Reflexions sobre estimar..

Un relat de: Amalasunta
M'he preguntat molts cops que vol dir estimar, suposo que com tots.

Vaig pensar que potser l'Eric Fromm, amb el seu "art d'estimar" m'il·lustraria i trauria l'entrellat de la pedra filosofal, i certament si em va mostrar punts de vista diferents, però potser la resposta que necessitava, no la resposta a l'entrellat, però si la que necessitava, l'he trobat amagada entre les pàgines d'una novel·la de l'Elisabeth Benavent. La protagonista de la història, en la seva pròpia cerca de si mateixa, m'ha portat a reflexions sobre el que creiem que ha de ser i sobre la societat i els tabús que ens fan creure que el que necessitem no pot ser allò, que els nostres sentiments amagats han de seguir amagats. Entre els dos autors, la meva pròpia cerca i les meves pròpies vivències, m'he adonat que no tinc per què sentir com tothom. No tinc per què acceptar que l'amor és com me l'han descrit, amb les seves normes i estereotips.

Hi han moltes formes d'estimar, i he arribat a la conclusió que totes són vàlides i viables, fins i tot les formes d'estimar que ens fan més mal que bé.
I què, si estimo a més d'una persona? L'amor és infinit, no es pot limitar a un sol ésser, i no muta d'un a un altre. Quan estimes a una segona persona no deixes d'estimar a la primera. Almenys no per aquesta raó. L'amor pot desaparèixer per altres raons, però no perquè es propagui.

Dit això, amor és moltes coses, i no tot es veu.
A vegades t'estimo de manera passional. Et desitjo, vull fondre'm amb tu, vull sentir-te a prop, sentir els teus dits, els teus llavis, la teva escalfor. Vull fer l'amor amb tu i morir-me de plaer. Sentir com se t'accelera el cos i et deleixes amb mi.

Altres cops, aquest amor es respecte, confiança, complicitat, coneixença… això no pot desaparèixer per molt que minvi la passió. M'agraden les converses, els moments de silenci, aquell emogi sense paraules que ho diu tot sense dir res. Una abraçada en mig de la nit, un bon dia a cau d'orella, o amb un missatge quan la distància ens separa, quan no podem parlar.

T'estimo quan no hi ets, quan et penso, quan recordo moments, quan per apropar-te t'haig d'allunyar. Quan necessitem el nostre espai i cuidar-te vol dir donar-te'l.
T'estimo quan no sóc conscient ni del que sento, però no puc imaginar-me la vida sense tu. Quan enfrascada en l'estrès diari no tinc temps ni de pensar-te, però una escalfor interna m'indica que allà en algun racó et tinc, i que quan necessiti reequilibrar-me estaràs a l'altre costat de la balança per fe-ho possible.

És pràcticament impossible dir t'estimo a una persona amb aquestes paraules i que sàpiga quant l'estimes. Només la mirada, els gestos, els moments, el camí que hem obert entre les dues animes, només així es pot transmetre la veritable naturalesa del t'estimo. Perquè estimar, tots estimem, de moltes maneres, a moltes persones, i totes són especials, però només les connexions són úniques, no és amor, és unió. És tan intangible que no es pot veure, i alhora quan hi és, és impossible no percebre-ho.

Així que, tant si et dic t'estimo moltes vegades, o si no t'ho dic mai, ho saps, ho sents.
Se'm desprèn una sensació que m'envolta, em travessa el cos i sense veure-ho ho veig, i amb aquesta connexió única la pots veure.
Com t'estimo, a tu.

Comentaris

  • Sempre penso...[Ofensiu]
    Akeron343 | 07-07-2021 | Valoració: 10

    ... estimar és d'aquells conceptes que, l'enfoquis per on l'enfoquis, sempre em deixo aspectes importants a la definició.
    M'agrada pensar que estimar pot ser moltes coses que s'han dit i que compartim totes les persones, però que en pot ser moltes més, noves, úniques, pròpies, inimitables, que neixen del moment, de la persona que ets i la persona (o persones) que estimes.

    Felicitats pel relat-reflexió... m'ha fet reflexionar.

  • dir t'estimo.[Ofensiu]
    Atlantis | 26-06-2021

    Malgrat tot és molt complex, estic pràcticament d’acord amb tot el que reflexiones en aquest relat. Em refereixo a l’amor de parella. A vegades l’amor porta patiment i això potser fa malbé l’amor.
    Hi ha un llibre de Francesco Alberoni que es diu “t’Estimo”, que també parla de l’amor i d diferents classes d’amor, que a mi també m’ha agradat molt. Te’l recomano, així com jo llegiré
    el de l'Elisabeth Benavent. Com es diu la novel·la?

    M’ha agradat llegir-te.

  • Estimar[Ofensiu]
    Prou bé | 23-06-2021

    És...magnífic... adreçar a algú el que dius O que algú t'ho digui. Estimar és tot això i més i també potser menys! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: