Pregària menuda

Un relat de: bocidecel

Si sabés escriure, mare, redactaria una carta en paper bonic per explicar-te com enyoro la teva veu cada matí, i la tèbia escalfor dels teus braços,i la teva cara embadalida mentre t'explicava qualsevol peripècia. Et diria com trobo a faltar el contacte dels teus dits aspres d'aigua freda i sabó quan m'esbullaven els cabells, i la teva rialla sempre a punt d'esclatar.

Si tingués un quadern, mare, dibuixaria els teus ulls, i els camps llaurats, i els meus peus nus corrent pels solcs que ha deixat l'arada, mentre voleio el meu estel màgic fet de roba vella i de bastons. Desaria els fulls sota el coixí per que alimentessin d'il·lusions la freda i solitària nit.

Si tingués veu, mare, cridaria ben fort fins fer emmudir el martelleig eixordador d'aquestes màquines infernals, que no paren mai de cosir piles i piles de roba amb somnis de criatures.

Si tingués esperança, mare, bastiria una cuirassa amb el record del meu cos estès al sol, de la carícia de vent a les galtes, del xipolleig de l'aigua i del fang infinit de l'època de pluges, allà on va quedar colgada l'alegria.

Si tingués forces, mare, arrencaria a córrer per cercar l'ànima que em manca des que el pare la va malvendre per quatre rals, enganyat per venedors de castells de fum que em van posar el fermall.

Si pogués entendre què em passa, mare, fugiria d'aquest cau sorollós d'infantesa captiva, abandonaria el terror que s'apodera de mí, encara que hi emprés la vida.

Però no sé escriure, ni tinc quadern. No em resta ni un fil de veu, ni un bri d'esperança, i ja he esgotat totes les forces.

Aquí he après l'únic que m'és categòricament indispensable, saber fer repunts ben rectes i idèntics en una peça rere l'altra, amuntegant-les fins fer una muntanya que algú anirà buidant mentre les poleix també una rere l'altra, bastint una altra muntanya consecutiva. I així passen les hores i els dies.

Ignoro on sóc, i quí sóc, tot just una nena de nou anys. Una entre la multitud de canalla que viu i treballa aquí. Som simples mecanismes d'una degradant maquinària.

Si tingués futur, mare, lluitaria i, potser més endavant gosaria expressar els sentiments i ordenar uns pensaments que ni tan sols poden ser reals, però el futur es va quedar al poble, antítesi de la garjola que ara m'acull. La única diferència entre avui i demà serà la mida, el color i el gruix de la peça de roba que esperarà per ser repuntada. Faré anar el mateix pedal, faré avançar la tela i la trauré quan estigui llesta. Res més. Ni paraules, ni jocs, ni mirades, ni consol. Ulls cansats, capes de pell que s'assequen, durícies als meus dits menuts i al meu cor, ferides incurables dels fils com ganivets, a les mans i al que em resta de dignitat.

Si tingués fe, mare, confiaria que algú ho sabria, que un ésser bondadós ens deslliuraria d'aquesta presó, i després podria aprendre a escriure aquests mots i escampar-los. Però el món és cec i qui ho veu, desvia la mirada cap a un altre lloc. Ceguesa i mudesa interessada que ens ha robat la infantesa i ens esguerrarà tota la vida. I és que les nostres vides no són res, ànimes esclaves, minúcies.


Comentaris

  • Gràcies per la teva consciència social...[Ofensiu]
    Romy Ros | 19-03-2009 | Valoració: 10

    reflectida en un relat colpidor i ple de tendresa i sensibilitat. M'has fet venir esgarrifances i tot. Dolç i amarg a la vegada. Gràcies per aquest relat!

  • Només tu[Ofensiu]
    nuriagau | 19-03-2009 | Valoració: 10

    Una recreació literària escrita en una meravellosa prosa poètica.

    Malauradament, aquests nens esclaus no sabrien escriure un text així. Sort n'han tingut de tu. Només una persona, sensible i amb un gran capacitat de creació literària, pot fer un relat-pregària d'aquest tipus.

    Felicitats per aquesta pregària!

    Des de l'admiració més profunda,

    Núria

  • Envial a tribuna@guimera.info PER FAVOR !!!!![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 17-03-2009 | Valoració: 10

    Hola;

    L'he trobat genial !

    El text com annex a un e-mail adreçat a tribuna@guimera.info

    Tens alguna imatge "in mente" ?. Tabé com annex en el e.mail a tribuna@guimera.info

    Espero que aquesta sigui la teva primera col·laboració amb la tribuna de Guimerà, però no certament la darrera.

    Gràcies per aquesta pregaria !!!

    tribuna@guimera.info

  • Menuda pregària[Ofensiu]
    Aquarela | 17-03-2009 | Valoració: 10

    M'ha fet estremir la primera frase del relat: Si sabés escriure, i després totes les altres.
    M'he sentit reflexada en la frase de la teva biografia que diu: Considero que no en sé d'escriure, i altres com la dels colors poderosos.

    M'ha encantat la pregària, és poderosísima!
    Voldria saber escriure com tu ho fas.

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Calderer | 21-01-2009


    Vaig presentar al repte un text del qual estava força satisfet però quan vaig veure el teu em vaig adonar que no hi tenia res a fer.

    Mentre el rellegia em venia a la ment el conte Vania de Txejov...encara que són bastant diferents.

    Felicitats

    Lluís

  • Clam amb missatge[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2009 | Valoració: 10

    Un relat contra la ceguesa, amb qualitats evidents:
    una força interna que aixeca qualsevol bena que hom pugui portar sobre els ulls,
    una veu potent que destapa qualsevol oida que intenti no escoltar el clam de qui pateix,
    una llum pròpia que il.lumina una situació fosca amb claredat que impedeix negar l'evidència.

    La seva força colpeix, la seva veu diu, la seva llum esclareix i les seves paraules transmeten des del títol fins la darrera línia.

    Bella oració, clam potent, impressionant missatge, bona literatura: enhorabona, companya i veïna!

    T'envio una abraçada admirada,
    Unaquimera

  • Aquesta eterna explotació...[Ofensiu]
    Alberich | 16-01-2009 | Valoració: 10

    Quasi una oració, on evoques, amb excel·lent factura, sensacions i vivències, per acabar amb la descripció -potser la denuncia- de l'explotació laboral infantil, que avui ens sembla exòtica i llunyana i els nostres avis encara en poden testimoniar personalment de manera ben contundent.
    Infanteses perdudes per bastir el gran teler de la civilització i del consum. Molt ben explicat.
    Ben cordialment.
    Ramon

  • M´ha impressionat tant...[Ofensiu]
    brins | 16-01-2009 | Valoració: 10

    que gairebé no te´l puc comentar; el vel humit que tinc als ulls no m´ho permet.

    Fantàstic relat poètic! Fantàstics els teus sentiments!

    Una abraçada forta
    Pilar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: