LA MIXETES

Un relat de: brins
Em vaig traslladar de casa quan el meu pare va morir, l’avi ens la va oferir, generosament, a la meva mare i a mi. Tenia un pati esponerós de verd, amb rosers i un llimoner, i fou allà on vaig conèixer la mixetes, una gateta de cos fort i flexible, dents ben afilades i pelatge carei de tres colors, negre i dues tonalitats de ros. En haver-la abandonat els anteriors inquilins, vivia sola, i de moment em va mirar amb un cert recel, perquè temia que arrabassés el seu territori, però de seguida. Em va agafar confiança i ens vam fer amigues; sortia a rebre’m quan arribava a casa i jugàvem una bona estona cada dia amb cordills penjats i boles de fil.

Aquell matí, però, jo no volia jugar amb ella, perquè tot i que tan sols tenia catorze anys, ja treballava; estava molt enfeinada; pintant unes aquarel·les que m’ajudaven a millorar l’economia de la mare. La mixetes, entrà a casa i se m’acostà per demanar-me que l’acompanyés al pati, m’estirà amb insistència la faldilla perquè deixés la pintura i anés a fora amb ella. No li vaig fer cas, no em podia entretenir, i ella s’allunyà amb mirada trista. Al cap de mitja hora, ho intentà altra vegada, em tornà a estirar la roba amb molt d’interès, però jo altra vegada, no la vaig complaure. Fou al cap d’una hora, aproximadament, quan, en demanar-m’ho novament, vaig deixar la pintura i la vaig seguir fins on ella volia, fins al jaç jas que tenia sota del porxo; s’hi ajagué amb mirada d’agraïment, i estiguérem juntes i callades uns quinze minuts, fins que vaig decidir tornar a entrar a casa perquè em calia treballar.

Durant una bona estona, la mixetes no va tornar a aparèixer, però, finalment, em va tornar a demanar que l’acompanyés i vaig cedir. En entrar al porxo, vaig quedar encisada, m’ensenyà, orgullosa, els quatre gatons deliciosos que acabava de parir, i me’ls oferí amb amor, volia que conegués aquell tresor que començava a alletar i a amanyagar. Llavors vaig comprendre que el que necessitava uns minuts abans era suport i companyia en el moment del part; confiava completament amb mi. Em va saber greu no haver-la complagut abans, quan va començar a estirar-me la roba, i vaig estimar-la més que mai.

Recordant la Mixetes, quan sento dir a algú que els gats són esquerps i independents, recordo la mixetes i faig un gest de disconformitat; penso que no saben com ens necessiten les nostres mascotes, i com confien en nosaltres…

Comentaris

  • torno [Ofensiu]
    Atlantis | 03-10-2021

    Torno aquí amb les mixetes per agrair-te el comentari als meus poemes.

  • MANYAC[Ofensiu]
    Ness | 02-10-2021 | Valoració: 10

    M'ha traslladat immediatament a la meva infantesa i als gats que havíem tingut. Comparteixo totalment aquesta connexió amb els gats que, malgrat la fama que tenen d'esquerps, són éssers molt sensibles i potser el que fan és protegir-se d'allò que desconeixen.
    També teníem una "mixeta" que va parir i el seu comportament va ser el mateix.
    Un relat "manyac". M'ha agradat molt!

  • Molt tendre[Ofensiu]
    TerricheT | 01-10-2021

    Mai no havia tingut gats a casa, sempre havia pensat que si un dia tenia un company animal, triaria un gat, o gata. I ara visc amb una gateta que encara no té un any, o poc li falta, és adoptada, van trobar una camada pel carrer abandonada amb pocs dies. Sols faltava ella per ser adoptada.

    Bé, sempre que me la miro, sembla que a vegades és una mica esquerpa, perquè no sap com dir-me amb paraules que en aquell moment vol estar trenqui-la i que no vol jugar, prefereix estar mirant les musaranyes. I això també s'ha de respectar, i no en diria ser esquerp, però ho sembla.

    Bé, sobre el relat dir-te que està molt ben escrit i molt ben estructurat, i que et fa sentir coses positives, de creixement individual i humà, un bon exemple vital que et fa pensar que els animals no són diferents de nosaltres, sols tenen altres sistemes de comunicació, i solen ser més humans que alguns suposats humans.

    Bé, records de l'homefosc, que ara es fa dir TerricheT.
    Però no ho esbombis gaire! :-)

  • connexió[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2021

    M'ha impressionat la història, la trobo molt bonica. M'agrada pensar en aquesta connexió entre els animals i les persones tan especial,de vegades, hi ha a qui li costa de creure que també existeix amb els gats... 

  • bon relat[Ofensiu]
    Joan Colom | 24-09-2021

    Sóc més de gossos que de gats, però el teu relat m'ha commogut, potser per la manera planera en què l'has escrit, sense artificis.

  • miols amorosos[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 23-09-2021 | Valoració: 10

    Bon relat.Ja m'ho diras com ho fas. A la masia em venen gats lliures esquerps a demanar. Sempre lis cal quelcom.Però penso que han tingut un vida dura

  • miols amorosos[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 23-09-2021 | Valoració: 10

    Bon relat.Ja m'ho diras com ho fas. A la masia em venen gats lliures esquerps a demanar. Sempre lis cal quelcom.Però penso que han tingut un vida dura

  • Feina feta no té destorb[Ofensiu]
    kefas | 22-09-2021

    I ho són d’esquerps. Excepte que et reconeguin el instint felí. N’he agafats molts de gats i no recordo cap urpada. Naturalment, en Julius, a qui vaig alletar, era com un fill i tot i que passàvem llargues temporades sense veure’ns, els retrobaments eren sempre molt emotius.
    El teu relat t’atorga el segell felí i, amb ell, la capacitat de connectar, també, amb els bípedes felins amb un estil, el teu, que amoroseix totes les situacions, fins i tot les que, de forma subliminal, denoten una certa manca d’empatia.

  • Bona vesprada Brins:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-09-2021


    Hola, Brins: Gràcies pel teu amable comentari, on em dius la teva opinió sobre el meu poema El Clarejar és sublim. M’alegro que t'hagi agradat.
    Saluts. Que tinguis bona nit.

  • Necessitat[Ofensiu]
    Prou bé | 20-09-2021

    Quants cops algú ens ha necessitat i no ho hem copsat? Quants cops hem estat nosaltres necessitats de suport i no l'hem tingut?
    Un relat que fa pensar mentre amb un estil que traspua amor i sensibilitat ens ensenya moltes coses.
    Amb total cordialitat

  • amistat[Ofensiu]
    Atlantis | 20-09-2021

    Un relat tendre i ben escrit. A mi no m'agraden especialment els gats, per`vaig veure una vegada uns gatet acabats de néixer i eren preciosos!!

    Bona connexió entre la gata-mare i la noia enfeinada.

  • Tendresa amb la Mixetes. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-09-2021

    Un relat que emociona de principi a la fi, perquè es nota la necessita de Mixetes perquè veiessis els seus cadells acabats de néixer.
    Si ha estat un fet històric, ho has descrit molt bé, amb punts i senyals.
    Molt bona i amb molta sensibilitat...
    Saluts

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: