LLAVIS CLOSOS

Un relat de: brins



Ahir, mare,
arrel de les meves branques,
vaig caminar al teu costat
per senders de llum,
però amb llavis segellats;
creia que no necessitava dir-te
com t’arribava a estimar,
desava els mots en un calaix
que tu no podies obrir...

Avui, mare,
trista per la teva absència,
em dolen aquells silencis,
recordo tot el que no et vaig dir,
i torno a obrir el calaix,
per alliberar la tendresa,
però avui, mare,
ja és massa tard…


brins

Comentaris

  • La mare[Ofensiu]
    Prou bé | 23-06-2021

    Poema preciós sobre el que no hem fet i quan en som conscients.. m'agrada molt el que escrius. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: