Bel·ligerància

Un relat de: bocidecel

Em llevo amb el nou dia,
tenaç bel·ligerància
amb el cos que m'abriga
que m'és forma i cuirassa

És sovint que cerco
més endins dels mots
gairebé la vida
que em fuig del cos.

Em retrobo més enllà
de l'escorcollada existència
que es perd en el mirall
de la precisa consistència.

I deslligo el misteri,
mentre resti l'amor
i el do de la paraula,
no és el cos qui em mata
només d'oblit es mor,
i crido fort des del silenci:
no és meva aquesta por
mentre el cos rendit,
de nit, s'adorm.

Comentaris

  • Xantalam | 29-01-2009

    Hem de recarregar els dies de bel·ligerància cap als demés i també cap a un mateix. Un poema que fa pensar.

    Una abraçada i fins la "megatroubé"!

    Xantalam

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: