RE: El botó de Madelinoia Bum'Bum (relat entre unes quantes mans, cervells i, sobretot, cors!).

Pensarós i distret va desar el botó a la butxaqueta del pantaló, aquella butxaqueta misteriosa, petita, que ningú sap del cert per quin ús va ser dissenyada. Hi ha qui diu que es pel rellotge de butxaca, els més castissos diuen que és pel condó, fins i tot he trobat aquell que hi porta unes ametlles torrades per si li agafa la fluixera…
Es va quedar absort mirant el botó, però tres idees havien quedat encastades a l’interior del seu occipital i hi estaven arrelant a l’ombra de la minsa activitat mental quotidiana del bonifaci del Filibert:
• Misteri 1: Amb la cura gairebé malaltissa que tenia, com podia haver anat a parar aquell botó llardós, dins del seu temple de llibertat, el seu santuari del desplaçament, el seu estimadíssim 600?
• Misteri 2: Madelinoia Bum’Bum… quin nom més misteriós, més exòtic, més seductor… quina magnificent sílfide d’aura extraordinàriament màgica es devia amagar darrera d’aquell nom?
• Misteri 3: Amb quines arts, males o bones, ja li era igual a aquestes alçades de la vida, se les podia empescar per seduïr sexual i platònicament la veïna de baix, la Parlàsia, noia d’aspecte atemporal, de qui no havia sabut treure cap informació en les poques converses de replà que havien compartit des que va aparèixer a l’edifici, tres mesos enrere.
De fet, per ser francs, aquesta idea ja la tenia arrelada prèviament a la troballa del botó.

(Fins aquí l'Akeró Bum'Bum)