Vetllant-te l'ànima

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Poc a poc, els batecs del teu cor es van anar apaivagant fins a convertir-se en un so que adquiria un ritme harmoniós, relaxat, quasi hipnòtic. Volies tancar els ulls només uns instants però la son i l'esforç t'havien vençut.

Et sentia tant vulnerable! M'era impossible deixar de mirar-te i de fixar-me en cadascuna de les teves faccions. Les anava resseguint amb el dit, suaument, com si em calgués fer un dibuix amb cada línia per després, quan no et tingués, tornar-te a visionar com si fossis allà mateix. No em volia deixar vèncer pel món dels somnis, malgrat m'era difícil evitar que l'inconscient se m'endugués en alguns moments. Em sentia plena de tu i feliç de ser la guardiana del teu repòs.

I així, adorant-te, vaig recolzar el cap sobre el teu pit, aixoplugant-te les cames amb l'escalfor de les meves i sentint com els braços, amb voluntat pròpia, es convertien en tentacles que t'envoltaven i et protegien de qualsevol perill. I va ser llavors, en aquell instant, que les dues ànimes, la teva i la meva, van decidir de fondre's per compartir el mateix somni.

Sé que el temps no concedeix desitjos perquè, de fer-ho, s'hauria d'haver aturat...


Comentaris

  • dolç[Ofensiu]
    Englantina | 20-04-2011 | Valoració: 10

    Gessamí, quin relat tan dolç, pausat, tranquil.... Me l'he llegit tres vegades, i ho tornaré a fer. Les paraules justes per expressar un moment màgic compartit, anant de la vigília al somni, suaument.

  • Curt i intens[Ofensiu]
    nuriagau | 20-04-2011 | Valoració: 10

    Un relat breu que per met llegir-lo i rellegir-lo per tal de poder gaudir de les sensacions que ens expresses i analitzar la forma com ho fas. És breu però conté les paraules justes per transmetre’ns un missatge molt concret, des del títol fins a la meravellosa frase final.

    Espero que ben aviat publiquis algun relata nou, tot i que veig que encara me’n queda algun per llegir i comentar.

    Et seguiré llegint, Maria.

    Núria

  • Vetllem, vivim.[Ofensiu]
    bocidecel | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Aquest comentari volia fer-te'l ahir, desitjant-te alhora moltes felicitats, però tot i tenir-ne la intenció, no ho he pogut fer fins ara.
    Tota la tendresa que expresses, la delicadesa amb que frueixen els sentiments més valuosos, em traspassa l'ànima perque els sento tan propers, que podrien ser meus, avui especialment.
    Tant de bo poguéssim aturar el temps en alguns moments, però sempre hi ha moments futurs que empenyen i ens ofereixen més vida per viure. Sempre ens restarà la memòria per tornar als records quan ho necessitem, mentre ens lliurem en cos i ànima al present. No sabem què ens depara, però podem adobar el camí per que sigui també meravellós.

    Que tinguis un bon dia i molts moments de vetlla per viure. Una abraçada i moltes felicitats endarrerides!

  • És curiós...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 29-06-2008 | Valoració: 10

    ... m'ha agradat!I dic que és curiós perquè he quedat com flotant... en suspensió. L'he llegit tres vegades més -entre altres coses per acabar de païr-lo-, i he deixat per un altre dia continuar llegint, no vull perdre pas la bona sensació que porto dins.
    Afectuosament... Joan

  • Quin esperit tan bell![Ofensiu]
    RATUIX | 21-01-2008

    He trobat que aquest relat, que malgrat ser curt és tan intens com el sentiment que ens representa. D'una intimitat bellíssima...

  • excel.lent, Gessamí_blau!![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 27-09-2007 | Valoració: 10

    molt delicat el teu relat. "mirar", saber mirar mentre un altre dorm confiat prop nostre...

    Que bonic!, t'he trobat de bell nou pel camí de ralats i de bell nou has omplert de llum el meu espai amb la teva mirada tan profunda i alhora afectuosa.

    Una abraçada!!

  • gypsy | 18-08-2007 | Valoració: 10

    m'agrada aquest final tan pragmàtic que fa despertar del encís primer que has construït, aquests instants que voldríem aturar per redimir-nos i la impassibilitat del temps que tot ho venç.

    Feliç de retrobar-te amb nous textos.

    Una abraçada!
    gypsy

  • Des del cor a l'ànima[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-08-2007 | Valoració: 10

    T'acompanyo, si m'ho permets, en aquests immensos, eterns instants de vetlla, ja que mercès a l'encert de les paraules que has triat i la sensibilitat amb què les has lligades, puc percebre l'encant del moment, la tendresa en la mirada, l'emoció continguda en el gest lleu, el sentiment que amara l'ànima de qui estima, de qui somia, de qui desitja, de qui adora, de qui ha compartit una experiència semblant i s'hi en sent transportada.

    Com en altres ocasions, un final encertadíssim per a un relat deliciós!

    T'envio una abraçada de les que s'aturen i es recreen en el contacte i en l'afecte que desprenen,
    Unaquimera

  • Bella tornada[Ofensiu]
    Anagnost | 09-08-2007 | Valoració: 10

    Has estat quatre mesos sense regalar-nos la teva prosa sempre acurada, sempre impregnada d'un lirisme que només es pot aconseguir a partir d'una sensibilitat molt especial. Aquest brevíssim relat és un bell regal de tornada. Moltes gràcies i ben retrobada.

  • serenor[Ofensiu]
    ANEROL | 08-08-2007 | Valoració: 10

    pau, confiança. M'agraden les teves paraules

  • Kina | 08-08-2007

    Volen les imatges de cada paraula que escrius cap al meu cap. Es concís i clar. M'agradat molt i dessitjaria que algun dia pogués transmetre com ho fas tú.
    El teu relat és genial. Com es fonen els cossos, les ànimes..

    Energia per viure.
    Att. Kina

  • Sensació d' harmonia[Ofensiu]
    Avet_blau | 08-08-2007 | Valoració: 10

    Sensació d'harmonia,
    de pau i comunió de cossos i d'esperits
    sincronització de ment i ànima,
    uns instants que el temps implacable,
    voldrà esborrar ;
    nomes el record intim ,
    guardat en el fons de l'ànima
    donara alè a la vida.

    Avet
    ( Bon retorn)

Valoració mitja: 9.92

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

106193 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.