El conte del jardiner

un somni!Aferrar-se a qualselvol cosa (pensament, objecte, persona...al que sigui) fa néixer les "prespectives" i aquestes mentre tot va bé floreixen encara que sigui a l'hivern. Un conte breu tractat amb delicadesa i molta cura. Amb frases que m'han encantat! I l'última és genial, de fet el temps és com l'aigua que s'esmuny entre els dits quan l'agafes i és impossible calcurar-hi totes les gotes!

Un plaer llegir-te i haver compartit taula, cadira per cadira!

Fins ben aviat!

que te´l volia comentar perquè quan el vaig llegir per primera vegada el vaig trobar preciós.

Les figures i personificacions que has elegit són evocadores i encertades. Ens pintes a la imaginació un bell jardí d´amor que tot i que esdevingui abandonat, sabem que tornarà a florir, perquè la natura dorm temporalment, però sempre hi ha un brot que torna a néixer i un jardiner que la rega.

Pilar

tenia que haver continuat el seu camí sense aturar-se en aquest jardí, si pensava abandonar-lo després. Pot ser no estava tant descurat, pot ser no necessitava que el mimessin tant. Pot ser el temps l´hagués fet crèixer, ple de flors i preciós.
Malaït jardiner que ha fet què la seva absència quedi latent

una abraçada i endevant

...unides a un esperit suau i valent donen forma a la faula que has creat.
Salut i rebolica! I lletres!!!

Lliçó d' escritura , lliçó d' enginy .
Endavant !

Podant per aqui frases massa llargues, replantant plantas al lloc perfecte,
cometent alguns errors d'apreciació...
has fer un molt bon relat. Felicitats.

a on vol anar pobre jardiner?
Encara ara no ha entès que topar amb un oasi no és cosa fàcil enmig del desert?
Que faci i desfaci, que mentres badi hi hauran arquitectes, formatgers, excursionistes, mestres, paletes, poetes, pastissers....
Un petó i una flor que no fa jardí però que a mi em combina amb l'alegria i el somriure.

Una lectura bellíssima, un jardí de mots i tendresa amb un final gèlid, tristíssim. M'ha agradat molt.

Ens veiem a la calçotada!

Xantalam

molt bona. Les eufòniques paraules a part de sonar molt bé, evoquen imatges d'una bellesa extraordinària. El conjunt queda molt harmoniós.
Salutacions. Ens veiem el vuit de febrer!

M'ha agradat aquest breu relat. Tens un estil que poda les paraules fins a perfeccionar-les. Més o menys com es poden les fulles tu ho fas amb les paraules. Gràcies.

Salut i records!
ullsblaus1

M'estreno amb tu perqué m'he apuntat com a lector per aprendre. No sé dir res més que m'ha agradat molt.

i hem d'aprendre a visualitzar els éxits i les derrotes, aprendre a treure'n el fruit de tots aquells que ens visiten i ens deixen alguna cosa a l'hort de l'ànima, i si marxen... bon vent, que de ben segur, alguna cosa de profit n'hem tret, i demà... tornarà a sortir el sol.

Un poema preciós però dolorós.

F.V.

Per parlar del teu poema, et cito a tu mateixa:
"Fragments de vida
retratats amb paraules".
La Vida potser és com un Jardí, on hi plantem de tot, especialment somnis.
Aquest Jardiner que fa i desfà, que avui hi és i demà, no, pot fer trontollar la realitat, però aquest poder es efímer, doncs la Vida és forta per si mateixa, i on hi havia una natura acurada i cultivada, sorgeix de nou la selva, i podant per aquí i plantant per allà, sorgeix un Jardí més gran, més lluminós, i potser més poderós.
Un escrit potent, com tots els teus, que et surt dels plecs de l'ànima i que produeix l'admiració de la gent que t'anem seguint i t'anem entenent.
Cordialment,
Ramon.

Si és veritat o imaginació, és un relat pòètic dels bons. Jugues maravellosament amb les metàfores i els sentiments. Fas un plaer la seva lectura.

Una forta encaixada de JOANPG.

És conte, o és poesia? Un conte amarat de tendresa en un desert que un jardiner fa florir amb amor. Quína mena de jardiner pot arrassar el que ha sembrat i conreat? Tot es torna tristesa i absència, sense somnis, sense projectes, però sempre pot restar l'esperança si l'escalfor torna a fondre el bloc de gel.

Una abraçada.

Una terra erma pot esdevenir un jardí florit però cal que el jardiner en tingui molta cura i si el jardiner desapareix , la tristor no el deixarà florir o les llàgrimes ofegaran les flors que creixin.
Precioses metàfores!
Una abraçada.
Nonna_Carme

d'una faula, d'un conte que expliques a l'àgora del poble antic a recer del sol, o de la lluna vora una llar de foc.
Aquesta frase; "va agafar la dalla i tot ho va arrasar", em sona difícil de llegir, tot i la plasticitat del moment descrit.
I res, molt ben narrat el moment de plenitud el desgavell de l'oblit, el despit de qui marxa, per retrobar un passat que ja sap no tornarà, malgrat ho faci en braços d'una joventut que ell ja no té.
Un text poètic, malgrat tot.

Fins aviat!

Ferran

Molt sensible aquest conte... o és quelcom més.
M'agrada i la valoro molt, l'herba de la tendresa. Potser torna a brollar per dins, per fora, i potser pel jardiner.