Foto de perfil de Akeron343

Akeron343

23 Relats, 61 Comentaris
14208 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Enginyer introspectiu amb vocació d'arqueòleg i redescoberta passió per la Filosofia i la Psicologia.
Havia estat relataire en una etapa anterior, amb dos pseudònims diferenciats, de relats eròtics i de relats introspectius, vaig esborrar perfils perquè pensava que començava una nova etapa vital, net de passat, un punt zero, però sembla que hi ha càrregues no acaben d'alliberar-nos, lliçons que no acabem d'aprendre.

Nova etapa d'exploració, literària i interna meva. Escric perquè em va bé, em centra, em focalitza, m'allibera... sobretot, em fa sentir que puc expressar-me, que algú pot arribar a comprendre qui sóc, i de passada, compartir sensacions, imatges i percepcions, per si ajuden a algú o per si rebo nous punts de vista que m'ajudin a créixer.

Per correccions, suggerències i proposicions indecents em podeu trobar al correu Saoirse343@hotmail.com

Últims relats de Akeron343

Últims comentaris de l'autor

  • Akeron343 | 07-04-2021 | Valoració: 8

    ...la protagonista emmig d'una tempesta dels sentits i el massagista treballant amb eficiència japonesa, flema britànica i inexpresivitat xinesa...

    Tot i la manifesta forma eròtica del relat, hi crec percebre un fi to irònic i trapella que m'ha fet llegir-lo amb un somriure sota el nas.
    I com sempre, text curull de detalls, com a mi tant m'agrada.

    Moltes gràcies pel relat.

  • Akeron343 | 31-03-2021 | Valoració: 9

    Molts ànims, Miquel.

    Aquesta sensació que descrius, de no saber cap a on tirar, d'estar seguint un camí que no et duu enlloc, ara mentre reflexionava aquesta resposta, m'adono que no he deixat mai se sentir-la. Així que massa respostes no crec que et sàpiga donar.

    Allò que sí que m'ha servit, és cercar tres temes. Paciència, Silenci i Atenció.
    Una certesa de la vida, com ja deus saber, és que tot belluga, tot varia constantment, els mals moments passen, així com els de felicitat, les tempestes més terribles, com els dies de sol més càlids. Així que tingues present que aquest mal moment passarà. Mira d'allunyar la ment de la negativitat, del dubte, intenta deixar de pensar-hi.

    Per mi, va ser important trobar en la solitut i la muntanya (anar sol a la natura en moments determinats, excursions, travesses..) un "espai de canvi de ritme vital i de neteja o silenciament" mental. No em satisfà massa la definició, però el fet és aquest.
    Anar a fer travessa, ni que sigui de dos, tres dies, sol, caminar sense poder amagar-te de tu mateix, amb tot el pes de la motxilla, et fa anar lent i pràcticament t'obliga a canviar de ritme, física i mentalment. Aquest canvi de ritme físic, a mi en comporta un augment de carrega mental, certament, però acaba arribant el moment que el cansament, la respiració, la manca de soroll i el paisatge ajuden molt a assolir un cert silenci mental. Amb aquest procés de tallar el ritme, recupero/refresco/assoleixo aquest SILENCI i aquesta PACIENCIA. No deixa de ser un exercici de meditació.

    I penso, amb el silenci i la paciència, assolim la sensibilitat o la receptivitat per "veure" els trencalls que se'ns presenten al camí.
    I pensa que no hji ha camí infalible. Que la vida es assaig-error.

    En fi, t'he parlat molt de mi perquè són els recursos que a mi em funcionen. Espero que si no he ajudat gaire, si més no, ser el còdol que posa l'allau en moviment.

    Molts ànims Miquel. Estem tots, està tot interconnectat.

  • Akeron343 | 31-03-2021 | Valoració: 9

    ...espontània és el concepte que em venia al cap mentre llegia.

    Resulta realment dur desitjar/voler/estimar algú i haver de reprimir tota l'energia, pel fet de les circumstàncies.
    Bé, és dur, però d'alguna manera, penso, afegeix consistència, cos, força a aquesta forja anímica i física.

    El text em transmet energia vital, desig de compartir, ansia d'exprémer cada segon del temps concedit, m'he adonat que anava accelerant conforme avançava en la lectura.
    I com sempre, m'encanten els detalls, les descripcions, les sensacions. Em fan viure el que llegeixo i he de dir, que l'he viscut molt i molt.

    Gracies pel relat.

