Em lliuro al vent

i lliure com els teus gestos i paraules.
Les trobo a faltar.

Aii, bocidecel! Hauria d'aprendre de la teua senzillesa per a transmetre sensacions. Amb elements molt bàsics saps fer petites joietes. I compartisc amb tu el gust per la Natura. Res millor per projectar els meus sentiments....
Gràcies de nou!

El teu poema es deixa anar i vola, s'enlaira, arrossega i bressola, acarona i encén, atia i desperta, bufa i xiuxiueja.

Nosaltres que vivim rodejades de vent i envoltades per ell caminem i dormim, no podem per menys que tenir-ho ben present, oi?
És una constant de dies i nits, de records i present...

T'envio una abraçada suau com una brisa,
Unaquimera

un bon bocí de poema , el cel també hi era amagat .
Endavant !

Avui ens hem conegut, bocidecel, a la Gigacalçotada.

Escrius força bé, alhora que tens tècnica i tens vocabulari. He llegit poc de tu, però em sorprèn agradablement veure que hi ha gent que s'esforça en crear composicions com aquesta, la teva.

Bona sort!

llampec

Lliurar-se al vent, i que ell et faci moure, que t'acompanyi en el dia a dia, que et faci sentir bé i que ajudi a espabilar totes les cabories, tot clar i net. Gràcies pel teu comentari, sí que fa dies que no he penjat cap relat, però porto un parell de mesos preparant alguns relats per presentar a concurs i no dono a l'abast. De moment tampoc m'ha vingut cap inspiració, he tingut molta feina i veig que el meu cap no dona per més. De tant en tant em conecto a relats i sí que faig comentaris, però suposo que no enganxo ni una miléssima part dels que penjeu. Estarem en contacte, i gràcies per animar-me a escriure. Salutacions.

perquè m'ha fet llegir d'una tirada el poema, i s'ha endut d'una volada les paraules, i he tornat a començar, i el vent seguia bufant amb força.

Un poema amb un cert aire de revenja, de fer que passi alguna cosa, i que passi ja.

Una abraçada

Ferran

Em lliuro als teus versos,
com notes musicalitzades
que estan ben dispersos
com aus al cel desorientades.
Frueixo de la teva paraula,
la meva ment gaudeix
i em cobreix una aura
intensa llum que neix.

d'allò que hem viscut el cap de setmana.

El vent que s'ho emporta tot, siguin arbres o sentiments.

Vent que ho regira tot i atia el foc que tot ho consumeix.

Ens llegim!