En nom de Déu.

Un relat de: David Gómez Simó
Serradell, maig de 1608.

L’Ester tremolava de fred i ràbia agenollada a terra de l’estança amb les mans lligades a l’esquena.

L’havien despullat, palpat tot el cos buscant un senyal, colpejat amb una vara de fusta les cuixes, els peus i la vagina. L’havien subjectat amb força contra la taula mentre li fuetejaven l’esquena amb sanya, fent que els seus crits ressonessin més enllà de la sala principal de la casa consistorial i entressin a totes les llars temorenques de la vila.

Tot per una confessió que es negava a donar.

Sí. Ella era l’Ester de les herbes, la remeiera que guaria als malalts, la llevadora de tots els nadons de la contrada. Però mai havia fet un pacte amb el dimoni per fer la seva feina ni per fer pedregar damunt d’un camp ni per enviar malalties a ningú. Ni tan sols a l’home que contemplava el suplici amb els ulls excitats i un somriure bavejant.

Hom va tibar-la pels cabells fent que aixequés el cap per enfrontar-se a la mirada del batlle.

—Confessa, bruixa. Amb quantes altres dones vas reunir-te en el bosc per celebrar el samaniat? Parla o demà penjaràs del coll a la plaça per escarni i advertència.

—Només amb tu, porc! Volies el meu cos, però m’hi vaig negar!

Un cop de vara a la boca la va fer callar alhora que li trencava dues dents.

Si mossèn Pere hagués estat a la vila, mai hauria permès el que estaven fent. L’església havia tolerat la seva tasca remeiera en altres ocasions i per tothom era conegut el vici per la carn del batlle. Però el mossèn havia marxat a la capital durant uns dies i no tenia notícia dels càrrecs li atribuïen.

—Les teves mentides t’acusen, Ester del dimoni. Amb la sortida del sol farem justícia en nom de Déu. Prega perquè Ell perdoni els teus pecats.

Amb els ulls anegats en llàgrimes i la boca rajant sang, l’Ester va enfrontar la mirada del batlle.

—Em vols morta per ser dona i lliure, per no sotmetrem a tu. Sigui així. Però vindrà un dia, en què cap dona obeirà…

Un cop de vara al clatell la va silenciar per sempre.

Comentaris

  • En nom de déu[Ofensiu]
    Proubé | 17-05-2021

    Sí també ara passen i es fan coses terribles....en nom de déu. (M'ho havia deixat)

  • Encara ara[Ofensiu]
    Proubé | 17-05-2021 | Valoració: 10

    Això és terrible i el més terrible de tot és que , encara ara, passen coses així de cruels i vexatòries. Potser amb altres "'excuses" però passen....el relat és molt bo en la descripció i la recreació dels fets i amb la utilització que fas de les paraules....

  • Els silencis no foren per sempre...[Ofensiu]
    Ness | 08-05-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat! Bona descripció de la trista crueltat humana... I molt certa aquesta sentència:
    "—Em vols morta per ser dona i lliure, per no sotmetrem a tu. Sigui així. Però vindrà un dia, en què cap dona obeirà…"
    Hem coincidit amb el tema. Que hi hagi sort en el concurs.
    I gràcies per relats com aquests.

  • Per bruixa i metzinera[Ofensiu]
    rautortor | 05-05-2021


    El tema de les bruixes sempre ha estat un referent de la crueltat devers persones, sobretot dones, amb una ment oberta i creativa, durant uns temps i unes circumstàncies obscures i obscurantistes. Així i tot, la cacera de bruixes, en principi, mai no va estar encapçalada per la Inquisició -aspirava a perseguir personatges més rellevants i més perillosos contra el dogma i la fe. Sovint hi havia components d’enveja, revenja o senzillament animadversió contra aquest grup de criatures, diguem-ne especials, i a vegades també, com tu dius clarament, per amagar delictes propis, com és el cas del batlle del teu relat. Relat, per cert, que recorre amb pèls i senyals tot un procés cruel i sanguinari, ple de tortures, humiliacions i sadisme. I el que és més pervers, els delators davant la justícia civil solien servir-se del nom de Déu i dels sants per tal d’assegurar-se l’èxit de la cacera. Un bon relat, tot i la inusual reivindicació feminista de la protagonista, atès el context temporal en què situes els fets.

    El teu relat m’ha portat al meu poble, Menàrguens, que es feu famós pel procés a una tal Francina Redorta, condemnada injustament a la forca i penjada a Castellserà, sota la jurisdicció del monestir de Poblet. D’aquest procés se’n pot consultar tota la documentació a l’arxiu del monestir pobletà.

    A propòsit d’aquest judici i sentència fa alguns anys vaig escriure el poema Per bruixa i metzinera, per si el vols llegir.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 05-05-2021 | Valoració: 10

    Gràcies, per fer-ne honor aquelles dona que van patir pel fet només de ser dones.
    Salutacions,
    Neus

  • Homenatge[Ofensiu]
    Iona | 04-05-2021

    Un bonic regal a la saviesa popular i a les dones valentes.

  • Fantàstic relat...[Ofensiu]
    Akeron343 | 04-05-2021 | Valoració: 9

    ... que reflexa amb fidelitat la realitat dels processos contra les suposades bruixes i desmunta falsos tòpics molt profusament estesos com podrien ser que els processos no fóren a l'edat mitjana sinó a finals del s. XVI principis del XVII, en general els processos no els convocava l'església sinó els ajuntaments, l'inquisició no es va afegir a la festa fins el s. XVII i nomes per controlar tot el tema, perque els ajuntaments estaven descontrolats...

    ... i naturalment i el mes trist de tot... eren remeieres, curaven, assistien a parts, ajudaven a abortar... el seu pecat només era que, en no estar casades, eren socialment pàries i per tant, vulnerables. Una mostra més de la hipocresia humana i del que fa la por i l'ignorància en les persones.

    Felicitats pel relat.

    Akeron de Sallent, poble de Joana la Negra

  • Punyent[Ofensiu]
    TerricheT | 04-05-2021

    Un relat que mostra la nafra d'un desig malaltís, en aquest cas per qui ostenta el poder a la vila i una narració ben localitzada en un temps concret de la nostra història compartida. Un bon exemple de què és un relat històric, i que a més a més és una crítica ben punyent encara a la nostra societat actual. Una societat que amaga el mateix problema emmascarant-lo amb el mal nom de crims de gènere, que no deixa de ser una caça de bruixes més sofisticada i roín, ja que ni els poders judicials, ni els civils ni els polítics, no fan res per mirar de resoldre aquesta xacra de la nostra societat d'avui en dia.

    Bona feina David.


    T'he trobat a faltar un "que" cap al final del relat, diria que te l'has menjat, en el paràgraf quan parles del mossèn, just al final.

    La resta una mostra de bona literatura de gènere històric.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

142687 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares