El doble sis

Doblement felicitats: felicitats pel poema i felicitats pels 67! Espero que aquesta nova xifra que avui tot just estrenes et porti moltes coses bones! Una abraçada Joan!

aix

Bon joc aquest de triar els escacs per fer un poema d'aniversari.

És un joc estratègic, com la vida...

petons!!

angie

Des del matí que ho vull escriure i sempre hi ha alguna cosa que passa al davant. I ara dic prou!, no voldria pas oblidar-me'n.
Has deixat plantat el doble sis i ja encares els consecutius. Intueixo, per l'esperit que regalima de les teves paraules, que assaboreixes el camí, i jo crec que és el que compta. Pas calmat, però plè i decidit, asserenat amb mots tendres i delicats que ens agrada que comparteixis.
Que tinguis un final de dia ben plè de petits detalls!

Una abraçada a tu, i també a la teva filla, que tenim tan "enganxada" (per sort)

amb alegria, com dius molt bé en les teus versos, s'han de rebre els anys. Ells ens van deixant un pòsit de saviesa que no té preu. I tu, Joan, avui que t'estrenes amb el 67, en pots estar ben cofoi.
Que no falti la salut ni l'alegria. Ni la literatura!
Et reitero les meves felicitacions expressades aquest matí en el fòrum. Digues-li doble regal. En tot cas, m'està molt bé.
Rep la meva cordial abraçada.
Mercè

Que passis un bon dia en companyia de la familia i de tots els teus nets. Volia enviar-te una felicitació preciosa però em veig incapàs de fer-la arribar.
L'ordinador fa el tanoca i em falla.
Espero que em disculpis.
Visca els 67, 68, 69 70,..... i tots els possibles gaudint de la teva amistat.

Una abraçada amical de Joan Pérez

per moltes coses...


Per aquest poema tan original i amè.
Pel teu aniversari. Una edat ideal! Només cal
que les il.lusions mai no es perdin.
Pel rècord de les enganxines.
Per tenir una filla que sempre pensa en tu.
........
........
........

Una abraçada

Ens varem conèixer perquè, fa mig any, el 24-6-08, et vaig felicitar el sant, en el primer comentari a La travessa... i ara, pràcticament mig any després torno a complimentar-te en una data significativa:

Felicitats, Joan!
Ja has deixat el doble sis!

Per mooolts anys!!!
i per la nostra amistat, que duri i perduri!

Sis abraçades fortes, sis petons dels que peten i una estirada d'orelles per no oblidar la tradició,
Unaquimera

El seixanta-set és un nombre primer que indica perfecció, una mena de compendi de nombres originals, una estranya suma de cinc nombres primers consecutius (7 + 11 + 13 + 17 + 19). El 67 és el nombre atòmic de l'holmi. La Messier 67 és una galàxia que es pot veure a la constel·lació Càncer (té unes 500 estrelles de les quals un centenar són si fa no fa com el sol nostre). La NGC 67 és també el nom d'una galàxia el·líptica que es pot veure a la constel·lació Andròmeda. El portaavions JFK dels Estats Units té la matrícula CV 67. La carretera E-67 segons la denominació europea va de Praga fins a Hèlsinki. I hi ha altres coses interessants sobre el 67, però no us vull avorrir més del compte.

És clar que si anem a l'any en què tot plegat va començar, el 1942 és quan Anna Frank va començar el seu emocionant i tràgic diari (la primera anotació és del 12 de juny), és l'any que Hitler va patir la primera derrota (batalla de Stalingrad, 19 de novembre), és l'any que C.S. Lewis va publicar la seva immortal The Screwtape Letters, és l'any que es va estrenar Casablanca i és l'any en què van néixer personatges immortals com Muhammad Ali (Cassius Clay), el futbolista portuguès Eusébio, el físic Stephen Hawking, les cantants Carole King, la gran Barbra Streisand i l'encara més gran Aretha Franklin, el músic Daniel Baremboim (que ha dirigit l'orquestra filharmònica de Viena aquest mateix Cap d'Any) i també Brian Jones (The Rolling Stones), Paul McCartney (The Beatles), Jimi Hendrix i Ovidi Montllor, els escriptors John Irving, Donna Leon, Isabel Allende i Joan Gausachs i també l'autor de best sellers Michael Crichton, els directors de cine Peter Greenaway, Martin Scorsese i Barry Levinson i els actors Harrison Ford, Linda Evans i Bob Hoskins. Entre d'altres menys importants o no tan coneguts.

L'any 1942 hi va haver una collita increïble!

L'enhorabona, doncs, per fer part d'aquesta generació esplèndida.

Felicitats, Joan!

Ja has deixat el doble sis!



Que mai no t'abandoni aquesta joventut de que gaudeixes !!!!!

Moltes Felicitats!!! que demà deixes el doble 6, doncs a mi m´agrada molt el set, 67 és un número molt maco, deu ser un número ple de records, d´experiències, de vivències, etc....i ara toca gaudir-les amb saviesa i tranquil.litat laboralment parlant, suposo.
El teu relat m´agradat molt perquè m´ha fet recordar quan era joveneta. Mai m´han agradat les cartes, així que quan la familia proposava jugar, jo hi jugava, però em posava a fer la ximpleta, cantant i fent rimes, m´ho passava pipa, encara que em renyaven, jajaja. Es que sempre he intentat passar- ho bé amb tot allò que em venia mig obligat.

Fins una altre

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

pel teu aniversari, passat o proper.
Un poema on hi veig alusions al joc que tots duem dins d'aquesta pàgina, tot i que segur que vaig errat, no em facis cas.
Bon any!

F.V.

Avui és un dia especial per a grans i petits, la diada tradicional dels obsequis entre amics, jornada d'intercanvis entre persones que comparteixen elements de vida... així que vinc a visitar-te i a jugar, d'una manera virtual, una partideta amb tu, compartint així uns minuts en aquesta jornada tan especial.

Com de costum, he gaudit de les peculiaritats tan agradables del teu estil: la ironia suau, gens agressiva però encertada, la bona tria dels mots adequats, els dobles sentits suggerents i indicadors d'un tarannà seré i bondadós, ...
En fi, que el teu joc ha estat un bon regal per a mi ara i avui!

Per agrair-t'ho, t'ofereixo una doble/ triple abraçada: magna, màgica, i majestuosa, gran, sincera i forta,
Unaquimera

que les musses són fidels companyes teves i et xiuxiuegen, a cau d'orella, idees que converteixes en deliciosos poemes i obres de teatre.
Bon paral-lelisme entre una partida de dominó i un aniversari. També, a la vida, cal desfer-se, com més aviat millor, de càrregues feixugues,(dobles sisos) i si ,malgrat tot, no guanyem la partida, al menys, VIVIM!
Per molts anys, Joan!
Nonna_Carme

de què va. Potser ho hauria de saber però els meus coneixements que com funciona tot plegat són bastants límitats. Si et plau, dis-li que m'ho torni a explicar.
Salut per l'any 9

Abans que res et felicito pel teu aniversari.
Bé te conegut a traves del patge Reial, que em va aconsellar llegir algun relat, sobretot el d'en regor i en uanra i a traves d'aquets, com que et te a preferits, he arribat a tu. M'ha agradat molt el teu "Doble sis" sóc de la mateixa opinió que tu, jugar és per gaudir, no importa si és guanya o no, el cas és participar.
M'alegra haver-te descobert.
Bon any

Relat que m'ha fer recordar partides de de dòmino i a mi també em deien.... tirar el doble sis quan més aviat millor.... doncs al final de la partida... és una fitxa que suma molt.
És curiós ara la meva vida, tot jugant, cerca sumar....

Jo faré 7 anys i tu, 67.

Però l'altra dia a la tele va sortir una d'aquestes respectables senyores utilitzant una expressió que no havia sentit mai: fer homes, referint-se als serveis ofertats. La volia col.locar en el text però em quedava forçat i he preferit ometre-la.
Salut pel nou any!

Un poema dels clàssics, d'aquests que a tu t'agrada composar, sempre amb bon humor i narrativa. Bé, ja me'n recordaré el dia 15 i et caurà la meva felicitació. Si tens paciència (tampoc en cal gaire), llegeix el meu darrer escrit. Crec que t'agradarà.
Petons

ens dius moltes coses, aprofitant aquest joc de paraules en que relaciones el doble sis del dominó amb l'edat que abandones. Ens parles de càrregues feixugues, que pesen, i que convé treure's de sobre pera poder gaudir d'aquelles més lleugeres, i ho fas amb la serenitat de qui sap que hi ha coses que són superflues i que només els anys i les vivències dona la perspectiva adequada. Que no tot és trascendent, o al menys no tant com creiem a vegades, i que ben poques coses ens haurien de perturbar, molt menys aquelles que haurien de formar part del nostre esbarjo. Ens hem acostumat tant a competir, que ens costa a vegades relaxar-nos prou com per poder gaudir del joc sense estar condicionats pel resultat. La vida, en el fons, potser també té una mica de joc, i sovint ens és difícil viure-la gaudint de cada instan,t sense estar continuament pendents de les espectatives que generem.
Com ja t'he dit altres vegades i, contradint un cop més la teva introducció, m'agrada el que escrius, tant en prosa com en poesia.
Una abraçada, Joan, i felicitats per aquest nou dígit que t'acompanyarà aquest any (el set trobo que és un número maquíssim)

Surto amb el doble cinc, en aquesta partida no puc doblar el sis, em passaria de punts... Et felicito pel teu vers, molt ben aconseguit, pels anys encara en falten uns dies, tot arribarà, encara ets un jovenet! Crec que t'hauria d'avisar per quan escriguis el vers dels """69""" mira que sigui apte per a tots els publics, ha, ha, ha!!! Molta salut i felicitat per al nou any que començarem i molts petons a tota la teva "culta" familia. Un peto molt fort, oncle Valencià.

Pel poema: àgil, ple d'energia i amb un fantàstic sentit de l'humor.

Per la teva vitalitat: perquè el doble sis s'acomiadi amb un somriure i el seixanta-set arribi acompanyat d'un munt de noves il·lusions.

Primera raó:
Ni se t'acudeixi demanar perdó pel teu preciós poema. Ets, a part de poeta, un filòsof ja que en el teu escrit ens dones una autèntica lliçó de vida, afable, amb un gran sentit de la convivència i de l'amistat i escampes la pau pel món.
Segona raó:
Pels teus seixanta-sis anys tan ben portats i pels seixanta-set que s'apropen. Que segueixi la teva vitalitat i continuis fent d'animador entranyable dels teus nets.
Tercera raó:
Per felicita´-te l'any Nou ple de relats publicats pel teu enginy d'escriptor sensat, i gens conflictiu que engrandeix la vàlua dels RC.
Quarta raó:
Per inculcar als nets l'afany per la cultura i que segueixis sent el model a imitar fins que trobin el seu estil propi, que portant la sang que portem, serà de primera qualitat.
Cinquena raó:
Per l'alegria d'haver-te conegut virtualment i esperant fer-ho personalment el més aviat possible.
I en podria trobar un munt més de raons però no em vull fer pesat .
El teu amic Joan Pérez.

Aquest cop tenies un nou relat ben en secret, oi?

Realment, en aquesta poesia i en aquestes partides de dòmino, reflecteixes la teva filosofia de vida:
·Només callava i... tirava.
·Per jugar... no cal ofendre.

Felicitats pel poema i per tornar a publicar! Ja pensava que hauríem d'esperar fins l'any vinent!

Núria Gausachs i Cucala