Em guardo les ganes

Un relat de: Amalasunta
El cor se m'accelera
En veure't arribar
El temps sembla aturar-se
En aquell carrer màgic
Que ens transporta
A un món que només nosaltres coneixem

Els teus llavis m'atrapen
Tinc dificultat per respirar
Les mans escorcollen la pell
Prement amb intensitat
Travessant l'espai físic
Per sentir-te més a prop

Les ganes esdevenen incontenibles
Els llavis ressegueixen el coll,
Mossego una orella
Et sento sospirar
Els cossos es cerquen
Famèlics de desig

La gent ens contempla
El temps passa despresa
I el rellotge maleït ens retorna a la realitat
Em guardo les ganes
mentre planifico el proper moment

Desitjant tenir-te
sense rellotge
sense mirades curioses
sense roba molesta
tenir-te tot per mi,
resseguir-te
mimar-te
endrapar-te.

Assaboreixo el regust
Que m'has deixat als llavis
I mentre t'allunyes...
Em guardo les ganes

Comentaris

  • Combustió...[Ofensiu]
    Akeron343 | 31-03-2021 | Valoració: 9

    ...espontània és el concepte que em venia al cap mentre llegia.

    Resulta realment dur desitjar/voler/estimar algú i haver de reprimir tota l'energia, pel fet de les circumstàncies.
    Bé, és dur, però d'alguna manera, penso, afegeix consistència, cos, força a aquesta forja anímica i física.

    El text em transmet energia vital, desig de compartir, ansia d'exprémer cada segon del temps concedit, m'he adonat que anava accelerant conforme avançava en la lectura.
    I com sempre, m'encanten els detalls, les descripcions, les sensacions. Em fan viure el que llegeixo i he de dir, que l'he viscut molt i molt.

    Gracies pel relat.