i saber que tu has estat la receptora de la meva humil nadala. Avui, que passo la nit de Nadal sol, aprofito per comentar la gent que m‘ha comentat i no he pogut retornar el comentari. Potser pel tema de la soledat, que sempre busca companyia...

Gràcies de nou i Bon Nadal, R. V.

Senyoreta Mariona, ha creat una gota de perfecció en aquests escassos versos...

R. V.

per a la meva humil persona. Mil disculpes que no l'hagi descobert abans...

Agraït infinitament, R. V.

He sembra a les teves palmes
el sol i la vida, i també la fosca
i la mort, l'oblit i el plaer.

I ara m'adono que cada llavor
duia el teu nom i el meu,
barrejats com si l'aigua
hagués desfet les nostres fibres
i la demanda d'ajuda
travessés els paratges del jardí.

Cap a la llum, més enllà
d'on les semences no reben
primícies quan esclaten
per encarar la vida.

R. V.

(Fruit del meu poema, senyoreta ione, va sorgir el seu poema. Li sembla bé que l'hi inclogui en aquest comentari?)

si atures la llum
en els teus llavis,
en els somnis
que em serveixen
de lleixa i de balda,
de pensament i de tortura
quan no he pensat
com desfer-me
dels dits plens de carícies,
dels besos orfes
de saliva aliena,
de l'esperança
que creix quan
el cor se sent estimat...

Gràcies. R. V.

I a agrair-te el teu poema, la teva aportació, la teva victòria. Perquè el Melorepte27 va ser teu. Per vots reals, per qualitat, davant de la resta. Fins i tot de l'impostor.

Una abraçada.

R. V.

però no reflecteix la teva ànima

R. V.

i em trobo el teu poema per a una diada tan especial per als catalans i les catalanes com és Sant Jordi.

Només em queda agrair-te que m'hagis inclòs entre els receptors de la teva "dedicatòria". Sempre és un luxe llegir-te.

R. V.

ens deixen tantes paraules sinceres, i crues...

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

R. V.

per a crear la màxima força dins del poema

Una abraçada, d.

és poema, relat o acció.

Una abraçada, R. V.

el poema i m'ha meravellat. I a sobre sota de la dedicatòria al meu RosasoR escrita per en deomises...

Un poema especial, per a mi, és clar.

Rep una abraçada, R. V.

és excessiu però gràcies per les teves paraules.

Faré el que demanes en el títol del teu poema. M'agrada el teu estil fresc i del carrer, sense floritures però dient les coses tal com sonen.

Rep una abraçada, R. V.

mentre ets amb mi dins de la mateixa cambra
desfullant i despullant els cossos.

I he pensat en tu, mentre sabia que la flama
s'encén en els meus mugrons candents
esperant la llunyania que m'aproxima a tu.

Una abraçada, R. V.