Va de cines i autobusos.

Un relat de: Joan Colom
A ningú no li fan mal a l’oïda els substantius cine i autobús. Allò que ens xocaria, amb tota seguretat, seria escoltar en el seu lloc els arcaismes cinematògraf i autòmnibus, tot i que aquestes són les formes originals d’on van derivar els primers. Aleshores, per què se’m remouen els budells cada cop que, parlant en castellà, sento dir porfa en lloc de por favor o finde en lloc de fin de semana? Sortosament, aquestes reduccions, entre esnobs i carrinclones, no es donen en català. Perquè per favor gairebé no es fa servir, almenys al Principat, on l’alternativa si us plau està generalitzada i ja compta amb la versió diguem-ne "moderneta" sisplau. I, pel que fa a cap de setmana, capde resultaria incòmode de pronunciar.

El dubte que tinc, i que sotmeto a la consideració dels lectors, és si l'única diferència rau en què l'ús de cine i autobús té més d'un segle mentre que porfa i finde van sorgir fa pocs anys, o que les primeres responen a l'evolució "natural" de les formes primitives (a alguna llei etimològica d'evolució) i les darreres no.

Comentaris

  • Tens molta raó[Ofensiu]
    brins | 18-10-2021



    Cada vegada anem escurçant més el nostre vocabulari, busquem la comoditat d'allò curt però a mi el que més em desagrada és el nou vocabulari que els mòbils practiquen.S'abreuja tant la paraula, que gairebé no s'entén...

    Gràcies pel teu comentari!

  • En bici al súper.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-10-2021

    Que jo sàpiga, cine i autobús s'han dit sempre, almenys del meu record. En principi cine sonava a castellà i en català deien que s'havia de dir "cinema", però no veig que tingués gaire èxit.
    Això d'escurçar paraules es fa molt: la tele, la bici, el boli, el súper(mercat), la peli porno...
    Alguns escurçaments són una mica ridículs, com el "porfa" i "finde" que esmenes, que, a més, són escurçaments d'expressions castellanes, però amb la majoria ens anem apanyant.
    També hi ha la diferència que "por favor" i "fin de semana" no són una sola paraula. En català hem passat de dir "amb Déu siau" a dir 'déu, però aquesta és una frase molt usada.