Em fa il·lusió escriure't i sé que t'ho devia. Començava a llegir...però no, no em cal, encara el tinc fresc a la memòria, el sento una mica meu aquest embolcall després de la participació al Repte i els correus d'anada i tornada.
Ja veus, va ser el primer realt que presentaves a un Repte, i ara ja en tens 10 de publicats. Em fa goig això de ser el comentari vint-i-sis, vol dir que no et fa falta la meva aportació, que tens un public lector que et segueix, que et comenta.
Tens la capacitat de dir coses, d'expressar sensacions i sentiments potents, d'explicar vivències quotidianes amb les incerteses i les incoherències que ens acompanyen sempre, i de fer-ho amb un llenguatge planer, de manera que tots podem sentir la història molt propera. I això no és pas senzill d'aconseguir.

Moltes felicitats i ànims, Núria.

Una abraçada.

Mercè

t'envio el comentari que et vaig fer. Sé que te'l devia...
...És un relat per a degustar, per a assaborir, a més de llegir, amb unes descripcions tan precises i acurades que semblen dibuixades amb pinzell ... "El nostre esguard recorre els cossos lluents i esvelts untats de mantega, els cabells impregnats d'oli i argila, els rostres embetumats d'ocre i cal". Explica amb deteniment i força un ritual, que la protagonista respecta, però que no compren. No es limita a exposar, sino que s'hi involucra intentant conscienciar de la cruesa dia a dia a Etiòpia... " o és resistent, o sucumbeix". Molt bon relat, moltes gràcies per participar.

Una abraçada ben propera.

...els versos carnívors, uns versos encesos que cenyeixen amb delit la melodia brasilera de Djavan, que desfermen el neguit dels sentits. Saps expressar el desig amarat de tendresa, la passió que ens fa carnívors quan envaeix cada racó del nostre cos i ho transmets amb delicadesa, ho traspasses, i així els podem fer nostres i en podem gaudir a la nostra manera.

Un àpat deliciós. Un plaer compartir el repte, ja ho saps.

Una abraçada.

Ens ofereixes un relat tendre i familiar on, a través de la conversa habitual entre la parella, es fa evident la divergència entre dels maneres de ser i de sentir d'ambdós. Una diferència tolerada i assumida pels anys de convivència. Mentre ell manté un to pràctic o superficial mentre endreça, ella ho fa amerada de sentiments. Són discordances que deixes obertes a tot tipus d'interpretacions o reflexions.
Molt ben trobat el tema de l'endreça de calaixos, és allí on guardem els records en capsetes.

Gràcies, Núria, per l'estona de lectura i per les reflexions que provoques. Esperem el següent.

Una abraçada.

Aquest comentari volia fer-te'l ahir, desitjant-te alhora moltes felicitats, però tot i tenir-ne la intenció, no ho he pogut fer fins ara.
Tota la tendresa que expresses, la delicadesa amb que frueixen els sentiments més valuosos, em traspassa l'ànima perque els sento tan propers, que podrien ser meus, avui especialment.
Tant de bo poguéssim aturar el temps en alguns moments, però sempre hi ha moments futurs que empenyen i ens ofereixen més vida per viure. Sempre ens restarà la memòria per tornar als records quan ho necessitem, mentre ens lliurem en cos i ànima al present. No sabem què ens depara, però podem adobar el camí per que sigui també meravellós.

Que tinguis un bon dia i molts moments de vetlla per viure. Una abraçada i moltes felicitats endarrerides!

Enyoro els silencis volguts, silencis de calma, silencis de pausa, però també temo els silencis de gel, els que glacen l'alè de les paraules, l'aire que respirem, fins arribar a glaçar el cor.
Sentiments i silencis, difícil armonia, però possible.

Una abraçada.

És conte, o és poesia? Un conte amarat de tendresa en un desert que un jardiner fa florir amb amor. Quína mena de jardiner pot arrassar el que ha sembrat i conreat? Tot es torna tristesa i absència, sense somnis, sense projectes, però sempre pot restar l'esperança si l'escalfor torna a fondre el bloc de gel.

Una abraçada.

Feia temps que volia fer-te una visita i avui m'he decidit.
He tingut una sorpresa en llegir els teus contes, perque escrius molt bé. M'ha agradat molt aquesta família reial i la bruixa Zetsugasaga, un conte molt ben lligat que has de llegir fins al final. Déu n'hi dó la imaginació que tens i qué bé que ho saps explicar!
En Mauro és un princep molt espavilat i valent. Sap adonar-se del perill i avisar als pares. I la bruixa em fa molta gràcia, és molt divertida i una mica sapastre. Per sort, tot surt bé i poden reunir-se amb els avis per Nadal, un final molt encertat. Es nota que tots s'estimen.

Apa, Arnau, ja esperem el següent, quan tinguis temps (després de l'escola, els diables, l'Esplai...) i en tinguis ganes.

Una abraçada.

Fa dies que no publiques i es fa estrany no trobar-te tampoc comentant, així que he pensat fer-te una visita.
Aquest relat no l'havia llegit encara i m'ha agradat molt. No és només un relat, son bocins de memòria que val la pena recordar. T'ha quedat una història ben lligada i àgil que deixa de banda la cruesa de les batalles per endinsar-se en la tendresa, en la necessitat i el valor que té un retrobament amb la família, encara que sigui tan fugisser.

Esperem retrobar-te. Una abraçada.

No en sé de comentar poesia, et deixo tan sols unes paraules que volen assemblar-se al que em fa sentir aquest "llegeix (o rellegeix) suau". Sento com les teves paraules tendres i delicades m'acaronen amb un ritme suau per fer-me adonar amb pocs mots, del valor d'un "t'estimo".

Una abraçada.

Tens molt bones cartes, tres asos a la màniga que donen un bon joc.
Estic d'acord en tot i te'n deixo tres més: paciència, calma i constància, perquè aquest és un ofici de llarg recorregut i carregat de dubtes. Només cap al final vas entenent que has multiplicat el valor d'aquells bocins de vida que has posat al tauler.

Una abraçada.

L'he llegit moltes vegades, m'agrada la idea que trobo més enllà de les paraules. Tot un cúmul d'imatges fotografiades, aturades, amb l'ajut de lletres encadenades.
Un llibre que recull els somnis, les idees, els pensaments i les paraules, com si fóssin éssers independents que tan sols ens utilitzen per a sobreviure i florir enllà de nosaltres, enllà de les paraules que ja no ens habiten.

L'he entès i interpretat a la meva manera, l'he fet meu i m'agrada, m'agrada molt, i no et poso el 10 per respecte a la teva voluntat, perque te'l mereixes.

Una abraçada, Xantalam.

poc a poc el regal, per no perdre ni una engruna d'il·lusió. Em deixo seduir per una crònica de sensacions intenses que m'apropen a un lloc, a una cultura des de l'interior dels sentiments.
Com sempre, els caliu del teu relat m'abraça i em deslliura del temps i dels neguits.
Un regal d'aromes i sabors que perduraran en la memòria. I si de la memòria se'm escapa, sempre et puc tornar a visitar, i trobaré el mateix regal encara per desembolicar.

Moltes gràcies. Una abraçada.

Des del matí que ho vull escriure i sempre hi ha alguna cosa que passa al davant. I ara dic prou!, no voldria pas oblidar-me'n.
Has deixat plantat el doble sis i ja encares els consecutius. Intueixo, per l'esperit que regalima de les teves paraules, que assaboreixes el camí, i jo crec que és el que compta. Pas calmat, però plè i decidit, asserenat amb mots tendres i delicats que ens agrada que comparteixis.
Que tinguis un final de dia ben plè de petits detalls!

Una abraçada a tu, i també a la teva filla, que tenim tan "enganxada" (per sort)