Va de cines i autobusos.

A ningú no li fan mal a l’oïda els substantius cine i autobús. Allò que ens xocaria, amb tota seguretat, seria escoltar en el seu lloc els arcaismes cinematògraf i autòmnibus, tot i que aquestes són les formes originals d’on van derivar els primers. Aleshores, per què se’m remouen els budells cada cop que, parlant en castellà, sento dir porfa en lloc de por favor o finde en lloc de fin de semana? Sortosament, aquestes reduccions, entre esnobs i carrinclones, no es donen en català. Perquè per favor gairebé no es fa servir, almenys al Principat, on l’alternativa si us plau està generalitzada i ja compta amb la versió diguem-ne "moderneta" sisplau. I, pel que fa a cap de setmana, capde resultaria incòmode de pronunciar.

El dubte que tinc, i que sotmeto a la consideració dels lectors, és si l'única diferència rau en què l'ús de cine i autobús té més d'un segle mentre que porfa i finde van sorgir fa pocs anys, o que les primeres responen a l'evolució "natural" de les formes primitives (a alguna llei etimològica d'evolució) i les darreres no.