Abraçada de paper

Un relat de: bocidecel

És molt aviat, ja ho sé. Estava impacient, em delia per veure't. Deixa'm abraçar-te avui, i oferir-te, amor, dues petites sorpreses. No pateixis, tot anirà bé, acosta't...així,...escolta...

Noto els batecs del meu cor, que s'atribola contemplant-te al meu davant, pressentint com s'han d'acoblar totes les pulsacions, teves i meves, en un sol motor de dos pistons acompassadament accelerat. Tiba el lligam que ens uneix i m'apresso a trobar-te perque res més hi ha al món que els teus braços que m'emparen. L'aire es fa sorra entre els dos fins que no arribo a palpar-te. Llavors, m'abriga ja la tebior del teu cos, dominat per la suau pressió que va creixent amb el caliu de l'acollida. Cadenes de tendresa que m'estrenyen i jo m'hi esmunyo amb el desig que arribin a ofegar-me. Ens abraonem i ets part intrínseca del meu cos, fins i tot de la meva ànima. Sento l'olor de sabó neutre en la teva pell suau de mar calmada que em frega la cara, lleu oreig d'escuma lliscant per l'aspra brodadura. Els meus dits són el vent que arrissa el camp de blat dels teus cabells, fils de seda que s'escampen a plaer mentre el món gira i gira al voltant. M'esborrono, un calfred em recorre el cos, m'electritza, em fon. Ara som argila que l'amor modela al seu gust mentre un cel d'espurnes ens embolcalla. Vigilo els teus ulls, que riuen i juguen a fet i amagar amb la meva espatlla. Els teus llavis carnosos s'obren com fruita madura i allibero l'esperit en un bes lleuger i gairebé imperceptible. Bes de follet, encanteri de fada. Ens estrenyem fort de nou, en uns segons que clamen al cel l'eternitat. I entenem que no estem sols. Desfem el llaç fins a la punta dels dits que encara resten magnetitzats i, durant un temps, la realitat desapareix i el pes de la vida es torna volàtil.

Eixuga aquesta llàgrima, dona, deixa'm veure aquella rialla encisadora. S'acaba el poc temps que ens donen i encara queden els obsequis. El primer són aquestes cartes de la colla d'amics, totes escrites amb el cor i amb tota la cura, sense cap rastre d'element químic, elles et faran companyia en les llargues hores de solitud. Tots esperen amb ànsia poder veure't, ja ho saps, però mentre duri aquest tractament es conformen mostrant-te la seva solidaritat, i per damunt de tot, la seva estimació.
No puc acaronar-te, no pots tocar-me, però aquí et deixo l'altre regal, el meu. Un gest elemental i alhora bàsic, moviments senzills però plens de significat. Aquí tens la meva abraçada de paper, la que t'acabo de llegir, que traspassarà el mon inert i estèril que t'envolta. Serà una abraçada afònica a la que tu tornaràs la veu quan ho necessitis, cada vegada que l'aïllament es converteixi en terrible soledat dins d'aquesta bombolla. Ella posseeix la força d'empènyer fora del teu món totes les ombres. Ella et farà companyia i curarà la meva absència.
Llegeix-me i abraça'm, estimada.

Comentaris

  • Felicitatssss!!![Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Clar de lluna | 10-01-2009

    ...poques coses et puc dir, m'ha agradat molt! Ple de sentiment i tendresa, ple de tristesa i dolor. Un títol molt encertat pel relat. Felicitats!

  • Delícia sobre paper escrita amb força i tendresa[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-01-2009 | Valoració: 10

    Quina abraçada més ben pensada, més conseqüent, més ben descrita i més deliciosa!

    És plena de força i de tendresa, d'emoció i serenor, de patiment i estima, de sensibilitat i d'encerts des del primer moviment fins el darrer, que no és triat per la voluntat sinó imposat per la situació: tot un cúmul de circumstàncies insinuades amb poques paraules, però suficient per emmarcar adequadament l'escena principal, il·luminada des de dins per la poètica de la teva prosa.

    Encara impressionada, et desitjo un Bon Any Nou, ple d'Inspiració i Felicitat!
    i t'ofereixo tímidament una abraçada virtual, però ben plena d'admiració i d'afecte,
    Unaquimera

  • Quanta tendresa,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-12-2008 | Valoració: 10

    quant amor i quanta dolçor enclou aquesta abraçada de paper!
    Et desitjo, sincerament, bones festes i que el proper 2009 sigui molt millor que aquest 2008.
    Una forta abraçada, bocidecel!
    Nonna_Carme

  • Quins sentiments![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 21-12-2008 | Valoració: 10

    Mai, en la vida, havia vist a algú expressar els sentiment tan bé. M'ha agradat aquest relat d'amor.

    D'altra banda també m'ha agradat la teva "postal" de BON NADAL que me l'han enviat a mi. Jo també et desitjo bon nadal i gràcies.

    Salut i records!
    ullsblaus1

  • Esplèndid![Ofensiu]
    copernic | 14-12-2008 | Valoració: 10


    Quina força en les comparances, en les metàfores, en les descripcions de l'abraçada. Dos textos que es complementen, un més realista, l'altre abassegadorament literari. Rep una abraçada no de paper si no electrònica, però molt ferma.
    Petons!

  • Una abraçada virtual a les tres[Ofensiu]
    nuriagau | 13-12-2008 | Valoració: 10

    LLegeixo aquest meravellós text, una prosa que tu mateixa has definit com a poesia, i, quan em decideixo a comentar-te'l, em trobo amb els dos comentaris de les meves veïnes.

    Penso que és el primer relat que et comento, però crec que no serà l'últim: m'ha impactat moltíssim.

    Comparteixo amb la Mercè Bellfort que el títol és una genialitat i, amb la Gessamí_blau que és emotiu, tendre i d'una sensibilitat exquisida.

    Al teu relat inclous la lectura en veu alta a una altra persona. Jo sóc una gran defensora d'aquesta dinàmica. Sovint només llegim als nens petits i, quan aprenen a llegir, perdem el costum. Cal que les persones gaudim llegint textos als altres i escoltant , quan els altres ens llegeixen. És un plaer ben senzill i barat, però sovint poc dut a la pràctica.

    Felicitats pel relat!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Coincideixo amb tu...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-12-2008 | Valoració: 10

    en moltes de les sensacions que aboques en aquesta abraçada quasi etèria, que traspassa el contacte purament físic i permet manifestar-se sense que les aturi cap aïllament. Emotiu, tendre i d'una sensibilitat exquisida el teu relat.
    Una abraçada

  • Et llegeixo[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-12-2008 | Valoració: 10

    Bocidecel!
    Jo també t'abraço estimada i et felicito per aquest relat tan tendre (darrerament trobo que la tendresa ens embolcalla tot el nostre ésser).
    El títol, una genialitat! Només llegint-lo ja m'has ben atrapat. Molt i molt ben escrit. Enhorabona!
    Rep una abraçada d'empremta.
    Mercè

Valoració mitja: 10