  • Akeron343 | 30-03-2021 | Valoració: 9

    ...de caminar pels racons del nostre país i veure com deixem que el nostre patrimoni vagi desapareixent d'aquesta manera.

    Suposo que no es pot estar a tot arreu, que no hi ha recursos per a tot, però jo, de gust, canviaria un bon grapat de tant de polític per tenir cura dels testimonis que ens recorden qui som.

    Felicitats i agraiment per la tasca que feu i pel blog.

  • Akeron343 | 30-03-2021 | Valoració: 10

    ... en llegir algun relat o llibre, no puc evitar que em vingui al cap alguna música que he escoltat... i això fa que a vegades, em connecti amb sentiments concrets d'altres moments de la vida. Suposo que és alguna mena de manifestació psicopàtica de la meva devoció pel cinema.
    Malgrat que la temàtica no té res a veure i que la durada és molt més extensa que el relat, em va venir al cap aquesta melodia, des de la primera frase https://www.youtube.com/watch?v=udKB8Rjhs7Y

    Segurament dec ser un ésser raret, i segur que sonarà molt estrany (tot i que és cert) però recordo, en un moment que deixava l'infantesa i mirava a l'adolescència, haver sentit una por, una recança, una resistència al fet d'adonar-me que d'alguna manera, deixava de creure en la màgia, en que era plenament conscient que els móns de fantasia que tant havia gaudit llegint, no eren possibles, no eren reals, que eren inventats, que deixava de creure en aquella d'il·lusió que al racó més insospitat pogués ocórrer un fet difícil d'explicar, meravellós, sorprenent, sobrenatural...

    Aquest relat em connecta amb aquella sensació creure, de sentir la "màgia que s'oculta a la vista", amb aquell esperit infantil ilusionant de creure que TOT és possible (malgrat les lleis de la física i les de l'humanitat), de creure a ulls clucs en la felicitat, de creure que el bé i la bondat sempre acabaran triomfant, de creure en tot allò que la "decepció del món i la humanitat" acaba diluint.

    Si el meu fill no fos un adolescent de 17, gaudiria explicant-li el teu conte de fades.

    M'ha agradat molt.

  • Akeron343 | 30-03-2021 | Valoració: 8

    ...comentar aquest relat, per dues coses.
    En primer lloc, el llegia i em semblava quelcom molt personal, molt íntim, que comparties amb nosaltres des del fons de l'ànima. I en aquest cas, em sentiria que t'estic jutjant a nivell "de molt endins"...i no em semblaria correcte.
    En segon lloc, la situació que descrius m'ha passat, el relat m'hi ha fet connectar, l'amalgama de sentiments que hi descrius, a moments tendres, a moments forts, a moments servils, a moments amb un deix de tristor, m'han fet "recordar" els moments que he hagut de prendre aquesta decisió, la de renunciar a l'esperança que quelcom bonic, que creus profundament que pot ser magic, utòpic.

    Al relat, penso que reflexes molt bé aquest moment de valentia, de supervivència, d'acceptar que el cami per on s'està caminant no duu enlloc, amb les anades i vingudes emocionals que aquest moment comporta, amb els moments de fermesa, amb els moments de record, amb els moments d'incoherència.

    Un tast de vida.

    Gràcies pel relat...

  • Akeron343 | 29-03-2021 | Valoració: 9

    ... i em venien al cap aquelles relacions per carta que es veuen a les pel·lícules, tant de segle XIX, que abans em resultaven molt sorprenents, com dues persones es podien conèixer per carta i fins i tot, arribar a pactar boda.
    Ara les tecnologies i les circumstàncies, propicien un cert retorn a allò, a la coneixença abans de sentiments que de físic, a la comunicació a nivells profunds amb algú a qui mai has vist, però que per alguna màgia miteriosa, acabes connectant, obrint l'ànima, establint llaços emocionals sorprenents i increïbles.

    Em transments l'alegria i la il·lusió del moment, els nervis, el neguit, l'aclaparadora energia positiva de l'instant de descoberta.

  • Akeron343 | 26-03-2021 | Valoració: 10

    ... relat de senzilla quotidianeitat, que assoleix un nivell eròtic molt intens, sense artificis ni pirotècnia, no com els que m'acaben sortint a mi (que sí que tiben d'artifici i pirotècnia, vull dir).

    Les fantasies son fantasies. Qui no desitja viure un bocinet de realitat com aquest?

  • Akeron343 | 24-03-2021 | Valoració: 10

    ... moltíssimes gràcies.

    Estic "entrant" a l'univers haiku i,com a tota joia que neix de la cultura japonesa, amb l'exquisidesa pel detall que destil·la aquesta cultura en la seva totalitat, intentava imposar-me una certa fidelitat en les "formes originals" per tal de sentir-me amb uns mínims de coherència.
    És evident que hi ha un abisme cultural i també lingüístic, com perquè sigui possible "l'adaptació fàcil", sense concessions o controvèrsies.

    El teu recull, m'ajuda moltíssim, malgrat m'enfronta a prendre la decissió de "com ho faig", fet que volia evitar de totes totes.

    Reitero. Moltes gràcies.

  • Akeron343 | 19-03-2021 | Valoració: 10

    ...que l'humor i la visió irònica, no ens ajudi a acceptar i a encaixar. Res de res.

    Relat amb el que "et descobreixo". M'ha encantat el to irònic i el bon humor que irradia el relat des del primer mot.

    Felicitats i gràcies pel relat, Berguedana.

  • Akeron343 | 16-03-2021 | Valoració: 8

    ... que m'ha sorprès.

    Conforme he anat llegint m'ha sorprès i divertit tot el que és... manifestació paranormal barrejada amb erotisme. M'agrada molt el cinema i crec haver reconegut algunes imatges de pel·lícules que he vist.
    M'ha recordat l'estil trapella d'algunes pelis de terror dels anys 80 on cosien situacions de terror amb trapelles situacions d'erotisme.

    A més, m'encanta el teu estil tan descriptiu.

    Molt divertit...
    I ànims, malgrat totes les collonades que et trobes pel camí, no fotis cas i continua endavant.

  • Akeron343 | 16-03-2021 | Valoració: 8

    ... que no t'hagi dit abans?
    M'encanta el teu estil des de sempre, com descrius, com passes de la pausa a l'explosió com qui no vol la cosa...

    Un plaer llegir-te, com sempre.

  • Akeron343 | 03-03-2021 | Valoració: 9

    ... aquesta sensació que digui el que digui, les paraules no reflexaran, ni de bon tros, el sentiment que les motiva.

    No és fàcil la comunicació profunda entre dues persones.
    Les paraules soles poden ser malenteses. La gestualitat ajuda, les mirades, les carícies, els silencis...
    Si a més a més, aquest contacte "físic" no hi és, encara és més difícil transmetre (i rebre).

    Amb el temps he arribat al punt de pensar, que tot aquest sentiment es transment amb les petites coses... estant atent als moments difícils, callant als moments que només cal escoltar, compartint pors i il·lusions... el cel és als detalls.

    Com sempre, no opino sobre temes tècnics perquè no en sé, però m'ha agradat molt el poema, m'he vist retratat en aquesta ànsia d'expressar malgrat sentir-te sense prou recursos per fer-ho satisfactòriament.

    MOlt bé... com tens el següent relat? vaa... :D

  • Akeron343 | 12-02-2021 | Valoració: 9

    ...quin neguit de trajecte!!!
    Quina angoixa... a mig relat ja desitjava que s'arrenquessin la roba allà al mig i alliberessin les seves passions, per gaudi d'ells i incomoditat de la resta de presents... ja m'ho imagino :D

    M'agrada molt com descrius, com a vegades pauses el relat per descriure l'instant (a La Dutxa ho vaig pensar) i d'altres vegades descrius sense tallar la continuitat de l'acció, com ara. Vaja són sensacions subjectives meves.

    I per acabar... llegeixo el relat, divertit per la situació, neguitós per la passió presonera i amb regust amarg, de pensar que si aquest és "l'espai d'intimitat" que tenen aquestes dues persones... doncs ossstiaSannnta...

  • Akeron343 | 09-02-2021 | Valoració: 9

    ...les premises formals que articulen la poesia, més enllà dels magres coneixements que l'educació bàsica em va facilitar.
    És més, sempre m'ha fet moltíssim respecte, sempre m'he sentit que no en sé prou, per a aquest exquisit ball de musicalitat i ritme de les síl·labes amb la carícia del missatge, per tant, no puc opinar sobre la forma.

    El contingut es una carícia total. No puc imaginar millor regal que aquest temps, que aquest esforç esmerçat per superar les dificultats (i les necessitats) "presencials" d'aquest moment, aquesta carícia en la distància.
    Tot i que soc de fàcil reflexionar, hi ha moments que m'ha fet pensar en aspectes materialistes que com a persona dins el sistema, m'he "deixat interioritzar".

    Molt xulo, realment és el que el seu títol promet. Felicitats.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: