Va de cines i autobusos.

Cada vegada anem escurçant més el nostre vocabulari, busquem la comoditat d'allò curt però a mi el que més em desagrada és el nou vocabulari que els mòbils practiquen.S'abreuja tant la paraula, que gairebé no s'entén...

Gràcies pel teu comentari!

De vegades crec que es confon l'evolució amb la destrucció (lingüísticament parlant). I el més curiós és que encara que sigui una barbàrie, si té bona fonètica, la paraula o expressió, ja queda instaurada com a registre col·loquial. Bé per quedar-s'hi o fins que aparegui un altre més ben sonat.
Suposo que és el misteri o maltractament de la llengua, que tots acabem caient .

Pd. Gràcies per comentar el meu relat.
Fins aviat,
Neus

Convides a reflexionar...la veritat és que no hi havia pensat abans d'ara...suposo que moltes de les expressions que dius són col·loquials i no ens estranyen dites però potser no les esciuríem...
En relació al teu comentari al meu relat un dia de tots colors, a la pregunta que et fas és més la segona opció. Tot i així és com em va sorgir la història a mesura que anava escrivint. Conec algunes parelles que han decidit casar-se, després de molts anys de convivència, per motius diversos però....sempre ho han celebrat amb una festa!
Amb total cordialitat. (Ja deus saber que sempre m'acomiado així)

Que jo sàpiga, cine i autobús s'han dit sempre, almenys del meu record. En principi cine sonava a castellà i en català deien que s'havia de dir "cinema", però no veig que tingués gaire èxit.
Això d'escurçar paraules es fa molt: la tele, la bici, el boli, el súper(mercat), la peli porno...
Alguns escurçaments són una mica ridículs, com el "porfa" i "finde" que esmenes, que, a més, són escurçaments d'expressions castellanes, però amb la majoria ens anem apanyant.
També hi ha la diferència que "por favor" i "fin de semana" no són una sola paraula. En català hem passat de dir "amb Déu siau" a dir 'déu, però aquesta és una frase molt usada.