Ells

Em vaig sorprendre que Isaac Newton hagués escrit sobre els principis matemàtics de la filosofia natural, fent-nos veure que darrera la natura hi ha unes relacions quantitatives que permeten preveure què passarà. Aquests planetes i estrelles que van units i tanmateix segueixen aparentment el seu propi rumb.
Aquell impuls inicial que rebem en nàixer sembla determinar-nos a nosaltres en relació als altres. Altres amb qui estem units tot girant en l’espai, d’una o altra manera.
Gràcies pel comentari.

Sí, de vegades no hi ha més remei que fugir, però també podem canviar d'opinió si les coses al nostre voltant també es modifiquen. Els protagonistes del relat potser podrien fer l'esforç de trobar-se, perquè davant d'ells, de tots els camins possibles, només n'hi ha un que és bo, el que es creua amb el camí de l'altra persona.

A vegades, quan el cervell no et dóna ni respostes ni silenciosa pau, l'únic que ens queda és fugir fins l'extenuació.
A vegades és l'extenuació, la que ens deixa a punt per la silenciosa pau... i perquè les respostes aflorin.

Hui me'n recordà de tu i m'he dit, com està Canela fina. Bé, que realment han passat els mesos encara no m'has visitat, des d'aleshores. Et recomane els dos últims relats meus, quan pugues i tingues temps. Gràcies per endavant.
FELIÇ ANY NOU, així i tot, que estem a nou de gener.
Cordialment.

...en certa manera això del orgasme es paregut en aquest relat teu... Sempre a la recerca d'impossibles i frustacions... que ves a saber. Potser no ens ho esperem i resulta que som o serem amos de l'irrealitat...T'imagines un orgasme infinit!
Una abraçada estimada.

No podem fugir, encara que sempre ho intentem... Un relat senzill, amb un lèxic planer. Elements que fa que el converteixin en un bon relat.
Fins aviat,
Neus Marín

Sí, se sentien cercar-se un a l'altre, segon la realitat de la vida per fugir.
Un relat que atrau per la seua senzillesa.
Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Entre la tardor".
M'alegre que t'haja agradat.
Salutacions.
Et recomane aquest relat "La botella anyil", quan pugues i tingues temps. Gràcies.

M'ha agradat trobar-te en un relat de trencament i búsqueda.Fugir no sé si és una sortida però el què és difícil és oblidar.

Quan només queda fugir com a única sortida significa la negació de tot el viscut i de tot el que desitges. Terrible el que ens expliques, tan bé, en poques línies. No en calen més.
Amb total cordialitat

Una gran veritat, Canela Fina. Fugir només vol dir això, fugir.