**AQUÍ teniu la melodia...

Gracias a la vida de Mercedes Sosa/Violeta Parra

Altiplans d'Amèrica, abundor de palmes,
fang i pluja espessa, dolcesa i boira alta.
Fullam, plataners que fan de paraigua,
homes que travessen pujols i contrades.

Natura infinita, camins sempre viables,
escalfor del món entre fulles i arbres.
Amèrica íntima, on canten les garses
on riuen els micos, on vetllen iguanes.

I on l'amor s'estén amb les dues ales,
planant sobre el mar des de ribes altes.
I a platja, a recer, floreix una estança
amb un llit subtil de flors de sal i ambre.

I el dia i la nit la visiten, càlids,
estenent-s'hi, oferts, feliços d'atraure's.
El dia i la nit, suavitat de nacre,
seda negra i riu, setí i oleandre.

Esplèndids amants que sobre el llit s'amen:
s'han mirat als ulls i han fluït la màgia.
El dia té el llavi a la nit que calla
i ella obre el caliu i la llum que guarda.

I de tots dos neix delícia, fragància,
remorós encís, abundor que esclata.
Dia i nit units, sens fi acaronant-se:
suau els ve a ungir l'oceà que els banya.

Pluja sense tro, cel que trenca l'aigua,
llavors com fruit d'or pel món, escampant-se.
Esclat d'abundor, la fruita granant-se,
cacau, esplendor, dia i nit conreant-se.

Dia i nit vetllant, intactes, flor i fauna,
estampant al cel delits i besades,
ondulant carenes, fent afraus, gorjades,
dreçant els destins de vides humanes.

De lluna i de sol són totes les ànimes.

El mataren, el mataren!

I no vas voler mirar on anà el tret,
no vas voler, no,
mirar la sang en la tolla
ni com brolla
de la ferida d'un cap innocent.

No vas tenir valor de mirar
la darrera mirada,
la que en els ulls mor,
excavats de terror,
implorant, en va, que no el matin.

El mataren, el mataren!

I no arribà a temps, el pare
per de salvar-li la vida.
No arribà, no arribà.
Abans va ser el tret de bala
i la sang freda, covarda.

El record no vol dormir oblidat,
entre llençols; ara treu el cap
i una veu dolça emmudeix la nit.
La veu torna amb deler de viure-hi:
pare, quans anys tindré quan sigui gran?

El mataren, sí, el mataren!

Pare, gràcies a tu he conegut la vida,
I les meravelles que ofereix el nou dia
En començar immaculat com el jaç de núvols
Que era adormir-se damunt del teu pit.

Gràcies a la teva generositat, he conegut
La passió per la lectura i he volgut escriure't
La més bella poesia amb les paraules més sinceres,
Amb el cor obert de bat a bat per saber la mida del meu amor cap a tu.

I ara ets tu qui m'agraeix que tingui cura de tu,
Qui accepta la meva generositat per ser pacient
En les llargues nits de vetlla i de malaltia,
Quan t'adones que ets home i encara sóc la teva petita.

I ara ets tu qui agraeix aquest jaç de núvols que creix entre els meus braços
Quan la feblesa t'acora i la foscor t'envaeix la mirada.
Però no saps que jo seguiré agraint-te la vida oferta
Fins al darrer dels meus dies, pare estimat, estimat pare...

d.