fàbriques del voltant.

La feina era ben senzilla. La bola d’acer, és a dir el Sr. Imant, que té la capacitat de canalitzar l’aigua contaminant i convertir-la amb un miratge del color turquesa, però li calen nutrients per fer-ho. Qui té els nutrients? Exacte, les claus de la ciutat, així doncs, mentre els ciutadans venen al pont a fer-se “selfies” el riu es mor en silenci. Però el xiscle, d’una clau valenta, ens ha salvat a tots la vida.
Em pregunten per les bosses de mà?, em sap greu comunicar-los, no han sobreviscut, de fet, s’han desfet, convertint-se en residus tòxics, com en plàstic i d’altres elements. Elles són les verdaderes víctimes d’aquest cas. Per aquest motiu l’alcalde de la ciutat ha proclamat dos dies de dol, i ha promès estar atent a les futures anomalies climàtiques.

Neus Marín Cupull (octubre de 2021)

Comentaris

  • Original![Ofensiu]
    Homo insciens | 31-10-2021

    Feia dies que tenia pendent llegir el relat perquè el títol crida la atenció i la vertitat és que és molt divertit i original!

  • Divertit[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-10-2021

    Un relat imaginatiu, divertit, amb tocs surrealistes, gairebé un conte d'aquells que s'explica a la canalla.

  • insòlit[Ofensiu]
    Atlantis | 15-10-2021

    Un relat insòlit i d'intriga. Saps tocar tots els temes, encara que aquest no l'he acabat d'entendre.

    Gràcies per passar pel meu relat la calaixera que he escrit com a continuació amb una vessant més prosaica.

    Ens llegim.

  • Rius de color turquesa[Ofensiu]
    brins | 14-10-2021


    L' aigua turquesa d'un riu és preciosa, sembla màgica, i el teu relat també en té de màgia, és molt imaginatiu i entretingut.
    Gràcies per comentar-me!

  • Miratge de color turquesa[Ofensiu]
    Marnusa | 12-10-2021

    Les segones parts es fan esperar i ha valgut la pena. M'ha encantat per la seva originalitat, per la intriga, però sobretot per tot el que "diu" a través dels entranyables Sr. López i Sr. Puig.
    Gràcies per compartir.
    Salutacions,
    Marnusa

  • És una opinió respectable, kefas.[Ofensiu]

    Això que dius dels "relats oberts" és semblant al que em diuen de "mostrar" i no "dir" al meu curs de literatura. Deixar-ho obert a la ment de cadascú.

    El teu estil és molt respectable. T'animo a seguir endavant.

    Salutacions.

  • He passat una bona estona.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 10-10-2021 | Valoració: 10

    No estic segur d'haver entès el relat en la seva totalitat. Sembla ser un dolent que necessita absorbir energia de persones i les tanca a una presó prop (o dintre) d'un riu, i el bo de la història, que en sap un munt de saltar i nedar per rius, localitza els desgraciats (sense cap ànim d'insultar) presoners del dolent i aviat aquest és tancat a la justícia. O això crec haver entès.

    En tot cas, i això és rar amb un cervell hipersensible com és el meu, he passat una estona ben entretinguda llegint el relat i les seves (amb respecte) peripècies esbojarrades i surrealistes.

    Per què em sembla evident que no és ni vol ser un relat hiperrealista, ¿oi que no, apreciada amiga Neus?

    Bé, ens tornarem a veure per aquí, espero, autora i relataires.

    Una abraçada.

  • Puig i López.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-10-2021

    Un relat ben esbojarrat, tant com els protagonistes Puig i López.
    Els nous Mortadelo i Filemón s'han vist convertits de rucs sense treva a grans impulsors de la riquesa ecològica de la ciutat.
    Suposo que és l'últim episodi, ja que hi ha el teu nom al peu, però no ho sé del cert.

  • La insòlita desaparició d'Identitat inedita[Ofensiu]
    Joan Colom | 09-10-2021

    A partir d'ara et llegiré més, Neus: aquest relat de misteri en dues -misteri entre la ironia i el surrealisme- m'ha encantat.

    Com que un autocomentari teu s'adreça especialment a "Identitat inedita (sense accent)", aprofito l'avinentesa per fer-te una pregunta: saps què ha passat amb aquesta relataire? El cas és que fa una hora he acabat d'escriure un comentari a un dels seus relats, en què al sortir del cotxe li queien les claus, que s'escolaven per un forat dre claveguera, i quan tractava d'enviar-lo m'ha sortit un avís d'error. Després d'innombrables tombs per Relats, he descobert que havien desaparegut totes les referències a "Identitat inedita". En particular, tots els comentaris seus als meus relats.

    Com a experta en misteris de tota mena, igual saps què ha passat.

  • Està bé[Ofensiu]
    kefas | 08-10-2021

    No l'he entès massa, però t'haig de dir que el mateix diuen dels meus i això és bo. Els millors relats són els oberts, els que s'adapten a la sensibilitat de cadascú.

  • Sí, camino sota l'aigua. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-10-2021 | Valoració: 10


    Aquesta frase m'ha fet pensar i sobre la resolució total del relat.
    El desenllaç és molt original. M'ha entretingut prou saber com és de profund i la qüestió de les claus i la bossa de mà. Quanta fantasia li has posat a aquest relat, que m'ha impressionat i m'ha fet riure un tant...!! La bola d'acer... m'ha colpit, amb molta fantasia.
    Salutacions i una abraçada...

  • Bon relat[Ofensiu]
    Fidel Català | 06-10-2021

    Mira, he entrat avui per casualitat a la llista dels últims i m'ha sobtat que els dos últims tenien una temàtica similar, i fins i tot manllevada una de l'altra.

    Però està clar que si cap dels dos està ben escrit, és el teu.
    Una trama esbojarrada i podria dir fins i tot que divertida, amb un toc de paranoic o estrany, però ben portat, ben escrit i amb un final que ens fa pensar.

    Bona feina.

    Fidel


l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

34 Relats

368 Comentaris

22831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.