ReGènesi. Contes de l'Erm. Entrega 10

Un relat de: Akeron343
Premo el botó.
La safata del CD de l’aparell s’obre mandrosa amb soroll granallut d’automatisme per rebre la seva ofrena.
Selecciono amb pausa la cançó. 5. Further on up the road. American V: A hundred Highways. Johhny Cash. En un instant la veu greu, castigada per la vida, la mala sort i les males decisions, inunda l’estança tot donant una carícia de pau al meu cor esberlat, acaronant l’esperança de la redempció, de ser capaç de perdonar-se un mateix i acceptar qui ets, qui has estat i qui vols ser.

Where the road is dark and the seed is sowed
Where the gun is cocked and the bullet's cold
Where the miles are marked in the blood and gold
I'll meet you further on up the road
Got on my dead man's suit and my smilin' skull ring
My lucky graveyard boots and song to sing
I got a song to sing, keep me out of the cold
And I'll meet you further on up the road…

Em miro al mirall.
Em miro al mirall i gairebé no reconec a la persona que hi veig, la miro amb desconnexió, sense passió, amb aquell estat desincronitzat que t’ennuega quan la vida t’ha sacsejat fort.
Veig una barba gris blanquinosa, una pell solcada pel temps, la lluita, el patiment i el sol. Veig una mirada clara, roent d’energia, de rebel•lió contra l’univers, contra Déu, contra l’home, contra tot. Veig un cos fort que pot amb tot, però veig una ànima trencada que s’ha rendit.
Una certesa es clava nítidament dins meu. Tota aquella persona que em coneixia íntimament, ha mort o va marxar de la meva vida. No tinc absolutament a ningú que sàpiga “la persona que sóc”.

...Further on up the road
Further on up the road
Where the way dark and the night is cold
One sunny mornin' we'll rise I know
And I'll meet you further on up the road.
Now I been out in the desert, just doin' my time
Searchin' through the dust, lookin' for a sign
If there's a light up ahead well brother I don't know
But I got this fever burnin' in my soul
So let's take the good times as they go
And I'll meet you further on up the road...

Miro l’estança que m’envolta, atapeïda de records, de fotos, objectes que em porten imatges de moments de felicitat, de ràbia, de vergonya, de tristor... moments d’una vida que enyoro. La forta olor em fa tornar al present. Present. Ara. Això tenim, tot el demés és fum.
Camino cap a la porta de la petita vivenda, torno a mirar dins per fer una última llarga mirada del que ha estat la meva vida. Encenc el llumí i el tiro dins. En uns instants les superfícies, èbries de benzina, es transformen en una dansa hipnòtica de flames que van consumint tot allò que toquen, fotos, mobles, llibres, aparells... una vida sencera. La música encara sona.

...Further on up the road
Further on up the road
Further on up the road
Further on up the road
One sunny mornin' we'll rise I know
And I'll meet you further on up the road

Brama el motor del meu cotxe, vell i ple per dins de sutge com jo, surt esgarrapant l’asfalt de la carretera cap a ningú-sap-on, convertint els records d'una vida, en una columna de fum que va minvant en la llunyania del retrovisor.
Cel blau, paisatge verd i emocionant, dia radiant que m’acaricia, que em vol guarir.
Horitzons per arribar.
Camí per viure.

Comentaris

  • Au fènix[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-04-2021

    Fa anys vaig llegir que les persones es casen per tenir al costat un testimoni de la seva vida. El teu text m'ho ha recordat, quan dius que no tens absolutament ningú que sàpiga la persona que ets. Però, qui som? Tenim mil versions, mil cares. Uns en coneixeran unes i d'altres unes de diferents. Ni nosaltres mateixos ens arribem a conèixer mai. De tant en tant encara trobem una estança tancada al nostre cervell que quan l'obrim ens deixa bocabadats.
    Estem sols, tinguem gent al voltant o no, hi hagi testimonis o no. Estem sols i les pertinences personals, els records que crema el protagonista, no són més que plàstic, paper... Arriba un moment que t'ho mires, pensant "i si demà no hi soc?" i veus que res ens cal, només la carrera accelerada que al final del relat deixa el fum enrere i l'esperança per davant.

  • Música i literatura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2021 | Valoració: 10

    Una magnífica parella, la música i la literatura. Els sentiments que ens desperten les lletres, la melodia que les acompanya i el resultat dels nostres dits escrivint. Un còctel boníssim! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Interessant enfoc literari de la vida.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 14-07-2020 | Valoració: 9

    La vida d'alguns (no de la meva) és així: aventurera, vividora, rodamons, amant de certes drogues... M'ha agradat el teu conte, l'he trobat entretingut (no perquè m'hi senti identificat, no m'hi sento pas identificat). Ha estat com donar una ullada a un altre cantó de la vida d'una manera no pas dolorosa. He passat uns tres minuts agradables.

    Ens veurem per relats Salut!!

  • Canela fina | 14-07-2020

    Hà! A la merda tot! Quants cops hem desitjat calar foc a mil objectes, mil records, mil històries, a nosaltres mateixos potser. I després, premem l'accelerador i surt un cel transparent que diu, ep! Mira fora, mira lluny, estem aquí les coses maques de la vida i els ulls se't tornen de vidre i somrius, i si, deixes el foc enrere i acceleres.
    Una abraçada ;)

l´Autor

Foto de perfil de Akeron343

Akeron343

23 Relats

59 Comentaris

18826 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Enginyer introspectiu amb vocació d'arqueòleg i redescoberta passió per la Filosofia i la Psicologia.
Havia estat relataire en una etapa anterior, amb dos pseudònims diferenciats, de relats eròtics i de relats introspectius, vaig esborrar perfils perquè pensava que començava una nova etapa vital, net de passat, un punt zero, però sembla que hi ha càrregues no acaben d'alliberar-nos, lliçons que no acabem d'aprendre.

Nova etapa d'exploració, literària i interna meva. Escric perquè em va bé, em centra, em focalitza, m'allibera... sobretot, em fa sentir que puc expressar-me, que algú pot arribar a comprendre qui sóc, i de passada, compartir sensacions, imatges i percepcions, per si ajuden a algú o per si rebo nous punts de vista que m'ajudin a créixer.

Per correccions, suggerències i proposicions indecents em podeu trobar al correu Saoirse343@hotmail.com