Pacient

Un relat de: bocidecel

Dies que s'escolen blans
a l'altra banda del mirall
frontera de salut,
temps que ara és miratge
mentre trontollant camino
per l'univers erràtic,
atemporal món
oblidat i desterrat
del malalt.
Dies que s'esfilagarsen
desteixint mandrosos
el manyoc que ha esdevingut
l'organisme adés sà.
Segons, minuts i hores
cabdellen serens el fil
rodet de pacient anònim
que jeu al llit, poruc.
Torns de guaridors ocults
torns de cuidadors secrets
servint engrunes de tendresa
desvetllen agraïment
foragiten pors i recels
per un cos manllevat
de la seva integritat.
Vides a bocins amb retalls
d'un passat desdibuixat
solitud escortada
i un cos que espera sofert
al país del no res
paradís d'esperança i neguit
somni en calma i oblit,
al llit d'un hospital.

Comentaris

  • Hem estat pacients... i ha arribat el dia![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Un lapsus![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 01-12-2008 | Valoració: 10

    Ja has vist quin era, oi?
    Te'l mereixes, bocidecel.
    Una abraçada.
    Mercè

  • Perdó.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-12-2008

    He escrit desitj i és desig.

  • Quina barreja[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-12-2008 | Valoració: 10

    de sentiments més ben descrita! L'angoixant espera, la serenor que disfressa la paüra, l'agraïment vers els cuidadors i, finalment, l'esperança d'un temps millor.
    Un bell i colpidor poema, bocidecel.
    Una forta abraçada junt amb el meu desitj d'una ràpida recuperació.
    Nonna_Carme

  • De mirall a mirall[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-11-2008

    Bocidecel!
    Quin poema més colpidor, dur, sentit. Bocins de vida que se'n van i que descrius amb bellíssimes paraules. És trist, però és el curs natural que l'ésser humà ha d'afrontar en un moment de la seva vida.
    Una abraçada molt cordial.
    Mercè

  • La pèrdua de la salut...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-11-2008 | Valoració: 10

    ens fa viure moments difícils de descriure. Tu ho fas fet amb una elegància serena que m'ha emocionat. Hi ha patiment en els versos, tristesa fonda i molta tendresa. Però també hi ha esperança, un desig que creix enmig del neguit.
    Una abraçada

  • Trist, però quotidià[Ofensiu]
    brins | 27-11-2008 | Valoració: 10

    Has descrit amb serenor el dolor i la impotència que, inevitablement, hem de viure
    sovint.
    Gràcies pel teu oferiment. En parlarem un dia d´aquests; aviat.
    Una molt forta abraçada

  • Ansiòs, dur, ...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-11-2008

    ...realista; cruel i tendre al temps, perquè endevinem tota la desesperança pregona, amb un mig calmat esguard de resignació.
    És el que he vist; la interpretació d'aquesta primera ullada. (Ja sabem, però, que un bon poema té múltiples lestures).
    Seguirem.... I mentrestant... salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: