Xarxa

El nen llegia
l'elefant l'escoltava
a mitja tarda

Una vegada
la veu i les orelles
feren un pacte
van aixecar un pont màgic
per passar al cap de l'altre

L’elefant copsa
més enllà del llenguatge,
el cor del nen.

Enfront del llibre,
l'elefant i el nen senten,
com la muntanya.

Connectar i viure
en perfecta harmonia.
Una quimera?

Com m'agradaria
saber llegir
Pensa l'elefant

M'agradaria
Esmenar-te la plana
Diu l'elefant

No us inspireu??

“Al explorar las sensibilidades poéticas y el lenguaje compartidos por todos los animales, con mi trabajo busco redescubrir esa tierra común que una vez existió cuando las personas vivían en armonía con los animales. Las imágenes muestran un mundo que no tiene ni principio ni fin, ni un aquí ni un allí, ni pasado ni presente.”

Doneu un cop d’ull

Dos éssers que es miren
Veus que no poden entendre’s
Les ànimes parlen

En un món que sagna
La veu cus una carícia
d’Ànimes teixides

L'un davant l'altre
Figures reposades
Els ulls acluquen

Segur, ben belles
les paraules que escolta
el gran elefant,
amb orelles tendres
al guanyat descans.

(no és massa perfecte, però...)

*
Atent i fidel
remor de lletanies.
L'escolà canta.

Saber de lletra
I tant que ho voldria
Pensa l'elefant

Nen i elefant
Amics ben curiosos,
junts imaginen...
Tots dos amb ulls de nen
un desert amb muntanyes!