Buits insondables

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Darrerament estic una mica desconnectat de ReC. I avui he aprofitat una estona lliure per "xafardejar" una mica, començant pel que amb algun altre company anomenem "l'Olimp". T'he de reconèixer que fins ara havia llegit poques coses teves (i m'has de disculpar, el teu pseudònim em provocava una certa aversió). Però avui he fet una repassada a algun dels teus textos, com per exemple aquest mateix) i els he trobat molt bons, colpidors i amb una riquesa d'imatges i continguts que fan que, a partir d'ara, et converteixis en imprescindible. Amb el teu permís passaràs a la llista dels meus preferits.
Una abraçada (i perdona'm la sinceritat respe cte a això del pseudònim).

Antoni

Si jo et sorprenc a tu, tu em soprens a mi per la capacitat de dir coses molt profundes en poques paraules. Gràcies pel teu comentari. Tens fills adolescents? Si és així, només s'ha de saber esperar a que el fruit maduri, sempre que la llavor hagi caigut en terra rica que és la família. I la millor qualitat de la família és donar als fills AMOR. I prou, no cal cansar-se amb ells, mai no te'n surts. Són "aliens" o potser els "aliens" som nosaltres. En tot cas no se'ls pot aplicar la educació que vam rebre dels nostres pares. És com si haguessin passat deu generacions entre nosaltres i ells. Però són tan espontànis, tan lliures, tan autèntics!
Molts petons.

expressant sentiments tan íntims és increïble. La manca de comunicació entre la parella queda palesa amb uns versos perfectes, bellíssims que demanen llegir-se i rellegir-se.
Breu, intens, dur, colpidor. En resum, tan ben escrit que em torno a treure el barret i la bufanda, si cal, davant els teus mots, poetessa de Sants.
Gràcies pels teus comentaris tan generosos, planers i propers. Ben bé, com si xerréssim cara a cara, tot prenent un cafè, he, he...
Jo també et desitjo un Bon Any i espero retrobar-nos aviat, veïna.
Rep una forta abraçada.
Mercè

rebre un comentari d'una de les autores més valorades d'aquesta pàgina!

En efecte, acceptar les pròpies carències ens fa sentir més humans. I quan assumim les carències de les persones que ens envolten, "malgrat la inclemència del gest", som més humans que mai, perquè la nostra espècie és l'única capaç d'exercir la generositat.

Bon any nou i, sobretot, segueix enriquint-nos amb la teva profunda i delicada poesia.

Una abraçada,

Joan

... en forma de comentari que la Gessamí_blau ha deixat en Trajectòria d'un desig, jeje!

Això m'ha permès reprendre lectures pendents dels teus poemes, enyorat com estava de la delicadesa dels missatges que transmets!

És una descripció ben curiosa, sobretot com l'acabes, o el que més em crida l'atenció és la personalitat de l'amant. Algú endut per la rutina? Una persona suficientment conformista amb la monotonia? Quins somnis devia tenir? Corprenen els últims versos de la primera estrofa:

"i amb tenaç desmesura
feies us de la solemne litúrgia
que invoca els recels i les temences"

Una litúgia que no es correspondria amb la mecànica del dia a dia (és a dir, de la rutina que abans et comentava) sinó denotativa d'una personalitat insegura ("invoca els recels i les temences") o qui sap si encara poc definida.

Els tres últims versos són fascinants, sobretot quan dius que, malgrat tot, et commovia. Un sentit protector envers els buits insondables d'ell.

Com sempre, molt ben redactat, amb correcció impol·luta i bona tria de les paraules!

Gràcies per la generositat de tots els teus comentaris i pels les poemes que ens ofereixes!

Espero que el 2009 et porti molta inspiració, que es facin realitat tots els teus desitjos (almenys els legalment admissibles, jeje!), que siguis molt feliç i que vulguis seguir regalant-nos bonics poemes com aquest i tots els altres que ens has ofert!

Una forta abraçada, Gessamí_blau!!!

V.

una prosa en vers que delata amb tristor i conformitat un dels problemes mes comuns en la relació de la parella, la manca de comunicació.
Un Molt bon any

J. Lluís

Amb poques paraules fas una descripció aclaparadora, d'una bellesa que no oblida la compassió ni l'enuig.
Felicitats!

una abraçada i bon any 9!

Ferran

d'una claredat aclaparadora. Intens, que cal llegir-lo diverses vegades, bo i la brevetat, per copsar tot el sentit profund. M'ha agradat especialment:

"I malgrat la inclemència del gest,
em commovies."

Aquests versos els he trobat deliciosos. La capacitat de commoure's inclús davant d'actituds que no ens agraden, demostra intel·ligència i generositat.

Felicitats i Bon Any 9!!!!

Xantalam

Abans que res et dono gràcies pel comentari que has fet al meu conte Amor etern, perdona per haver trigat, però aquests dies m'he conectat poc a l'ordinador, són festes que porten molta feina...

En Buits insondables també parles d'una relació de parella que sense arrivar a l'extrem de la meva té problemes de comunicació.

M'ha agradat, en poques paraules has relatat una situació i unes sensacions.

El món de la parella dona molt de sí, jo tinc forces contes que parlen de diferents situacions.

No t'he valorat perquè se'm fa difícil posar una nota, prefereixo fer un comentari.

Ja em tornaré a passar a llegir més escrits teus.

Arreveure

Clara

Poesia curta, concisa i breu, que fa pensar i permet llegir-la vàries vegades per trobar-ne els nous matisos, que conscient o inconscientment hi posem quan escrivim.
Subtil com una xarxa de seda, embolica i va agafant cos, a mida que la rellegeixes.
"Érem simples mortals, amb carències"...Tota una definició d'un món complex, que tu poses en la tessitura del estimar, però que va més enllà, abastant un TOT inabastable.
Un bon any.
Ramon

Sóc un simple mortal amb carències, moltes carències.
L'he rellegit moltes vegades -és la facilitat que dóna el ser un relat curt-, fins que he sentit campanetes, cosa que ja m'ha passat en altres relats teus.
Bona sortida i millor entrada d'any!
Joan

És trist que ha pesar de tot l'ànima sensible es commogui davant una manca de sentiments, on tot és redueix a suplir carències humanes.
Ben escrit com sempre.
Una abraçada i Bon 2009

Eludin mes sentiments,
i oblidant recels i complicitats,
restant nomes lligats a la passió,
sense lligams,
però amb carencies.

Per la concentració de tendresa i claredat, el teu poema em sacseja i m'emociona; no és la primera vegada que em succeeix però sempre és una descoberta deliciosa.

Hi ha preguntes que mai es formulen i no permeten el naixement de paraules que descriurien somnis, que oferirien dimensions als sentiments, que aproximarien realitats mudables, trajectes que avancen pas a pas, sense ales per elevar-se lluny del terra...
Hi ha amors que es mantenen malgrat els silencis, les distàncies, les diferències, els desencerts o els rites!

Els simples mortals sobrevivim gràcies a la connivència entre les nostres carències i les nostres adquisicions i avancem pel mig de la ignorància més contundent a cops d'assaigs: no sempre ens serveixen de lliçons, però de vegades aconseguim alguna certesa que ens acompanya durant un temps el trajecte...

T'envio una abraçada sense solemnitats ni recels,
Unaquimera

Tan bonic com el gessamí que em dius que tens a casa. Jo també en tinc un; és de color groc.

M´ha agradat molt el teu poema; amb poques paraules ens has presentat la tristor de la incomunicació.

Et desitjo un Nadal curull de paraules d´amor.

...no corresposta és un dels pitjors dolors que cal soportar.
Amb poques paraules, denses i profundes, has posat el dit a la nafra de la incomunicació, la incomprensió, la disparitat de caracters, el sentir-se 'quasi moble' alguna vegada.
Però estem en festes de pau i felicitat; cal oblidar-se, encara que siga només per uns dies.
Salut i rebolica! I Bones Festes!!!

de l'amor incondicional, et felicito.

S'estimen no hi ha d'haver ni litúrgies ni recels... Però tampoc hi pot haver fredor, ni ignorar a l'altre, ni que la carícia tingui el tacte del silenci...

Salut.
onatge

Bellíssim, auster i precís!
Quina meravella de poema!
Disculpa tant de temps que no t'he comentat. He anat atrafegada i tenia abandonats a tots aquells éssers que escriviu i m'emocioneu, amb el regal dels vostres mots.

No he deixat de llegir-te, però!

Petons, Gessamí!

gyps

és estar amb la persona estimada i percebre aquest buit insondable!
Com més et llegeixo més m'agrada el teu estil i els arguments dels teus relats i poemes.
Una forta abraçada i bones festes.
Nonna_Carme

Descobrir-les. Fer-hi lloc, és un pas a omplir buits i trobar respostes.

fa
que ens escapem
de la nostra humana i mortal condició

sense ell
no som res

amb ell

tenim les ales
que ens calen

per arribar
al nostre cel

feit
a la nostra justa mesura

i deixar-se estimar, de vegades tant difícil.
Els sentiments profunds, que misteriós que de tant profunds, de vegades hi ha qui no els pot treu a flote

un petó tant tendre com tu

Del teu poema, jo interpreto que pretens descriure una relació entre dues persones que s'accepten i s'estimen, al mateix temps que són conscients de tot allò que l'altre no els pot donar.

Però segons el títol, entre les dues persones els buits són insondables, els podran superar?

M'ha agradat el poema. Permet-me que hagi fet la meva pròpia interpretació, que sé, del cert, que no coincideix amb la teva. Aquesta és, precisament, la riquesa del llenguatge poètic.

Et desitjo que passis unes bones festes nadalenques envoltada de persones ben properes amb qui no tinguis buits insondables.

Moltes gràcies per tot.

Núria Gausachs i Cucala