Crònic

Un relat de: bocidecel

Rosec
de l'ànima gastada
anhel que vetlla la mà,
sorra esmolada
que empeny l'atzar.

Urpa
tenaç que furga
avui i demà,
turment fidel
de ferida violada.

Solitud
amb ambició
de funest temporal
abassegador
del darrer consol.

Silenci als ulls
segellats amb por
per no esdevenir llosa
o parany de tendresa
de servent forçós.

Assaig de rialla
embolcalla amargor
engolida i desterrada
al solc més pregó
de l'entranya.

Crit orfe
en riu de feblesa
que es desboca i ofega
l'apaivaga la tenalla
de la prudència.

Batec somort
d'un plor secret
degoteig obstinat
ahir i avui,
de mudesa.



Comentaris

  • famdemots | 22-12-2008 | Valoració: 8

    M'agrada, però és molt trist.

    Petons.

  • És molt maco[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Fas relat preciosos, fa molt que no et llegia i escrius meravellosament. Utilitzes paraules molt maques i catalanes pures i exprecions que donen goig. Gràcies, et continuaré llegint.

    Salut i records!
    ullsblaus1

  • Traidor[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Expressar sentiments no és una tasca senzilla, però es pot aconseguir. Tu ho has fet.

    Compartir emocions punyents té una dificultat afegida, per quan la intensitat és una qualitat que requereix diversos ingredients per ser transmessa a través de la distància. Ho has aconseguit.

    Transferir la sensació que ocasiona el dolor, valent-se tan sols de paraules, sense imatges ni contacte, significa activar els resorts del record alié, de l'experiència de l'altre, després de trobar les claus adients del propi, que no poden ser qualsevol mot.
    Tu has assolit la fita, ja que el sentiment m'arriba.

    Des de l'altre costat de la pantalla, comparteixo l'emoció i l'experiència.
    Reconec els mecanismes que les teves paraules accionen en mí.
    M'emociona, de nou, la coincidència (A TRAÏCIÓ ) i el que això suposo de proximitat malgrat la desconeixença personal.
    I et dono, per tot plegat, l'enhorabona com autora d'aquesta creació bella!

    T'envio una abraçada tendra i callada,
    Unaquimera

  • Rosec,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-10-2008 | Valoració: 10

    urpa, solitud, darrer consol, plor secret...
    Vull pensar que són mots inspirats en algú que no ets tu i que no són fruit del teu estat d'ànim.
    Malgrat la tristor, el poema és bellíssim.
    Una forta abraçada.
    Nonna_Carme

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: