Cercador
LLAVIS CLOSOS
Un relat de: brinsAhir, mare,
arrel de les meves branques,
vaig caminar al teu costat
per senders de llum,
però amb llavis segellats;
creia que no necessitava dir-te
com t’arribava a estimar,
desava els mots en un calaix
que tu no podies obrir...
Avui, mare,
trista per la teva absència,
em dolen aquells silencis,
recordo tot el que no et vaig dir,
i torno a obrir el calaix,
per alliberar la tendresa,
però avui, mare,
ja és massa tard…
brins