Em sap molt greu...

Sensible, Tendre, Humà i molt més.
"Riurem...davant les petites bromes"
Estimulant ! Gràcies.

Molt especial per a tu avui.

Un petó.

Que bé!

... ser poeta.

Ai, mumare meva, quin fretet que tinc...
J.VIDAL ALCOVER.


Ja tinc una mort petita,
meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella,
ella, em nodredix igualment.

Jo tinc una mort petita
que trau els peus dels bolquers.

Només tinc la meua Mort
i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.

És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

1953, Vicent Andrés Estellés.
Mort i Pam. Antologia Poética.

...t'envio una abraçada de companyia, que és l'únic que podem fer. És molt dur perdre una persona estimada...però sempre el portaràs amb tu.

Una abraçada.

Aquest poema tan maco és la millor dedicatòria q li podies fer.

Cuida't

"Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història"

feu pinya per passar el dol, que s'ha de passar, i accepteu que la mort sí compta, i és un número que tenim tots a la butxaca.

Un petó!!!

angie

una forta abraçada per passar aquests durs moments i la nostra companyia (encara que virtual).

I si, com dius, l'antiga vida que vau viure junts resta intacte, riureu com ho feieu sempre davant les bromes còmplices i el seu nom es pronunciarà sense ombra de tristesa (i amb el temps, i t'ho dic per experiència pròpia, es pronunciarà, amb molt amor, reconeixement i admiració)

... de ben segur que això és el que el teu pare voldria.

Una forta abraçada!

Ho sento moltíssim, Mariona. El teu poema de comiat m'han emocionat per la força vital que transmet. Et desitjo que nodreixis la teva ànima d'aquest record tan positiu que t'ajudarà a suportar el buit de la seva absència.
Rep una abraçada molt sentida.
Mercè

La mort és dura i natural, a la vegada, moment per rememorar , per repensar què som, què tenim per davant,...Sí, és un moment de crua tristesa, per el que també he passat i en el qual t'acompanyo,...
T.Cargol

el meu més sincer condol Mariona
ja no tinc pares ni sogres,

però seueixen treballant per nosaltres

El vaig llegir ahir a la nit.

No et vaig penjar cap post perquè no sabia què dir; ara, tampoc.

Núria

Una abraçada gegantina.

Una abraçada plena d'escalfor i de tendresa.

Una abraçada per dir-te tot el que les paraules són incapaces de dir.

En aquest món virtual de RC, quant ja t'habia
expresat el condol fa espona, ara m'hacolpit el teu poema.
T'ha sortit tal com raja i jo hi veig entre lineas
les llàgrimes d'una ánima ferida i que els ulls no ho permeten visualitzar, però l'esperit sí.
Digna filla de tal Pare. Sempre amb tu.